procés català

Els independentistes detinguts ja són a l'Audiència Nacional

Els set membres dels CDR arrestats dilluns per la Guàrdia Civil declararan davant del jutge al llarg d'aquest dijous

per NacióDigital , 26 de setembre de 2019 a les 10:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de setembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els membres dels CDR detinguts des de dilluns han arribat a l'Audiència Nacional en un autobús de la Guàrdia Civil cap a les 7 del matí, segons fonts policials. Els set arrestats, acusats de terrorisme, passaran a declarar davant del jutge al llarg d'aquest dijous.


Se'ls va detenir dilluns en el marc d'un operatiu ordenat pel titular del jutjat d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, i en el qual els agents de la Benemèrita van trobar material i substàncies considerades "precursores" de la confecció d'explosius.

El ministeri públic considera que formaven un "grup terrorista d'índole secessionista català" i creu que planejaven atemptar entre l'1-O i la sentència. Els set independentistes han passat les últimes tres nits a la comandància de la Guàrdia Civil de Tres Cantos, a Madrid, a l'espera de passar a disposició judicial.



La CUP avisa: davant la repressió, més desobeidència


La diputada de la CUP Maria Sirvent ha avisat aquest dijous que el moviment popular respondrà les "operacions repressives" de l'Estat amb "més carrer, més autoorganització i més desobediència a resolucions, imposicions i lleis injustes".

En declaracions a les portes de l'Audiència Nacional, Sirvent ha opinat que la resposta ha de començar "des de ja", perquè des de l'Estat es pretén "criminalitzar el moviment popular". Ha tornat a parlar de "muntatge policial i judicial" contra els membres dels CDR detinguts dilluns, i ha lamentat que aquest modus operandi no és nou.

També ha aprofitat per queixar-se que la policia ha identificat algunes de les persones que es concentraven a les portes de l'Audiència, i els ha custodiat fins que els han obligat a marxar.

Tenien "projectes terroristes", segons la Fiscalia

Segons el relat de la fiscalia, els detinguts preparaven "projectes terroristes amb fins secessionistes" i justifica que fossin arrestats davant la "certesa" que pensaven actuar entre l'aniversari de l'1-O i l'anunci de la sentència del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem. El ministeri públic va argumentar que calia "avortar el projecte que hauria pogut ocasionar danys irreparables a causa de com d'avançats estaven els preparatius".

Protestes i indignació de l'independentisme

L'independentisme va respondre a les detencions amb protestes a diversos municipis de Catalunya i amb indignació per part dels representants polítics. El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar explicacions per carta al cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, i ha considerat "intolerable" que es vulgui criminalitzar l'independentisme i se l'acusi de "moviment rebel i terrorista".

L'executiu espanyol ha respost que a l'Estat hi ha separació de poders i ha afirmat que el poder judicial actua amb "autonomia i independència". De fet, Sánchez va instar Torra a condemnar "qualsevol mena de potencial ús de la violència" per part de grups vinculats amb l'independentisme. Segons Sánchez, és una forma "fàcil" d'esvair "dubtes" sobre un hipotètic vincle "entre l'independentisme i qualsevol classe d'acció radical violenta".

Precedents de CDR acusats de terrorisme

Les detencions de dilluns per suposats delictes de terrorisme no són les primeres que fa la Guàrdia Civil a membres dels CDR. L'abril del 2018, i també per ordre de l'Audiència Nacional, es va detenir l'activista de Viladecans Tamara Carrasco i es va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, d'Esplugues de Llobregat. Aquest últim, però, va poder fugir a Bèlgica, mentre Tamara Carrasco era obligada a romandre permanentment al seu terme municipal.

Mesos després, al novembre, l'Audiència va retirar les acusacions de terrorisme i va remetre les actuacions als jutjats catalans, que encara segueixen el seu tràmit per desordres públics. Tamara ja pot sortir de Viladecans, però l'Adrià encara segueix a Bèlgica. A tots dos se'ls acusa d'incitar a través de les assemblees dels CDR a cometre desordres públics i a bloquejar vies de comunicació.

D'altra banda, els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d'aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.

 

Participació