Economia

El Vallès Oriental concentra el 22% dels llocs de treball de la indústria química de la demarcació de Barcelona

L’atur va baixar el 2018 per sisè any consecutiu, però amb menys intensitat, i és la menor caiguda dels darrers anys

per Redacció , 29 de juliol de 2019 a les 09:00 |
El poligon industrial Palou Nord | Ajuntament de Granollers
El Vallès Oriental concentra el 22% dels llocs de treball de la indústria química de la demarcació de Barcelona. és una de les dades més destacades de l'últim informe territorial de la demarcació de Barcelona publicat per la Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona.

A la finalització de l’any 2018, l’ocupació registrada de la població resident a la comarca del Vallès Oriental obté un increment del 2,7%, inferior a la de l’any anterior, i per sota de la mitjana de la demarcació de Barcelona. Amb aquesta xifra acumula cinc anys continuats de creixement de l’ocupació. Així, l’any acaba amb 175.532 persones ocupades residents a la comarca, 4.649 més que l’any anterior. Per sexe, l’ocupació creix més en les dones (3,0%) que en els homes (2,5%). L’augment fa que l’ocupació femenina arribi a les 80.753 ocupades (2.357 més que l’any anterior) i la masculina, als 94.779 (2.292 més). Les dones representen el 46% del total de la població ocupada, percentatge similar a l’any anterior.

Pel que fa a la nacionalitat, les persones estrangeres arriben a 14.048 ocupats i els espanyols, a 161.484. Així, la població ocupada amb nacionalitat estrangera incrementa més (9,2%) que la de nacionalitat espanyola (2,2%). El pes dels estrangers sobre el total de la població ocupada creix cinc dècimes en el darrer any, i arriba a un 8%. Per edats, 26.752 són menors de 30 anys; 69.062 tenen entre 30 anys i 44 anys; 51.071, entre 45 i 54 anys, i 28.647, més de 55 anys. Respecte a l’any anterior destaca el creixement dels majors de 55 anys (7,2%), un punt per sobre de la mitjana de la demarcació, l’augment dels de 45 a 54 anys (5,3%) i els de menys de 30 (5,0%), i el descens dels de 30 a 44 anys (-1,6%). El pes de les edats reflecteix una estructura molt similar a la de la demarcació de Barcelona: el pes dels menors de 30 anys se situa en el 15,2%; el de les persones d’entre 30 anys i 44 anys, en el 39,3%; el del grup d’entre 45 anys i 54 anys es troba en el 29,1%, i els majors de 55 anys tenen un pes del 16,3%. Al llarg de l’any 2018, els trenta-nou municipis de la comarca del Vallès Oriental augmenten el nombre de població ocupada resident. La variació interanual (vegeu el mapa 1) de la població ocupada resident a la comarca no registra reduccions en cap dels trenta-nou municipis. Per contra, destaca l’augment absolut d’ocupació a Granollers (728), Mollet del Vallès (379), La Garriga (282), Les Franqueses del Vallès (247), Canovelles (217), Lliçà d’Amunt (198), Parets del Vallès (193), La Roca del Vallès (191) i Montornès del Vallès (190). En percentatge la variació positiva destaca a Montseny (11,2%), Tagamanent (10,4%), Cànoves i Samalús (7,7%), Campins (7,7%) i Figaró-Montmany (7,3%). La taxa d’ocupació registrada global de la població en edat de treballar al Vallès Oriental se situa al 65,9%, un punt per sobre de la mitjana de totes les comarques. Per municipis (vegeu el mapa 2), el Montseny, Vilalba Sasserra, La Roca del Vallès, Vilanova del Vallès, Fogars de Montclús, Vallromanes, i Cànoves i Samalús, sobresurten perquè tenen una taxa d’ocupació superior al 70%. Per contra, Canovelles és l’únic municipi que se situa per sota del 60%.
L’evolució dels llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca del Vallès Oriental, hi resideixin o no) continua la tendència positiva, amb un creixement del 2,5%, tot i que amb la menor intensitat dels cinc anys anteriors, i per sota de la mitjana de la demarcació (3,3%). En el cas de les empreses el creixement ha estat de l’1,0%, un valor similar a l’any anterior i dues dècimes per sobre de la mitjana de la demarcació.

Els llocs de treball augmenten un 2,9% en el treball assalariat i un 0,8% en l’autònom. Per grans sectors, destaca el poc creixement dels serveis (1,5%), la comarca que menys creix de tota la demarcació. Dels 10 subsectors principals només es perden llocs de treball en el subsector del comerç al detall (-1,6%), i els increments més destacats es registren en les activitats especialitzades de la construcció (6,1%), la fabricació de productes metàl· lics (7,3%), i la indústria química (9,1%). En termes absoluts i considerant tots els subsectors (vegeu els gràfics 5 i 6), les industries químiques lideren el creixement amb 470 nous ocupats, per contra les activitats relacionades amb l’ocupació (ETT) perden la meitat de les ocupacions, encara que degut a motius de caire d’adscripció administrativa en altra comarca i no de decreixement real. La comarca del Vallès Oriental concentra el 22% dels llocs de treball de la indústria química de la demarcació de Barcelona. La variació interanual dels llocs de treball (vegeu el mapa 3) registra reduccions en set municipis, entre els quals destaquen: Mollet del Vallès (-8,7%), Sant Pere de Vilamajor (-4,8%) i La Roca del Vallès (-2%). Dels trenta-un municipis que augmenten sobresurten: La Llagosta (8,0%), Lliçà d’Amunt (6,8%) i Granollers (6,4%). Pel que fa a l’evolució de les empreses (vegeu el mapa 4) registra reduccions en catorze municipis, destacant Montmeló (-3,5%). Per contra, resalta l’augment d’empreses a Santa Maria de Palautordera (7,3%), Sant Fost de Campsentelles (5,7%), i L’Ametlla del Vallès (5,7%). Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, el 83% de les 200 empreses líders en vendes el 2017 són exportadores o importadores i quinze facturen més de cent milions d’euros. Destaquen Magneti Marelli España (fabricació de components per a vehicles de motor), Institut Grifols i Grifols International (fabricació i comerç de productes farmacèutics), Reckitt Benckiser España (comerç a l’engròs de productes de cosmètica), Jacobs Douwe Egberts (elaboració de cafè, te i infusions), Superficies de Alimentación (comerç al detall de productes alimentaris), i ThyssenKrupp Materials Iberica (comerç a l’engròs de metalls i minerals metàl·lics).
L’atur a l’any 2018 disminueix un 5,1% (-1.166), un punt per sota de la mitjana provincial. A final del 2018 hi ha 21.777 persones aturades registrades a la comarca del Vallès Oriental, el 7,7% dels aturats de la demarcació. Per sexe, destaca l’evolució dels aturats homes, amb una variació del -6,5%, mentre que les dones ho fan amb un -4,1%. Per edat, tots els grups d’edat experimenten una reducció de l’atur, excepte els menors de 25 anys que augmenten un 7,5%. La taxa d’atur registral és del 11,2%, prop d’un punt inferior a la de l’any anterior, i sis dècimes per damunt de la taxa de la demarcació (10,5%). La taxa d’atur femenina és del 13,8%, un punt percentual inferior a la de l’any anterior, i més d’un punt per sobre del total de la demarcació. La taxa masculina se situa en el 8,8%, prop d’un punt inferior a la taxa de l’any anterior i similar a la mitjana de les comarques barcelonines. Per sectors d’activitat, el 69,1% de les persones aturades pertany al sector serveis; el 15,8%, a la indústria; el 7,3%, a la construcció; el 1,1%, a l’agricultura, i el 6,7%, al grup sense ocupació anterior (SOA). Respecte a l’any anterior l’atur es redueix un 12,9% en la construcció; un 7,5%, en la indústria; un 1,9%, en el SOA, i un 3,5% ho fa en el sector serveis.

L’atur disminueix interanualment en tots els nivells formatius, excepte en els universitaris de segon i tercer cicle i en altes estudis post-secundaris. Cal destacar la reducció en els titulats en educació general (-4,7%) i el grup amb estudis primaris incomplerts (-10,8%). L’atur de la població estrangera disminueix un 5,4%, i se situa a les 3.110 persones aturades, el 14,3% de l’atur comarcal, un percentatge més de tres punts per sota de la mitjana de la demarcació (17,7%). Els aturats nacionals disminueixen en un 5%. L’atur disminueix en trenta-tres municipis dels trenta-nou de la comarca (vegeu el mapa 5), i les reduccions més destacables es troben Cànoves i Samalús (-21,2%), Sant Pere de Vilamajor (-13,4%) i Montmeló (-12,6%). D’entre els municipis amb una taxa d’atur superior a la mitjana comarcal (vegeu el mapa 6) destaquen Canovelles (15,9%), Montornès del Vallès (13,8%), Mollet del Vallès (12,8%) i La Llagosta (12,7%). Per contra, les taxes més baixes es donen a Montseny (3,8%), l’Ametlla del Vallès (7,3%) i Sant Esteve de Palautordera (7,9%). Prop del 85% dels municipis del Vallès Oriental disminueixen l’atur durant el 2018. A final del 2018 hi ha concedides 12.456 prestacions per desocupació, un 1% menys que en l’any anterior. La taxa de cobertura varia del 58,6% (2017) al 61,3% (2018). Per tipologies de prestació per desocupació, disminueixen el nombre respecte a l’any anterior: un -4% les assistencials, i un 18,2% les de renda activa d’inserció. La tipologia més nombrosa, les prestacions contributives, augmenta un 7,6%. La contractació laboral augmenta un 6,1%, una variació superior al 5,6% de la demarcació. El 2018 acaba amb 163.804 contractes signats. Per tipologia, la contractació indefinida augmenta un 14,5%, i la temporal ho fa un 5%. Per sexe, la contractació masculina augmenta un 4,6% i la femenina, un 8,1%. Per edat, destaquen els contractes registrats dels menors de 20 anys, que augmenten un 35,4%

En relació a les finances públiques, el pressupost inicial de l’exercici 2018 augmenta un 4% respecte al 2017 en ingressos i despeses, en canvi la demarcació en conjunt augmenta un 2,1% en ambdós conceptes. Per habitant, al Vallès Oriental les despeses suposen 1.242 euros, amb 998 euros de despeses corrents i 171 euros de despeses d’inversió, valors per sota de la mitjana de la demarcació en despeses (1.284), també en despeses corrents (1.054) i per sobre en despeses d’inversió (166). Els ingressos corrents suposen 1.105 euros per habitant, amb 750 d’ingressos tributaris, també per sota de la demarcació en els ingressos corrents (1.180) i similar en els tributaris (748). En la distribució municipal dels ingressos tributaris (vegeu el mapa 7) destaca la ràtio euros/habitant en els municipis de Vallromanes (1.741), Lliçà de Vall (1.257) i Gualba (1.076). Pel que fa a les depeses corrents (vegeu el mapa 8), destaquen també Lliçà de Vall (1.454), Montmeló (1.351) i Vallromanes (1.320).
El Vallès Oriental registra al 2018 una oferta turística 3.873 places en hotels, 2.739 en càmpings i 500 en establiments de turisme rural. A més, ofereix 36 places d’apartaments i 1.172 places en habitatges d’ús turístic (HUT). Cal remarcar l’increment interanual del 20,2% en les places de turisme rural i del 18,9% en els HUT. Les places hoteleres i d’apartaments es mantenen respecte l’any anterior. En relació a la demanda, el Vallès Oriental està entre les dues úniques comarques que registren pèrdues en el nombre de turistes allotjats en hotels (-17,6%). El grau d’ocupació registrat als hotels s’ha incrementat però 6,1 punts percentuals respecte el 2017, i s’estableix la mitjana en un 57,1%. Els càmpings veuen també reduït el nombre de viatgers (-12,7%) i el nombre de pernoctacions (-16,3%). Els càmpings obtenen una ocupació (42,3%) inferior a la de la mitjana de la demarcació (46,7%). Finalment es disposa aquest any de dades d’activitat turística en l’allotjament rural, registrant un total de prop d’11.000 viatgers i més de 25.000 pernoctacions. El Vallès Oriental ha registrat l’any 2018 un total de 332.997 euros recaptats per la taxa turística, amb una disminució del -15,6% respecte el 2017. L’import recaptat representa un 4,9% del total de l’Entorn de Barcelona.

Els indicadors de comerç, comptabilitzen un total de 4.788 establiments i un indicadors de 11,78 per cada mil habitants (a la província de Barcelona varia entre els 11,02 i 16,06). Segons les dades extretes del Cens d’Establiments de Catalunya (CECC), gener de 2017 i 2018, es confirma una lleugera disminució del nombre d’establiments totals (-1,4%). En quant a la superfície mitjana dels comerços, amb un valor de 158 m2 , es constata la major dimensió dels establiments en referència a la mitjana provincial (139,35 m2 /establiment). Pel que fa als últims resultats de l’Enquesta d’hàbits de consum i compra a la comarca, on el 37,9% i el 22,9% dels enquestats són els responsables de compra de les llars conformades per parelles amb o sense fills, el 19,4% llars unipersonals i el 69,8% són dones, la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència és d’un 6,81 sobre 10 (quan la mitjana provincial és del 7,15).Es destaca la percepció dels residents envers els preus de l’oferta comercial, amb una valoració de 6,44, la segona més alta de totes les comarques de la demarcació.
En quant a l’Índex d’atracció i pèrdues, s’observa una alta retenció de despesa per als productes quotidians. Aquest índex explica quina és la posició final respecte els compradors que els municipis de la comarca atreu i aquells altres que l’oferta comercial de la comarca perd. S’observa com per l’equipament de la persona i especialment per l’equipament de la llar, la comarca obté una relativa pèrdua de compradors degut a presentar un índex per sota del 100%, en concret, d’un 72,16% i un 60,68% respectivament 
 

 

Participació