​Un estudi pioner sobre lactància materna identifica causes evitables de deslletament previ a la voluntat de la mare i el nadó

Les principals dificultats a l’inici de la lactància identificades van ser l’ús de xumets, tetines i mugroneres i, en segon terme, el dolor

per Redacció, 5 d'agost de 2019 a les 09:00 |
Una mare alletant el seu fill | ERC Tarragona
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Professionals de l’Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol) han portat a terme un estudi per conèixer l’evolució de la lactància materna i la lactància materna exclusiva des del naixement i fins als sis mesos de vida dels nadons. L’objectiu ha estat identificar les principals dificultats, les causes d’abandonament i les expectatives de les usuàries sobre la lactància.

Per a la recerca es va fer el seguiment de 541 dones des de la setmana 35 de gestació i fins als sis mesos des del naixement, amb un seguiment després del part, a les sis setmanes i als sis mesos. Van participar-hi set centres d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona de l’Institut Català de la Salut (ICS).

 
En la primera visita de l’estudi, a les 35 setmanes de gestació, una gran majoria (95,8%) de les dones embarassades van manifestar la voluntat d’iniciar la lactància materna. En la visita de l’alta hospitalària, el 94,8% de les dones donaven el pit als seus fills, i als sis mesos eren el 63,3%. En el cas de la lactància exclusiva, en l’alta eren un 75,3%, amb una reducció fins al 16,8% després de sis mesos. En el context de les recomanacions del contacte pell amb pell en néixer, el 85% de les dones van iniciar la primera presa de lactància en la primera hora de vida del nadó.


De les 206 mares que van abandonar la lactància, més de la meitat ho van fer entre els 4 i els 6 mesos de vida dels nadons. Les principals dificultats en la lactància que es van identificar per part de les dones van ser l’ús de xumets, tetines i mugroneres; seguit del dolor que les primeres setmanes de vida va fer abandonar la lactància a 38 de les dones. Les primeres causes per deixar la lactància abans del previst van ser la sensació que el nadó es quedava amb gana (35%) o la percepció de què no tenien prou llet (22,8%).
 

Més informació

La majoria dels casos de dificultats o abandonament de la lactància materna es podrien solucionar amb una adequada informació sobre la lactància a demanda, segons l’equip investigador. Caldria assessorar sobre els signes de normalitat, l’estimulació de la pujada de la llet, la millora tècnica de la lactància i complementació de la presa, així com informar d’altres causes de plor del recent nascut, no només la gana. Per exemple, en el cas de la sensació de no tenir prou llet, que va ser identificada com a causa d’abandonament en prop del 23% dels casos, clínicament només es poden confirmar entorn del 5%.

D’altra banda, les dificultats i abandonaments relatives al dolor es podrien prevenir amb una promoció de la tècnica adequada, amb un bon suport a les mares des de l’inici. Per últim, entre els tres i sis mesos, moltes dones abandonen la lactància per la incorporació a la vida laboral, fet pel qual els investigadors afirmen que, per poder seguir amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) –que parla de sis mesos de lactància materna exclusiva–, les 16 setmanes actuals de permís de maternitat són insuficients.
 
A l’àrea Metropolitana Nord de Barcelona, l’Institut Català de la Salut (ICS) gestiona els dispositius d’atenció primària de les comarques del Barcelonès Nord, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. En aquestes comarques, els serveis de l’ICS ofereixen assistència a més d'1.4000.000 persones pertanyents a 70 municipis. Els professionals que hi treballen formen un total de 64 equips d’atenció primària i 37 unitats assistencials de suport, i estan repartits en 107 centres de salut.

 

Participació