Incendis 1994

Vint-i-cinc anys de l'estiu negre dels incendis forestals al Vallès Oriental

El juliol de 1994 les flames van devorar 2.679 hectàrees a la comarca

per Redacció, 5 de juliol de 2019 a les 15:03 |
L'incendi de 1994, a Figaró | Pep Marata
L'estiu de 1994 va ser un dels més calorosos dels anteriors cinquanta anys. Dies i dies sense pluja i amb elevades temperatures -que tot i no batre rècords de puntes màximes, sí que van destacar per la seva angoixant durada en el temps- van deixar tot Catalunya en màxim risc d'incendi forestal que es van confirmar amb incendis devastadors a la Catalunya central.

3 i 4 de juliol


Tal i com recordava fa cinc anys Albert Serra Capdevila a la Revista del Centre d'Estudis de Granollers, al Vallès Oriental el foc es va iniciar el diumenge 3 de juliol a la tarda a Riells del Fai. Les flames van començar molt aprop de la masia de Can Batlles, però la ràpida actuació dels ADF i dels bombers va permetre apagar el foc el matí del dia 4.

El fort vent que bufava aquell dia, la baixa humitat i el fet que els bombers s'haguessin hagut de desplaçar a altres zones amb focs actius va provocar que l'incendi revifés amb intensitat i s'estengués durant tres dies cap a Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells, els Cingles en direcció a la Garriga, Sant Quirze de Safaja, Tagamanent i el Figaró, fins i tot tocant a la C-17.

El tipus de vegetació, principalment pinedes, va fer intensificar el foc, però al matí del dia 7 el vent va canviar de direcció i va empènyer les flames cap a zona cremada, fet que va facilitar l'extinció quan el foc ja era pràcticament a Bigues i Riells. Aquest fet va facilitar les tasques d’extinció, i hores més tard va donar-se el foc per extingit.

Aiguats


Tres mesos després de l'incendi, les fortes pluges caigudes i l'estat d'un bosc que no aturava l'aigua van provocar un creixement desmesurat del Riu Tenes. El resultat: dues víctimes mortals a Bigues, dues més a Santa Eulàlia i considerables destrosses materials.

 

Participació