eleccions municipals 2019

Els empadronaments

Els partits que es presenten a les eleccions a Granollers opinen sobre el futur de l'equipament

per Jaume Ventura, 24 de maig de 2019 a les 22:55 |
L'Ajuntament de Granollers | Google Street View
Nou dels partits que es presenten a les eleccions municipals a Granollers expliquen com veuen els empadronaments a la ciutat a pregunta de l'Associació Papers i Drets per a Tothom.

El fort encariment del preu de l'habitatge, conjuntament amb l'atur, la precarietat laboral, la no pujada dels salaris i la manca d'habitatges socials han col·locat a un important sector de la població en greus problemes. La població immigrada, inclosa la que viu des de fa molts anys entre nosaltres, pateix molt aquests problemes. Un problema derivat és el de l'empadronament. Quasi tots els ajuntaments no han sabut adaptar-se a la nova situació habitacional. Com veu els empadronaments "especials" derivats d'aquesta nova situació?




Josep Mayoral (PSC): L’objectiu prioritari d’aquests empadronaments és garantir que aquestes persones puguin gaudir del dret d’accés a l’atenció sanitària, i d’aquells drets que es puguin derivar del reconeixement del seu arrelament a la ciutat. L’empadronament és, independentment o  prèvia, al seu dret a l’habitatge. Existeixen diferents casuístiques a l’hora d’empadronar les persones a l’habitatge on realment viuen i cadascuna d'elles s'ha de gestionar quasi de manera individual. Algunes persones porten molt de temps residint a la ciutat sense regularitzar; d’altres han arribat més recentment. Existeix la voluntat i el compromís de reconèixer l’existència d’aquestes persones i dels seus drets com a ciutadans residents a Granollers i arrelats a la ciutat, assegurant-nos sempre que viuen i conviuen a la nostre ciutat, remarcant tanmateix, la necessitat que els municipis de l'entorn proper a Granollers abordin el tema amb criteris similars, la qual cosa permetrà afrontar aquesta realitat en condicions d'igualtat geogràfica.


Àlex Sastre (Junts per Granollers): Suposo que quan parlem d'empadronaments "especials" ens referim als empadronaments sense domicili fix per tal de poder optar a ajuts, com ja demanava El Xiprer a la seva pregunta.


Núria Maynou (ERC): No volem que a Granollers hi hagi ciutadans de segona i, per tal que no hi siguin, hem de treballar per ajudar els col·lectius que es troben en situacions més vulnerables. En el cas de les persones migrades i no empadronades, cal fer un esforç per regularitzar la situació. Només així es pot tenir coneixença des de les institucions d'aquells individus i famílies que es troben en situacions difícils. Som país i ciutat acollidors i cal que ho demostrem amb fets, i no només amb proclames buides. També vull afegir que el moment de l'empadronament no pot ser només un tràmit burocràtic, sinó la manera de donar la benvinguda a la ciutat i societat a les persones que hagin escollit Granollers per viure-hi. Cal acompanyar-los i ensenyar-los el teixit social de la ciutat per tal que entre institucions i ciutadania els puguem garantir les condicions que qualsevol ciutadà hauria de tenir.


Raquel Poveda (CUP): Totes les persones que viuen a la ciutat tenen dret a estar empadronades, de fet el padró és la porta d'accés a gran part dels serveis públics i socials. Per accedir a una escola, a un metge a un ajut social és imprescindible constar en el padró municipal. Per això cal acabar urgentment amb qualsevol trava que dificulti l'empadronament. Pensem que els impediments que avui estan tenint moltes persones per empadronar-se són conseqüència d'uns governs i d'unes institucions carregades de prejudicis racistes i classistes, que pretenen negar la marginalitat i la pobresa amagant-la en la perifèria i posant traves al seu registre en el padró municipal.



Miguel Ángel Segura (Podem): Aquí hi ha dues parts que m’agradaria ressenyar. En primer lloc, com bé dius, l’encariment de l’habitatge, l’atur, precarietat laboral i salaris ens han col·locat a tots en una situació extrema. En realitat, tot s’ha convertit en una carrera i lluita entre l’últim i el penúltim de la societat. Per veure com entre tots que ens trobem en aquesta situació competim entre nosaltres per no ser l´últim.

D’altra banda i més lligat amb què em preguntes, crec que l’empadronament és un dret, no podem tenir po al discurs del “efecto llamada” i prolongar les peticions fins a tres mesos on moltes persones desisteixen i marxen a altres municipis. Som persones.


Mònica Ribell (Primàries): -Totes les persones en situació regular o irregular nouvingudes, l’ajuntament alhora de l’empadronament els ha de facilitar un manual amb la història de la ciutat i país, entitats de Granollers, recursos i prestacions existents . Informar dels tràmits necessaris per accés al treball, dels deures dels ciutadans, dels cursos d’’accés al coneixament del català. Els nouvinguts en situació irregular s’han de vincular als Serveis Socials per valorar la situació personal de cadascú de cara a la seva integración

-Totes les persones empadronades nouvingudes o no, haurien de disposar d’una tarja amb fotografía identificativa que els permetés fer ús dels serveis municipals i sanitaris. Disposar d’avantatges en el transport municipal, servei de biblioteca i actes culturals. Identificativa perquè no és pogués intercanviar de cara als problemes que s’en deriven en salut de l’intercanvi de tarjes identificatives, i per identificar situacions de gran risc exclusió social


Enric Meseguer (Ciutadans): A l'Ajuntament no li correspon realitzar cap control sobre la legalitat o il·legalitat de la residència en territori espanyol de cap dels seus veïns. El que sí podem fer és oferir els serveis bàsics que garanteixin la seva dignitat com a persones i la seva salut.


Jaume Gelada (PP): Sempre que la població immigrada busqui una vida millor a partir del treball i la recerca de noves oportunitats, serà benvinguda. D’altra banda, creiem que aquesta no és una competència municipal i que cal ser coherent i no fer populisme al respecte. És molt important complir la legislació vigent de manera curosa i nosaltres creiem fermament en l’estat de dret.

Araceli Orella (Granollers En Comú): Tothom ha de tenir dret (de fet el tenen) a empadronar-se on viu. Negar l'empadronament és agreujar molts problemes i  canvi facilitar-lo obre vies de moltes solucions. Aplicarem l'empadronament no restrictiu de les persones on realment resideixen. I  en cada cas d'aquest tipus, s'obrirà un assessorament integral a les persones afectades, per ajudar a superar situacions crítiques.

 

Participació