eleccions municipals 2019

Què faran per facilitar l'accés a l'habitatge? I amb els desnonaments?

Els partits que es presenten a les eleccions a Granollers expliquen les seves propostes en matèria d’habitatge

per Jaume Ventura Busquets, 21 de maig de 2019 a les 19:12 |
Habitatges de la ciutat | Ajuntament de Granollers
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nou dels partits que es presenten a les eleccions municipals a Granollers responen a les preguntes que els hi traslladen la Federació d’Associacions de Veïns de Granollers i la PAH.

1) Federació d'Associacions de Veïns de Granollers: Què es farà per facilitar l'accés a l'habitatge de les persones joves i en risc d'exclusió a la nostra ciutat, degut a l'alt preu del mateix i també de la manca d'oferta de lloguer social?


2) PAH: En el marc de competències municipals, quines mesures pensen adoptar de manera immediata i urgent per afrontar els desnonaments?


Josep Mayoral (PSC):


1) Les situacions més urgents de necessitat d'habitatge en situacions de risc i exclusió social, s'aborden mitjançant la Mesa d'Emergència de la Generalitat de Catalunya quan es compleixen els requisits i també a nivell local mitjançant la ja mencionada Mesa d'Emergència d'Habitatge Municipal que posa a disposició d'aquestes persones i famílies habitatge de propietat municipal a preus totalment adaptats a la situació econòmica de la unitat familiar. Per tal de facilitar l’accés a l’habitatge a les persones joves i en risc d’exclusió a Granollers, l’Ajuntament ha ampliat el seu parc propi amb l’adquisició de 12 habitatges. Aquests habitatges han estat arranjats interiorment per part d’entitats amb treballadors en risc i s’han llogat a persones en situació d’exclusió i de vulnerabilitat social, juntament amb la resta de pisos del parc públic municipal. Per tal de facilitar l’accés a l’habitatge entre els joves, l’Ajuntament ha organitzat tres convocatòries d’ajuts al pagament de les mensualitats de lloguer específicament dirigides a ells, que han pogut gaudir d’ajudes per pagar les mensualitats del primer any de contracte i posteriors. En el cas del primer any del contracte l’Ajuntament també ha subvencionat els imports de les fiances lligades a aquests contractes. Des de la Borsa de Lloguer Municipal, amb més de 130 pisos de particulars, l’Ajuntament també ha facilitat el lloguer d’aquests pisos per sota del preu dels que es troben al mercat. La mitjana de la quota mensual d’aquests contractes de lloguer formalitzats a través de la Borsa de Lloguer Municipal s’ha situat en 510 euros en els darrers temps d’escalada de preus. Fa dos anys es situava en 450 euros. Des de la nova oficina d’habitatge del carrer del Rec, també es proporciona informació general i específica prestada per part d’advocats especialitzats en lloguers i hipoteques, a tots aquells ciutadans i ciutadanes que tenen problemes o qüestions relatives a l’habitatge.  Des de la mateixa oficina oberta al ciutadà s’han prestat ajudes específiques per combatre la pobresa energètica i evitar els talls dels subministres bàsics i s’han tramitat les ajudes al lloguer de la Generalitat, entre altres.

2) Acompanyarem les persones i famílies que es troben en aquesta situació a buscar possibles solucions habitacionals abans que arribi la situació de pèrdua de l'habitatge. Mantindrem i propiciarem el contacte permanent amb els jutjats per tenir tota la informació possible respecte a les persones amb risc de desnonament i, si aquestes persones viuen en pisos de grans tenidors, demanar la cessió obligatòria d'aquest pis a l'ajuntament per poder fer un lloguer social, d'acord a la normativa vigent. Mantindrem el compromís de compra d'habitatges, posant-los a disposició de la Mesa d’Emergència d'Habitatge Municipal per donar sortida als casos en risc imminent de desnonament, amb la valoració prèvia dels serveis socials municipals. Crearem nous dispositius habitacionals d'urgència i temporal per cobrir diferents necessitats relacionades amb la manca d'habitatge, fins a poder trobar cercar solucions més definitives.



Àlex Sastre (Junts per Granollers):

1) La nostra proposta passa per emprendre mesures que permetin incrementar l'oferta de lloguer, per sota de preu de mercat, per modular-ne el preu derivat de l'alta demanda. Plantegem accions com la compra de pisos buits per part de l'Ajuntament, ajuts per la rehabilitació de pisos amb la condició de ser posats a lloguer per sota de preu de mercat durant un periode determinat d'anys, i la promoció, després de molts anys aturats en aquest sentit, de nova vivenda de protecció oficial de lloguer. Pel que fa a les persones en risc d'exclusió social, aquí a banda hi entrarien ajuts al pagament del lloguer o de l'IBI i els serveis (cas que siguin propietaris) i l'increment del parc d'habitatges municipal destinats a l'emergència habitacional.

2) Pel que fa als desnonaments per execucions hipotecàries, l'aposta és treballar en la mediació i el suport jurídic per tal d'evitar-los i poder treballar solucions alternatives. Respecte als que són per ocupació d'habitatge, passa per treballar amb mossos d'esquadra per lluitar contra les màfies que promouen aquesta ocupació i tenir un parc d'habitatges d'emergència prou ampli per absorbir aquestes necessitats.


Núria Maynou (ERC):

1) El dia de presentació de la candidatura vaig anunciar que volíem promoure un gran nombre d'habitatges en lloguer social. No només per a joves, sinó per a gent gran, famílies amb dificultats i d'altres col·lectius. Aquests habitatges poden ser d'obra nova o d'adquisició pública, així com també en promocions privades es pot impulsar que una part dels nous habitatges siguin de titularitat pública. Això és una mesura atrevida que xoca contra el model actual del govern del PSC, que quan ha fet habitatges ha estat per vendre'ls – I Granollers Promocions va tancar amb un deute notable – i que ara basa les polítiques en ajuts puntuals. Nosaltres volem arribar a l'arrel del problema per cohesionar la ciutat.
A més, ja fa temps que apostem per les fórmules alternatives d'accés a l'habitatge. Models com les cooperatives de cessió d'ús ja funcionen al nostre país, i d'altres com la masoveria urbana són fàcilment implentables. Només cal voluntat política.

2) Volem fer de Granollers una ciutat sense desnonaments i pisos buits. La crisi i un mercat d'habitatge injust i amb grans desequilibris han convertit l'habitatge en un bé i no un dret. Cal revertir aquesta situació. Vetllarem per l'habitatge de les famílies que poden perdre'l: Definirem protocols de detecció i sanció d'habitatges buits. Ampliarem el parc de lloguer social – tal com he comentat en una pregunta específica sobre accés a l'habitatge – i crearem mecanismes formals de col·laboració amb les entitats que, com la PAH, lluiteu per evitar els desnonaments, amb l'objectiu de ser els més ràpids i àgils a l'hora de detectar i evitar situacions d'emergència.

Raquel Poveda (CUP):

1) Fins ara l'Ajuntament ha estat incomplint amb tots els compromisos i obligacions pel que fa a habitatge social. Els grans partits de la ciutat han apostat perquè fos el mercat qui reguli el preu de l'habitatge, sense intervenir-hi. Ni l'Ajuntament ni la Generalitat ha promogut una política valenta d'habitatge social en règim de lloguer. Per això nosaltres entenem que caldria aprovar a la ciutat una nova normativa d'habitatge que estableixi que el 30% de les noves construccions siguin destinades a habitatge social. D'altra banda, tal i com hem reclamat en diversos plens, proposem que el pressupost per a inversions es destini a qüestions urgents i prioritàries, per això volem que es destini almenys el 25% del pressupost d'inversions a crear un parc públic d'habitatge de lloguer.

2) Cal que recuperem progressivament el control directe de tots els serveis socials i que creem consells de participació pel que fa a inclusió social i habitatge. És imprescindible treballar per aturar els desnonaments constants i que l'Ajuntament es posi de part de les persones afectades i impedeixi el desnonament de qualsevol persona que es trobi en una situació d'emergència i risc d'exclusió social. Pensem que d'acord amb el marc legal és possible expropiar l'ús d'habitatges buits de grans propietaris i obligar-los a oferir lloguers socials, estem convençudes que si no s'ha fet encara és pel lligam de tots els grans partits amb la banca. D'altra banda és urgent que l'Ajuntament amplii el nombre d'habitatges d'emergència que serveixin de darrer recurs en cas d'urgent necessitat.

Enric Meseguer (Ciutadans):

1) Augmentarem l'inventari d'habitatges de lloguer social que assegurin un preu assequible per a aquests col·lectius vulnerables. Alhora implementarem fórmules per garantir la seguretat jurídica dels propietaris. Desenvoluparem la figura de les "habitatges dotacionals públics" per oferir un servei de lloguer temporal a totes les persones amb especials dificultats per accedir a un habitatge de lloguer. Bonificarem fins amb el 95% de l'IBI als propietaris que cedeixin el seu habitatge per a lloguer social. Fomentarem un model de lloguer assequible afavorint la gestió dels arrendaments en col·laboració amb cooperatives i societats de lloguer públiques i privades. Establirem mesures de protecció a l'habitatge habitual, tant en propietat com en lloguer, siguin utilitzades exclusivament com a residència habitual, enfront dels que estiguin dedicades a activitats econòmiques o turístiques, siguin segones residències o estiguin buides.

2) Òbviament cada cas s'hauria d'estudiar de manera personalitzada, no és el mateix una família en risc d'exclusió social que una màfia que es dediqui a extorsionar els propietaris o a utilitzar l'immoble per a fins delictius. Per a les famílies vulnerables que han patit o patiran un desnonament s'impulsaria un règim de lloguer social en el seu domicili durant un període de tres anys prorrogables en cas de no tenir una alternativa ocupacional. Crearem un servei municipal de voluntariat de mediació entre arrendadors i arrendataris d'habitatges.

Miguel Ángel Segura (Podem): 

1) Sobretot aplicant la llei del dret a l’habitatge i obligar als grans propietaris financers (bancs i fons voltors) a treure al mercat totes els habitatges que en aquests moments estan tancats a la nostra ciutat. Volem recordar que som l’únic partit que no tenim motxilles amb aquestes entitats i no ens tremolaran les cames a l’hora de negociar i aplicar la llei. Invertir més des de l’ajuntament en vivenda social, estem en uns moments on s’ha de prioritzar i pensem que aquestes persones són la nostra prioritat.

2) Ara mateix, el més important i urgent és aplicar sense que ens tremolin les cames la llei 24/2015 i la llei 73,1 de la llei de dret a l’habitatge. Invertir urgentment a recuperar habitatge. Aquesta darrera mesura és important. Perquè sovint no es una qüestió de recursos, ja que aquest ajuntament els té, sinó de voluntat política. Voluntat a l’hora de ser transgressor i ressituar a la gent al centre de l’agenda política. Voluntat per fer polítiques d’esquerres i donar solucions reals. A Podemos sabem de quin costat estem. Jo, sé de quin costat estic.

Mònica Ribell (Primàries):

1) -Augmentar la dimensió del parc public d’habitatge de lloguer en 120 habitatges en 4 anys.
-Reclamar a la Generalitat la gestió conjunta del parc public d’habitatges que podría arribar a ser de 400.
-Ajudar als propietaris en la rehabilitació dels immobles si cedeixen els habitatges amb preus de lloguer asequibles, o promoure cessions temporals amb gestió de l’ajuntament. Aquestes mesures busquen no tenir habitatges tancats a Granollers.

2) -L’ajuntament hauria de conèixer previ al desnonament amb total obligatorietat tots els ciutadans en risc d’aquesta situació per oferir possibilitat de lloguer a preu molt assequible.
-S’ha de crear el Servei d’emergència 24 hores municipal per donar sol.lució transitòria provisional a les persones que pateixen el desnonament, fins l’entrada dels serveis socials.
-Fer un mapa del risc de desnonaments i un mapa de pisos buits.
-Exercir el dret de tempteig en el cas de transmissions patrimonials entre grans tenidors.
-Augmentar el parc d’habitatge de lloguer social.

Jaume Gelada (PP):

1) Creiem que l’empresa local d’habitatge ha de facilitar aquesta funció. Creiem que l’oferta de lloguer social ha de coexistir amb el dret a la propietat privada i la seguretat de la que disposen els propietaris de les finques ubicades a Granollers. Actualment, la nostra ciutat precisa revisar les polítiques d’habitatge i fer-ho en consonància a la realitat del mercat, que continua sent fluctuant. Pensem que convé repensar Granollers Habitatge ampliant la borsa de lloguer social sense renunciar a la part privada.

2) Creiem que cada desnonament respon a una realitat diferent. Si l’impagament és per qüestions relatives a situacions socials desafavorides (pèrdua de la feina, malaltia, etc.), els serveis socials han fracassat, i això ha de ser una prioritat pel consistori. Creiem profundament en l’estat del benestar i cal tenir localitzats els focus on es pot generar una situació de desigualtat. Cal evitar aquestes situacions de risc per les famílies i l’ajuntament és l’organisme més proper per assolir-ho.

Araceli Orellana (Granollers En Comú):

1) Mentre no sigui possible regular des dels Ajuntament el preu de tot el mercat de lloguer d'immobles (cosa que nosaltres exigim i que esperem que aviat sigui realitat) s'ha de dotar la ciutat de prou habitatges de titularitat pública o en expropiació d'ús (quan siguin titulars els bancs) que puguin ser llogats en règim de lloguer assequible a les persones que ho necessiten. De les noves actuacions urbanístiques el 30 % es destinarà a habitatge social. Però també hi ha molt habitatge existent que s'ha de reconduir a un ús de règim de lloguer social.  Cal la col·laboració de la Generalitat de Catalunya –és imprescindible- i el primer dia hàbil del nou mandat municipal allà hi serem per sol·licita-la, estem parlant del 17 de juny. Cal preparar un pressupost municipal per al 2020 que, d'entrada, dupliqui, al menys, les partides destinades a protegir el dret a l'habitatge digne. I en els anys 2021, 2002 i 2023 hem de trobar l'equilibri estable entre la necessitat real d'habitatge social (amb un nou estudi complet i rigorós, cas per cas, segons les dades que disposen els serveis socials) i la dotació de pisos destinats a aquesta finalitat a la ciutat, de forma que no calguin temps d'espera imprudents, ni calgui que cap veí de la ciutat hagi de marxar fora, si hi ha un arrelament a Granollers.

2) -Quan siguin per hipoteques, exigir a les entitats bancàries que apliquin la Llei 24/2015 i ofereixin un reallotjament als afectats.
-Quan siguin de lloguer de particulars oferir un lloguer social assequible, abans de la data del llançament, i establir un acompanyament per intentar que la situació socioeconòmica de les persones afectades millori.
-Quan siguin per situacions d'ocupació precària d'immobles en mans de bancs i grans tenidors, assessorar i tramitar amb molta agilitat els documents que acreditin l'emergència habitacional i facilitat l'adjudicació d'habitatge d'emergència. Alternativament assessorar en la resolució negociada entre afectats i els propietaris (grans tenidors i entitats financeres) amb lloguers assequibles.







 

 

Participació