ENTREVISTA

Núria Maynou: «La marca Granollers ha de ser el nostre model social»

La candidata d'ERC a Granollers repassa els eu programa electoral per les eleccions de diumenge

per Jaume Ventura, 20 de maig de 2019 a les 20:39 |
La candidata d'ERC a Granollers, Núria Maynou | ERC
Núria Maynou es presenta per primer cop com a número u de la llista d'Esquerra a Granollers. En aquesta entrevista a NacióGranollers repassa un programa electoral en què es parla d'habitatge, educació i de crear la que anomena marca Granollers.

-Per què es presenta ERC?

-Volem fer de Granollers una ciutat més viva i més dinàmica i volem transformar la politica de la ciutat, no només les accions que s'hi fan sinó també la gestió que es fa des del consistori. Creiem que l'equip de govern té un model estancat i nosaltres podem aportar una visió nova. Som gent preparada que ens coneixem la ciutat. A més, tenim ganes que Granollers sigui clarament una ciutat republicana perquè creiem que la República s'ha de construir des de baix i que els municipis tenen molt a dir.

-Com veuen la ciutat?
-La veiem com la ciutat "de l'anar fent", plana, on no hi passa res especial. No hi ha actes referents i la vida cultural ve molt per les entitats i el món associatiu. En aquest sentit, l'ajuntament podria fer molt més. Per exemple, dinamitzar el barris perquè tinguin el paper que els hi correspon. No pot ser que tot passi al centre, cal també mirar a Can Gili, Palou... necessitem una ciutat on les persones estiguin centrades en les persones i un canvi en la manera de fer. I no pensar només en el dia a dia, també cal començar a dibuixar ara la ciutat que volem pels nostres fills.

-Quin pes té l'educació en tot plegat? Parlen de projectes singulars i de lluita contra la segregació.

-És un element cabdal. Som una ciutat educadora però creiem que encara es poden fer més coses. Les famílies han de tenir tota la informació i l'ajuntament ha de posar en valor el que es fa en els centres públics. En aquest sentit, parlem de projectes singulars perquè s'ha demostrat que, quan s'aposta per un tema concret com podria ser la música, l'esport o els idiomes, estàs fent que molta gent s'hi pugui sentir interessada en anar al centre educatiu. Ens preocupa la segregació escolar, també en les activitats extraescolars. Què passa amb els nanos des de les cinc de la tarda fins les vuit del vespre? Poden accedir en igualtat de condicions a les activitats extraescolars que ofereix la ciutat? Tot l'esforç que hem de fer per evitar la segregació en horari escolar s'ha de mantenir a l'acabar-lo. Forma part del model social que pretenem. 

-L'equip de govern ha fet prou per la lluita contra la segregació?
-Ens enganyaríem si diguéssim que no han fet coses per fer de Granollers una ciutat educadora. El que passa és que es podria fer molt més acompanyament a les famílies en el moment de la matriculació, als centres en el moment que decideixen començar un projecte singular, a l'hora de potenciar l'ensenyament públic a la ciutat i, pel que fa als centres concertats, i tenint clar que reben fons públics i, per tant, la manera de concebre'ls ha de ser també veient-los com a servei públic. 

-Quines propostes tenen pel que fa al model comercial? Com valoren el tancament de botigues històriques?
-Pel que fa als comerços tradicionals, sap greu. Creiem que caldria potenciar un pla de reempresa per poder lligar antics comerços que tanquen amb gent que vol iniciar un negoci. Hi ha alguna iniciativa al respecte, però de moment no és prou potent. 

-En què consisteix la marca Granollers que volen impulsar?
-És fàcilment assimilable a nivell econòmic, però creiem que va més enllà. L'autèntica marca Granollers ha der ser el nostre model social, potenciar la igualtat de drets de la ciutadania, polítiques públiques per a tothom, que la gent amb menys recursos pugui accedir en igualtat de condicions als recursos de la ciutat, que cultura i associacions es potenciïn i sentin que l'ajuntament els hi dona suport... en resum, ha de ser un segell en què ens hi sentim tots representats i més que un model comercial.

-Creu que s'han deixat passar oportunitats com a ciutat?
-Crec que sí. S'han potenciat una sèrie d'activitats a nivell esportiu o altres esdeveniments però cal apostar més per altres de l'estil de fires, esdeveniments culturals perquè cada mes puguin passar coses a la ciutat. I repensar les que ja tenim: amb la Fira de l'Ascensió, per exemple, no s'ha fet i està obsoleta i podria tornar a ser el referent que havia arribat a ser.  

-Pel que fa a la participació ciutadana, creu que n'hi ha prou amb votar uns pressupostos participatius?
-Evidentment, s'ha de donar més veu a la gent perquè participar no és només omplir una butlleta. Es tracta de parlar, raonar i decidir i tenir un aprenentatge, i els pressupostos participatius no s'han fet d'aquesta manera. Nosaltres ho vem proposar i, a l'hora de la veritat, l'equip de govern va fer el de sempre: acotar, posar límits i participació anecdòtica. Però miri si ens creiem el projecte que en vem fer molta difusió! 

-Al seu programa destaquen que volen que es facin 2.000 habitatges socials en 20 anys.
-Hi ha un problema greu en l'habitatge. Últimament s'estan fent promocions, però són de tipus privat. Hi ha una mancança greu d'habitatge public i social, i no ajuda que el que es fa estigui a uns preus no assumibles per als joves.

-I què farien amb la mobilitat a la ciutat i la Ronda Sud? Com veu la mobilització de la gent?
-El tema de la ronda s'hauria de treballar més conjuntament entre ajuntament i plataforma perquè és un problema de ciutat. Hauríem de pressionar més al Govern i a l'estat, però també tenir clar que la reducció de vehicles ha de ser dràstica. Creiem que s'ha d'apostar per aparcaments dissuassoris, pel transport públic que connecti els punts on s'aparquim, pel transport alternatiu, la bicicleta i els desplaçaments a peu. També crec que la mobilització dels veïns és necessària i recomanable. 

-Els veïns, però, reclamen el soterrament. 
-No sabem ben bé què significaria, però com a mínim s'hauria d'estudiar. Nosaltres proposàvem tancar Marie Curie els caps de setmana i convertir-la en una via de plataforma única. Ara, també cal saber que la pacificació de vehicles al centre fa que s'incrementi el pas de vehicles pels eixos més transitats. 

-Per últim: per què no ha fructificat la llista única independentista?
-Nosaltres no hi creiem, ho hem dit des de bon principi. Sí creiem, en canvi, en la unitat estratègica. Cadascun dels partits hem d'anar a buscar el màxim de votants que se sentin interpel·lats, i això és més efectiu anant en quatre fronts que en un de sol i tenint diverses veus defensant el projecte.
 
Totes les llistes de les eleccions municipals al Vallès Oriental: noms i cognoms, partits, sigles i municipis
 

 

Participació