entrevista

Àlex Sastre: «És una emergència democràtica que algú que no sigui el PSC prengui decisions fonamentals a Granollers»

El candidat de Junts per Granollers explica el seu programa i analitza com veu les eleccions del dia 26

per Jaume Ventura, 19 de maig de 2019 a les 09:02 |
Àlex Sastre, durant el seu discurs | Junts per Granollers
Àlex Sastre encapçala per segon cop una candidatura a les eleccions municipals a Granollers, aquest cop com a número u de Junts per Granollers. En aquesta entrevista explica com veu la ciutat i els principals punts del seu programa electoral.


-Per què es presenta Junts per Granollers?

-Existeix un model alternatiu al que hi hagut a la ciutat en 36 dels últims 40 anys. Creiem que Granollers ha entrat en una dinàmica on l’equip de govern només té com a prioritat mantenir-se en el govern i no dinamitzar la ciutat. És una qüestió d’emergència democràtica que algú que no sigui el PSC, després de tants anys, prengui decisions fonamentals sobre el present i el futur de la ciutat.

-Quina radiografia faria de la ciutat?
-Es viu moderadament bé, però hi ha marge de millora: l’ambició, l’excel·lència dels serveis públics i que es corresponguin als impostos que es paguen, liderar el debat territorial, cooperar amb la resta de pobles… entre molts altres aspectes.

-Vostè comentava fa uns mesos que volia iniciar “debats profunds a la ciutat”. Des de llavors, creu que això ha passat?

-Algunes de les propostes que fem són per trencar esquemes, per anar a l’arrel i reformar de forma integral alguns temes. Per exemple, pel que fa a la neteja de la ciutat, quan es parla de millorar el servei. Nosaltres diem: anem a replantejar-lo, a canviar el sistema. Així com el cobriment de la via, com la Fira de l’Ascensió, donem-li un relat. No volem replantejar la ciutat, però hi ha molts temes on no excel·lim en què ens plantegem canvis.

-Li preocupa veure que tanquen botigues històriques? Quin pla comercial preveuen en el seu programa electoral?
-Si, perquè és una pèrdua d’identitat comercial de la ciutat. Miri, el comerç és un dels rostres de la ciutat, però últimament es desdibuixen rostres. Podem canviar-ho? Aviam, són negocis privats, però creiem que s’ha d’enfortir el sector perquè aquestes botigues no es vegin obligades a tancar si no és per temes de viabilitat. Proposem que l’estratègia comercial de la ciutat no sigui exclusiva del centre i s’estengui al conjunt dels barris. Molts tenen la sensació que tot passa pel centre. Per això és important que la Laura Sabatés estigui a la nostra candidatura, perquè tota la feina que ha fet a Gran Centre reverteixi a tota la ciutat.

-Pel que fa a la Ronda Sud: es pot resoldre el conflicte? És possible el soterrament?
-El soterrament no el veiem viable ni tècnica ni econòmicament. L’hauria de fer la Generalitat, que té el pressupost que té i aplica unes polítiques que disten molt del soterrament de vies urbanes. Quina solució veiem a curt i mig termini? Pacificar la via i treure el trànsit de pas que ni ve ni va a Granollers. Això com es fa? Algunes mesures ja s’han implantat: nous passos per a vianants i semàfors, controls... això fa que la via tingui un caràcter més urbà que interurbà, i per tant que desisteixin tots els vehicles que aprofiten per passar-hi per evitar el peatge. Altres solucions a mig termini són l’aixecament del peatge o la construcció de noves vies que permetin la circumval·lació.

-Els veïns s’han de poder seguir manifestant?
-Tothom té dret a manifestar-se, sigui qui sigui, per posar en relleu les seves reclamacions. Ara bé, aquest dret ha de ser compatible al dels altres a circular i arribar a casa, a la feina o on sigui amb un temps prudencial. Una pregunta que s’han de fer els veïns és si el fet de tallar la ronda afavoreix el generar un estat d’opinió favorable per trobar solucions.

-I pel que fa a la mobilitat a la resta de la ciutat? Com la veu?
-Proposem l’ampliació de l’illa de vianants i establir una corona de doble sentit de circulació que enquadri els carrers Torras i Bages, Roger de Flor, Prat de la Riba, Foment i el carrers Girona i Avinguda del Parc. Això permetria agilitzar i articular la circulació. Això ho complementaríem amb nous aparcaments, com un de soterrat a la plaça de Roca Umbert.

-Vostè també parla d’ampliar la xarxa pedalable de la ciutat.
-Això mateix. Miri, tinc convicció personal i política en aquest tema. En 10-15 anys ha canviat la visió de les ciutats i el centre ja no és el vehicle. Granollers permet tenir una xarxa pedalable que connecti punts com els estacions de transport, els equipaments esportius, un carril bici segregat o de prioritat invertida... la pregunta és: es pot dibuixar un carril bici a dos mesos d’unes eleccions sense comunicar-ho a ningú? La resposta és no, està clar. Miri, jo sóc usuari de la bicicleta. Els anglesos utilitzen el terme bike lashing, que significa animadversió a la bicicleta. Això és el que provoquem entre els veïns i no usuaris actuant com s’està actuant, perquè se senten agredits perquè se’ls envaeix l’espai de forma imprevista. S’ha de fer de forma pedagògica i avisant. En canvi, si les coses es fan amb presses...

-Fa uns mesos parlàvem de la neteja. Ha canviat el panorama des de llavors?
-No ha canviat massa perquè no poden fer res. Estem amb un contracte que només ens permet posar pedaços. Nosaltres apostem per acabar-lo i tenir-ne un de nou. Un contracte que controli més en què gastem 17 milions anuals, per exemple posant una persona de referència, i que faci un canvi substancial de la naturalesa del servei, sobretot de la recollida escombraries.

-Què proposen?
-Un model de pagament per generació: qui menys genera i més separa, paga menys. L’any que ve l’ajuntament pagarà més cànon de tractament del rebuig, cosa que generarà un sobrecost que pagaran els veïns a través de la taxa. Proposem que el sobrecost es pagui de forma justa i que l’assumeixin els que fan menys esforç de reciclar i més rebuig generen. Per fer-ho proposem un sistema de contenidors tancats que s’obren amb targetes personals i que, dins seu, tenen un sistema de pesatge integrat amb el que pots saber quina quantitat de rebuig genera cada ciutadà.

-Cal més civisme en aquest tema, però?
-Si, però l’equip de govern fa moltes rodes de premsa però poques campanyes, perquè suposa que interessa més promocionar l’alcalde que fer pedagogia amb la població. Cal explicar a la gent quins són uns bons usos i de forma colpidora perquè hi hagi canvis d’actitud. També volem que hi hagi més agents cívics o voluntaris. Recordem que un 80% dels mobles que es deixen al carrer es fa sense avisar la recollida de mobles municipal. Ataquem-ho!

-Pel que fa a l’habitatge, li agrada el model actual? Cal més habitatge social?
-Granollers gasta la meitat del seu pressupost del que hasta la meitat de la demarcació de Barcelona. No és que puguin fer més, és que han fet molt poc. Ara s’ha fet el pla d’habitatge, que tot i les mancances es pot explorar. El problema el tenim en el preu del lloguer, ens afecta l’onada que ve de Barcelona i hi ha molta demanda i poca oferta . La nostra aposta: incrementar la demanda de lloguer. Com? Amb diverses vies. Per exemple, durant la crisi l’ajuntament podria haver haver aprofitat el baix cost de mercat per adquirir habitatge propi i ampliar el parc d’habitatges destinats a emergència i el lloguer social. No ho han fet, i ara anem tard. D’altra banda, tampoc es fa promocions d’habitatge de protecció. Nosaltres hi destinaríem 1’5 milions. D’altra banda, per afavorir que es posin pisos al mercat l’ajuntament podria facilitar que els privats posessin al dia els seus immobles amb el condicionant que estiguessin en lloguer social un mínim d’entre 5 i 7 anys.

-Pel que fa a la participació ciutadana: n’hi ha prou amb uns pressupostos participatius com els actuals?
-Venim d’una època de molts anys en què el sistema polític funcionava fent que la gent escollís els seus representants, després aquests prenien les decisions i, al cap de 4 anys, se’ls valorava i se’ls renovava, o no. Això està canviant, la gent no vol perdre el contacte amb el vot fins 4 anys després. Proposem incrementar la quantitat que pot decidir la ciutadania i també que hi hagi més moments de presa de decisions. S’ha d’entendre una cosa: la participació ciutadana pot ser de moltes maneres, però a Granollers és no formal, no reglada i no garantista. Què vol dir això? Que passa per les persones que s’adrecen personalment a alcalde i regidors. Això està molt bé perquè han d’escoltar a la gent, però això no és garantista perquè molta gent no té l’oportunitat de parlar-hi, no els coneix o no se’ls troba. Hem de donar igualtat de condicions. I el vot val igual entre tothom.

-S’instal·laran càmeres lectores de matrícules a diversos punts de la ciutat. Hi està d’acord?
-Sí, de fet va ser proposta nostra. Una altra vessant són els furts, que no han disminuït tant als comerços en moments de més activitat. Troben a faltar més presència de la policia local en moments determinats i apostem per l’augment d’agents de la policia de barri. Això era una proposta històrica del nostre grup. A més, creiem que també és una qüestió ambiental, cal un pla per augmentar els punts foscos dotant-los de més il·luminació perquè la gent no només estigui més segura, sinó que se senti més segura. Els veïns del barri de Sant MIquel ens han parlat molt d’aquesta problemàtica.

-Com veu la campanya?
-La varietat sempre és bona. El problema és que moltes d’aquestes candidatures tenen unes probabilitats molt baixes d’acabar entrant a l’ajuntament. Tot plegat afavoreix a la força majoritària. En tot cas, sempre és bo que la gent pugui triar… si hi ha diferències entre els programes, perquè si hi ha diferents programes que se solapen el que hagués tingut sentit és que es presentessin conjuntament o alguna d’elles no hagués concorregut. NOsaltres epr exemple ens presentem perquè creiem que tenim una cosa que no tenen els altres.

-En qui pensa?
-Jo pensava més en Podem i Comuns, que vist des de fora em semblava que hagués tingut més sentit que anessin junts. Nosaltres vem demanar que una part de l’indepentisme de la ciutat que, si no calcats, té projectes similars i amb possibilitats de lligar-se es presentés junt. Això no va poder ser, no passa res.

-Des de les altres llistes diuen que llistes separades sumen més i que, per exemple, un votant de la CUP o d’ERC no el votaria a vostè, o al revés.
-Sí, no dic que no existeixi un votant així en casos en què la distància ideològica sigui major. Però també és cert que, tenint en compte la situació actual a Granollers, una unió hagués provocat que la gent que no vota perquè no veu possibilitats de canvi aquell dia s’ho pensés. A les eleccions espanyoles, per exemple, els vots al Front Republicà es van perdre perquè no van tenir representació. Potser si haguessin anat a les alters candidatures l’independentisme hagués tingut més oportunitats.

-Què es pot fer des d’ajuntaments pels temes de país?
-La independència no es farà des dels ajuntaments però els ajuntaments seran part essencial per la independència. Els consistoris hauran d’estar a punt pel camí que marqui el país. L’independentisme està en fase de reorientar-se per quines son els seves fites, fins i tot del relat que s’imposa. En el futur proper hi haurà moments en què els ajuntaments s’hauran de posar o no al costat del Parlament. I ja hem comprovat en el passat la diferència dels  ajuntaments que es posen al costat del dret a votar i dels que no. L’u octubre vaig estar al col·legi del carrer Nou defensant les urnes, igual que molta gent. NIngú sap on estava l’alcalde aquell dia.

 

Participació