ENTREVISTA

Roger Torres: «L'origen de Cacaolat és en una època d'emprenedors que aixecaren el país»

L'autor presenta 'Gust de cacau', una obra en què explica els orígens del famós batut de llet amb cacau

per Jaume Ventura, 22 d'abril de 2019 a les 10:23 |
Roger Torres i Graell, amb el seu llibre | Cedida
L'any 1879, el jove de Cardedeu Marc Viader entra a treballar en una ruïnosa lleteria i, poc temps després, aconsegueix fer-la remuntar i posa parades al carrer i les famoses granges Viader. Anys després viatja a Hongria amb el seu fill i tasta un batut de llet amb cacau. Al tornar, basant-se en aquella beguda, crea el famós Cacaolat. Roger Torres i Graell analitza els orígens d'aquesta icònica beguda a través de la història personal del seu creador.

-Què és Gust de cacau?

-És una novel·la basada en fets reals, una biografia amb elements de ficció d'una família de Cardedeu, els Viader, que van crear una beguda tan icònica com el Cacaolat. Al llibre es parla sobretot de l'aventura de la família, un recorregut que comença l'any 1879.

-Com s'inicia tot?
-Quan en Marc Viader, un noi de 12 anys d'una família humil de Cardedeu, emigra a Barcelona per trobar feina. Imagini's la situació: hi va anar descalç i amb un parell de sabates noves lligades a l'esquena per, un cop arribat, posar-se-les i causar bona impressió! Primer se'n va a una carboneria, sense èxit, però al carboner li devia fer pena i l'envia a una lleteria del carrer Xuclà. Allà l'agafen com a camàlic. És l'origen.

-I a partir d'aquí?

-En no massa temps la lleteria remunta. Ell pensa que per incentivar el consum directe de la llet l'ha de posar a l'abast de tothom. Crea una xarxa comercial amb parades al carrer i, més tard, les famoses granges Viader.

-I com arriba a la famosa beguda?
-Uns anys més tard, amb el seu fill Joan viatgen per Europa per conèixer la indústria lletera. A Budapest, per un fet casual, són convidats al casament d'un dels fills d'un comissari de la fira que havien visitat. Allà, a la mitjanit i com a beguda refrescant, els hi serveixen llet amb pols de cacau. Els Viader ho tasten, els hi agrada i pensen que poden anar més enllà. Pensi que en aquell moment la llet descremada no tenia cap valor, però ells raonen que amb aquella idea li podrien treure un profit. Això sí, no tenien cap intenció d'inventar res nou. Tornen a Barcelona però encara tardarien dos anys en trobar la fórmula ideal per la nova beguda i afinar el procés d'aquella nova beguda de cacau.

-Quins problemes es van trobar?
-Per començar, no era fàcil trobar cacau en pols en quantitats industrials. A més, al laboratori tenien bons resultats però després apareixien força problemes. Per exemple, la llet es quallava o es feia malbé. No serà fins l'any 1933 que Cacaolat surt al mercat.

-Té èxit?
-Si, molt! I també apareix la competència. El problema va ser que, només tres anys després, comença la Guerra Civil. Ells reben de valent: els incauten tots els béns i es queden sense la indústria ni les granges. A més, un bombardeig de l'aviació italiana els enfonsa la fàbrica. Es queden sense res, tal i com quan en Marc Viader va arribar descalç a Barcelona.

-I què van fer?
-Els Viader eren emprenedors. Amb l'ajuda dels seus fills van tornar a aixecar la fàbrica i a obrir les granges. Tot i això, fins el 1953 no van poder tornar a produir per l'embargament d'importacions que patia Espanya aquella època a nivell internacional.

-I a partir de 1953?
-Bé, Viader mor l'any 1954. El meu llibre acaba en aquest punt. He volgut donar més importància al valor humà d'un emprenedor català que no pas a la marca i al producte. L'origen de Cacaolat és en una època d'emprenedors que aixecaren el país. No vull fer publicitat d'una marca que avui en dia està en mans de multinacionals com Coca Cola i Estrella Damm. Però és cert que a partir de 1953 la indústria funciona bé i, 20 anys després, els hereus es venen fàbrica i marca.

-Tornem a en Viader, doncs. És un bon exemple d'emprenedoria i de superar problemes?
-Miri, quan vaig desobrir la història dels Viader de casualitat vaig conèixer una de les persones de la família. Em va donar moltíssima informació i ja vaig tenir clar que volia fer una novel·la humana i no pas comercial. És la història d'una època que em toca d'aprop, perquè el meu pare, que tampoc tenia estudis, va crear una indústria de l'oli i és de la mateixa època que en Viader.

-Gent sense estudis i amb alguna casualitat pel mig, però sense empenta no aconsegueixes res.
-Això mateix. A Budapest van tastar un producte amb bon gust, però tal i com molta altra gent. Però havia de ser un català qui revaloritzés el valor d'un producte que no en tenia i li va veure una oportunitat.

 

Participació