Judici de l'1-O

Un aniversari a la presó entre el judici al Suprem i la campanya del 28-A

Rull, Turull i Romeva, empresonats de nou el 23 de març del 2018, afronten les properes setmanes com a candidats al Congrés i al Senat; la germana de Bassa és candidata d'ERC per Girona i Forcadell se centra en el judici

per Oriol March , 23 de març de 2019 a les 13:45 |
Romeva i Turull, juntament amb Forcadell, Bassa i Rull, van tornar a ser empresonats fa un any | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després del ple d'investidura fallit de Jordi Turull, unes quantes furgonetes van sortir del Parlament. Transportaven part dels dirigents que, l'endemà, havien de ser a primera hora davant del jutge Pablo Llarena. En l'ambient només s'hi percebia un final possible: la presó. Aquesta va ser la decisió que va prendre Llarena sobre Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva. Marta Rovira, que també estava citada, va optar per la via de l'exili a Suïssa. Aquest dissabte es compleix exactament un any d'aquell 23 de març que va marcar un nou punt d'inflexió en la judicialització del procés, i els empresonats el compleixen amb la vista posada en el 28-A.

Les eleccions espanyoles han centrat bona part de les últimes setmanes a les presons de Soto del Real i d'Alcalá Meco. Rull i Turull són els candidats de Junts per Catalunya (JxCat) per les demarcacions de Tarragona i Lleida, respectivament, i Jordi Sànchez -empresonat ininterrompudament des del 16 d'octubre del 2017- és el cap de cartell per Barcelona. Romeva, en canvi, exercirà com a candidat d'ERC al Senat. La germana de Bassa, Montse Bassa, liderarà la llista d'ERC per Girona. L'única que es manté al marge del 28-A és Forcadell, exclusivament centrada en el judici de l'1-O que se celebra des de fa un sis setmanes al Tribunal Suprem i on coincideixen tots els encausats.


Els presos, per tant, segueixen sent part central de la política catalana. Quan eren a Lledoners, abans d'arrencar la vista al Suprem, qualsevol decisió passava pel centre penitenciari. Ara, en certa manera, la influència es manté, per bé que el fet de ser des de primera hora al Suprem i no tornar a Soto del Real i Alcalá Meco fins al vespre redueix el marge per a reunions. Si no hi ha sessió de judici, els divendres les visites es converteixen en habituals, i durant el cap de setmana acostumen a desfilar les famílies. Disposen d'un parell de vis a vis familiars al llarg de casa mes.

Les reunions celebrades a Soto del Real durant l'últim mes han servit per desbloquejar les llistes de JxCat a Madrid, no exemptes de tensió

En tot cas, però, dirigents i veus de l'entorn que els visita sovint assenyalen que tots ells estan "ferms", "connectats" al que passa i amb la influència "intacta". Prova d'això és el paper que han jugat Turull i Rull en l'elaboració de les llistes de JxCat, que han generat tensions dins del PDECat -partit en el qual militen- arran de les exigències de Carles Puigdemont de bastir candidatures amb dirigents afins. Els dos exconsellers també van ser part activa en l'assemblea de l'antiga CDC, celebrada el mes de juliol, i són part fonamental en l'arrencada de la Crida Nacional per la República.

Els presos de JxCat, de fet, tenen protagonisme en totes les convocatòries electorals. Joaquim Forn, empresonat ininterrompudament des del 2 de novembre del 2017, és l'alcaldable de la formació postconvergent. Els detalls de la llista es van acabar de tancar en múltiples reunions a Soto del Real en les quals hi van participar Elsa Artadi, número dos de Forn, i també Ferran Mascarell, número quatre. David Bonvehí, president del PDECat, va viatjar com a mínim en tres ocasions a la presó per tancar la proposta.


El paper de Junqueras

Abans de fer el trasllat cap a Lledoners, el juliol de l'any passat, els empresonats van tenir un paper clau en el desbloqueig de la formació de Govern. Rull, Turull i Forn van traslladar per carta a Puigdemont la necessitat posar en marxa un nou executiu que permetés aixcecar el 155, i l'expresident va escollir Quim Torra com a substitut. Torra escoltat sovint el criteri dels presos de JxCat, que han seguit en contacte amb els equips de les conselleries malgrat estar empresonats, i en vol mantenir viu el record amb la presència de llaços grocs a Palau i a les conselleries.

En el cas dels dirigents d'ERC, existeix el convenciment en tot l'espectre independentista que Junqueras -privat de llibertat ininterrompudament des del 2 de novembre del 2017, com Forn- té el control absolut de l'estratègia republicana. És el candidat a Madrid i també a Europa, i qualsevol decisió passa per les seves mans. L'exemple més clar és el de la tria d'Ernest Maragall com a alcaldable per Barcelona en detriment d'Alfred Bosch, que havia estat escollit per primàries. Junqueras és, dels encausats, qui té la pena més alta reclamada per la Fiscalia: 25 anys.

Junqueras pren totes les grans decisions d'ERC, com va quedar clar amb el relleu de Maragall per Bosch a l'Ajuntament de Barcelona

Durant el judici, l'exvicepresident va decidir respondre només preguntes de la seva defensa, i va indicar que organitzar un referèndum no és delicte i que l'independentisme sempre va apostar per la via pacífica. Pel que fa a les relacions amb Puigdemont, que ja no eren senzilles en l'etapa del Govern, segueixen sense passar per un moment òptim. De portes endins són recordades les dificultats que hi va haver perquè Junqueras rebés a Lledoners la visita de Marcela Topor, dona de l'expresident de la Generalitat, per bé que les fonts oficials resten valor a qualsevol polèmica entre els dos.

Qui també està molt connectada és Marta Rovira, exiliada a Suïssa, que exerceix com a secretària general d'ERC i va sospesar anar com a número dos de Junqueras a les llistes a Madrid. Rovira ha anat reapareixent paulatinament des que, fa tot just un any, enviés una carta anunciant que marxava a l'estranger. "Si m'hagués quedat, estaria a la presó", ressaltava en la primera entrevista que va concedir des del país helvètic. En una conversa amb NacióDigital, feia aquesta reflexió: "Si a l'octubre [del 2017] n'haguéssim sabut més, ara tot s'entendria millor". Serà part activa de les campanyes electorals.

Defensa jurídica i política

Els cinc empresonats fa un any han desplegat estratègies diferents al Suprem. Romeva, com Junqueras, va respondre únicament les respostes d'Andreu Van den Eynde, el seu advocat, mentre que Bassa i Forcadell van optar per una defensa eminentment tècnica. L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies va ser la més explícita a l'hora de restar valor jurídic a l'1-O, el qual va considerar que no era "concloent" per a la independència, a diferència del posicionament del Govern durant la tardor del 2017. "No vaig participar en cap estratègia", va afegir l'expresidenta del Parlament. 

L'advocada de Forcadell, Olga Arderiu, ha insistit molt en el fet que no assistís a cap reunió de Govern -una dada bàsica, però que calia deixar clara davant del Tribunal- i en la necessitat de permetre els debats parlamentaris. L'expresidenta de la cambra catalana també va indicar que el programa de Junts pel Sí -independència en divuit mesos- no es va "portar a la pràctica". Una reflexió que també va fer Bassa i que, amb més o menys contundència, van especificar també Rull i Turull.

Els empresonats fa un any han restat valor a la DUI davant del Suprem; Bassa va assenyalar que l'1-O no era "concloent" per la independència

Els exconsellers de Territori i Presidència, en les declaracions davant de Marchena, van atorgar un component simbòlic a la declaració de la independència i la van emmarcar -com va fer Romeva- en un context de diàleg. Des de la presó de Soto del Real, tots tres es preparen per tenir un paper actiu en la campanya electoral. Els centres penitenciaris tenen tant pes en aquesta legislatura com els despatxos de Palau.

 

Participació