Procés català

Del Parlament a la presó: un any de la investidura fallida de Jordi Turull

L'exconseller de la Presidència, que va topar amb el vot contrari de la CUP, va tornar a ingressar a Estremera hores després del seu discurs a la cambra catalana

per Oriol March, 22 de març de 2019 a les 08:05 |
Jordi Turull, al ple d'investidura | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Us demano la vostra confiança, diputades i diputats. Avui ens podem desfer d'entrada de les grapes de l'article 155 i obrir davant nostre futur. Un futur net, clar i brillant. Si aquesta cambra em fa confiança treballaré sense descans per tal que els set milions i mig de catalans, junts, ho fem bé i, per tant, segur, ho puguem fer possible". Amb aquestes paraules va acabar Jordi Turull el discurs com a candidat a la presidència de la Generalitat pronunciat avui fa exactament un any. Al cap de poques hores, el magistrat Pablo Llarena l'enviava de nou a la presó juntament amb Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Al Parlament s'hi respirava un ambient de final d'etapa.

Carles Puigdemont feia 21 dies que havia renunciat "provisionalment" a ser candidat a la presidència, i en primer lloc va escollir Jordi Sànchez -empresonat a Soto del Real- com a substitut. Llarena no va permetre-li sotmetre's a la investidura i Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, que no travessaven precisament pel seu millor moment, van apostar per Turull com a nou candidat. En el moment en què va començar a circular el seu nom, la maquinària del Suprem es va posar en marxa per avançar en el processament per rebel·lió de la cúpula del procés. El ple d'investidura de l'exconseller de la Presidència, de fet, es va convocar donant per fet que ingressaria a la presó.


Davant d'això, què fer? JxCat defensava la "potència" de la imatge de l'entrada d'un dirigent a la presó acabant de ser investit com a president de la Generalitat. "No s'haguessin atrevit a empresonar-lo si hagués anat al Suprem ostentant el càrrec", defensa encara ara un dels implicats en l'estratègia jurídica. El pla, però, va topar amb les reticències de la CUP, que es van oposar a la investidura. El consell polític dels anticapitalistes, reunit hores abans del debat al Parlament, va asenyalar que el programa de govern no garantia "mesures republicanes i socials".

Ofertes d'última hora

Turull, per tant, sabia en el moment de pujar al faristol que no sortiria del Parlament com a president de la Generalitat. No va prosperar l'última oferta: una qüestió de confiança a mig mandat per tal de revalidar la confiança en el programa de JxCat i ERC. El candidat va oferir diàleg a l'Estat i, amb un to molt menys actiu del que és habitual en ell -condicionat per la imminent vista al Suprem-, va evitar referències a la República. Les crides a la "responsabilitat" de Puigdemont des de Bèlgica tampoc van amorosir la posició de la CUP, que en canvi sí que va avalar, mesos després, Quim Torra.

Torra va ser un dels diputats que, aquell 22 de març a última hora, van prémer el botó per fer president Turull. L'exconseller de la Presidència, visiblement emocionat i acompanyat de la dona i les filles, va pujar a una furgoneta fosca que el va conduir fins a Madrid. L'endemà, Llarena l'enviava de nou a la presó d'Estremera, on ja va ser durant 32 dies entre el novembre i el desembre del 2017.

 

Participació