Judici de l'1-O

La Guàrdia Civil situa Torra en la nau escorcollada a Bigues i Riells dies abans de l'1-O

El responsable d'aquella operació explica que vigilaven l'edifici perquè tenien sospites que hi havia material del referèndum

per Bernat Surroca, 20 de març de 2019 a les 11:00 |
El tribunal, aquest dimecres | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Guàrdia Civil torna a ser protagonista aquest dimecres al Tribunal Suprem, en una setmana en què la Fiscalia espera poder apuntalar el seu relat gràcies a la trentena d'agents que han de passar per la sala segona de l'alt tribunal. El primer en declarar ha estat l'agent responsable d'un escorcoll en una nau industrial a Bigues i Riells, on es van decomissar uns deu milions de paperetes i 100.000 sobres amb el logotip de la Generalitat. Ha explicat que dies abans d'entrar a l'edifici ja el vigilaven i van veure com hi entrava i en sortia gent, entre ells l'actual president de la Generalitat, Quim Torra

Ha explicat que van descobrir aquestes naus industrials gràcies als telèfons punxats per ordre del jutjat d'instrucció 13. Dins de la nau, ha explicat, van trobar "tot allò necessari per constituir una mesa electoral". "Hi havia paperetes del referèndum, sobres amb el logotip de la Generalitat, actes de constitució de la mesa, cartells per identificar les meses als col·legis electorals...Van confiscar uns 10 milions de paperetes, uns 100.000 sobres... Es veia clarament que era de la Generalitat", ha explicat a preguntes de la Fiscalia.


"Tensió i hostilitat" contra la Guàrdia Civil

L'agent també ha descrit situacions de "tensió i hostilitat" contra la Guàrdia Civil quan van intentar sortir de la nau industrial de Bigues i Riells. Ha explicat que l'escorcoll de la nau va començar amb tranquil·litat, però a partir de les 10h es va començar a concentrar gent a prop de l'edifici amb crits de votarem. A partir de les 11h, un grup va començar a donar consignes sobre com organitzar-se per impedir que els agents de la Guàrdia Civil marxessin. "Deien que s'asseurien a terra i s'agafarien de les mans", ha explicat l'agent a preguntes de la Fiscalia.


Quan els agents van intentar sortir, ha dit, els concentrats -unes 200-300 persones- van començar a cridar i a impedir que els vehicles avancessin. "Era una situació molt tensa. Quan surt el cotxe, el vehicle rep cops i puntades de peu. Va ser complicat sortir", ha dit. En el cas de la resta de vehicles, ha dit que "encara va ser més complicat". "La gent bloquejava la sortida i vaig dir que per raons de seguretat no podíem sortir d'allà", ha assegurat. 

A preguntes del fiscal Fidel Cadena, l'agent ha dit que l'escorcoll va acabar a les 14h i fins a les 17h no van poder sortir de l'edifici. "Durant tot aquest temps hi ha insults", ha apuntat, i ha assegurat que els concentrats eren "totalment hostils": "Ens estàvem enduent les seves paperetes", ha dit, i ha assegurat que quan els vehicles intentaven sortir se'ls van llançar objectes com llaunes de Coca-Cola plenes. "Al final hi va haver danys als vehicles, cops i un retrovisor trencat", ha resumit.


Més tard, a preguntes de les defenses, l'agent ha especificat que ell era dins de la nau i que els fets que van passar fora l'hi van explicar els agents que eren allà. 

"Preocupació" pel paper dels Mossos

També ha fet referència al paper dels Mossos en la formació del nou estat i ha assegurat que en diversos documents trobats es deia que tindrien "un paper rellevant". En concret, ha parlat del registre al despatx de l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó, on van trobar documents del 2015 que definien els passos per construir un Estat. "En un d'aquests documents hi ha un apartat referent a la defensa on es diu que els Mossos tindran un paper rellevant", ha dit.

L'agent ha parlat també del document EnfoCATS, intervingut a Josep Maria Jové, on es deia que els Mossos havien de ser "una estructura d'Estat" i s'expressava "preocupació" del Govern pel paper que tindria la policia catalana. En algun dels documents confiscat també es plantejaven les conseqüències per als Mossos si no complien la Constitució o els mandats de la justícia. 

Les defenses denuncien indefensió

Si la jornada d'ahir ja va estar marcada per la tensió entre les defenses i Manuel Marchena, la d'avui ha començat seguint la mateixa tònica. La més bel·ligerant ha estat Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, que ha denunciat "indefensió" perquè als testimonis citats per la Fiscalia se'ls pregunta per elements que no estaven previstos. Quan ha volgut fer constar aquesta queixa, s'ha tornat a enganxar amb Marchena, que li ha dit -sense estar-hi d'acord- que queda constància de la seva crítica. 

En una atenció als mitjans ahir al vespre, Roig va lamentar que Marchena, "no permet exercir el dret a la defensa àmpliament" ja que no deixa "contradir" les versions dels agents de la Guàrdia Civil amb la documentació i imatges de les actuacions policials. La lletrada del president d'Òmnium ja va fer constar la queixa per escrit la setmana passada i ho ha tornat a dir a la sessió d'aquest dimarts durant la compareixença d'un dels policies. L'advocat Andreu Van den Eynde, representant d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, també ha fet constar aquesta queixa durant la sessió d'avui.

Examen a la Fiscalia

La Fiscalia se la juga en les properes dues setmanes. Ahir ja van començar a desfilar els primers agents de la Guàrdia Civil que van ser sobre el terreny la tardor del 2017. Amb la lliçó ben apresa i sota la batuta dels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, els policies de la benemèrita han retratat, sobre el 20-S, una autèntica pel·lícula de terror. Cara a cara amb les defenses, que comencen a perdre la paciència amb Marchena, però, han aparegut les contradiccions, els matisos i els nervis. Ara per ara, la malversació sense aparèixer. 

 

Participació