la veu del montseny

Tres gatets al Baix Montseny

per Joan Rubiralta, Santa Maria de Palautordera, 20 de març de 2019 a les 10:44 |
Contra la opinió de molta gent que pensa que els animals actuen seguint uns mateixos patrons, puc afirmar per experiència personal que això és un greu error.

Vivim a Palautordera en una casa amb jardí i tinc tres gats, o per ser més exactes, una gata i dos gats. La gata la tinc perquè el meu fill, quan era més jove la volia, però ara que ja no viu amb nosaltres, resulta que s’ha quedat a casa nostra i la cuidem nosaltres, així acostuma a passar a la majoria de famílies. Faig notar que dono aquesta detalls perquè aquesta circumstància m’ha permès fixar-me en les reaccions  de cada animal i en el cas de la gata dita Mar molt més, ja que aquesta té el privilegi de viure a dins de la casa. És de raça petita, amb una barreja extraordinària de colors que la fan única i els altres no. Sempre que pot, es posa al sofà, on ja hi ha una manta a punt i s’hi estira passant la seva vida dormint i deixant-se acariciar. Menja i beu poc, però l’hem mal acostumada a fer-ho tres o quatre vegades al dia. També, si fa bon temps, es dedica a fer una dormida sota el sol de la nostra terrassa. Es fa amb tothom que la tracti amb delicadesa. De fet es pot passar dormint unes quinze hores diàries. Quan hem de marxar per la raó que sigui, es queda a la terrassa o al jardí pel tema de l’alarma antirobatori.


El segon gat és un mascle anomenat Vladi. Aquest no el vam anar a buscar sinó que resulta que uns desaprensius el van abandonar, conjuntament amb el tercer gat, al bosc que hi ha davant de casa. Com que estaven molt desnodrits, vivien del que sobrava de l’esmorzar es cruspien uns paletes russos –d’aquí ve el nom de Vladi, de Vladimir-, que estaven fent una casa nova al costat de la nostra. Quan van acabar tota l’obra, ells se’n van anar però els dos gats van quedar-se allà esperant que algú els alimentés i aquesta persona va ser la meva dona. Li van fer pena i va començar a donar-los menjar i per tant aquests van considerar que allà es quedaven. El Vladi és un gat gran, amb molta força i agilitat. Se’l pot considerar un depredador nat de tot els animalons que hi ha despistats pel jardí. Des que hi és, han desaparegut els ratolins de bosc, ocellets, serps i altres especies menudes. Tot i això, és un gat que no es queixa gairebé mai, i que quan sortim al jardí a fer qualsevol feina, ve a inspeccionar què estem fent amb una curiositat insaciable, i també li agraden les carícies. Es tan bo, que a la clínica veterinària que visitem de tant en tant, van dir que no n’havien vist cap d’igual.
El tercer, anomenat Negret, és lògicament de pell negre però té la desgràcia que abans que l’abandonessin algú li va fer mal i això ho té clavat al cervell, amb la qual cosa no es deixa ni tocar. Fins i tot, quan li donem el menjar, hem de marxar d’allà on li hem deixat perquè si estem a prop, no s’acosta i no menja. La relació amb aquest Negret és forçosament a distància i, evidentment, no es deixa acariciar.

Ja veieu, tres gats i tots diferents. Aquesta situació es pot mantenir perquè vivim en una casa amb un jardí bastant gran on els animals viuen una vida feliç, tranquil·la i reposada, que és en definitiva com volen viure. A dins d’un pis no seria molt recomanable.
 

 
 

 

Arxivat a:
La Veu del Montseny
Participació