judici de l'1-O

Turull, a la Fiscalia: «Els catalans no són ovelles, l'independentisme va de baix a dalt»

L'exconseller de la Presidència, en un intens intercanvi amb el ministeri públic, defensa que el full de ruta parlamentari tenia "empara legal"

per Aida Morales / Oriol March , Tribunal Suprem (Madrid), 19 de febrer de 2019 a les 10:31 |
Jordi Turull, aquest dimarts al Suprem | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jordi Turull, exconseller de la Presidència, ha iniciat aquest dimarts la segona setmana del judici de l'1-O. Suma exactament 365 dies en presó provisional -el mateix nombre de nits dormint en centres penitenciaris que Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa-, i ha comparegut davant del tribunal encapçalat per Manuel Marchena amb un anunci: contestarà les preguntes de la Fiscalia -representat avui per Consuelo Madrigal, exfiscal general de l'Estat amb el PP, i Jaime Moreno- i de l'Advocacia de l'Estat, a part de les del seu advocat, Jordi Pina. No obstant això, ha rebutjat respondre les qüestions plantejades per l'acusació popular de Vox. El dirigent del PDECat ha volgut deixar clar que els catalans "no són ovelles", que el moviment independentista va "de baix a dalt" i que és pacífic i democràtic, i que el full de ruta tenia "empara legal".

Preguntat per la declaració de sobirania del 9 de novembre del 2015, Turull ha remarcat que la querella presentada per aquest motiu va ser descartada arran de la "inviolabilitat parlamentària". Aquella declaració va ser declarada nul·la, com ha recordat el fiscal. "Una de les coses que té la presó és que no tens internet i no pots buscar-ho tot", ha apuntat l'exconseller en ser preguntat per la data exacta de la nul·litat. El fiscal ha resseguit les resolucions aprovades al Parlament, i Turull ha recordat que ell era president del grup de Junts pel Sí "a la independència", candidatura que no va ser impugnada. "No érem Junts Perquè Sí", ha apuntat, recuperant una de les seves expressions més habituals. "Pensant que teníem una empara legal, vam intentar tirar endavant el nostre programa electoral", ha insistit.


L'estratègia d'aconseguir un referèndum, ha apuntat, incloïa 4.000 associacions, entre les quals l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Ha recordat el Pacte Nacional pel Referèndum sumava sindicats, patronals, entitats juvenils, partits, 700 ajuntaments i les quatre diputacions, i que "visualitzava" la unitat a l'entorn de la consulta. El Pacte surt d'una resolució parlamentària "no impugnada". Els únics documents vàlids, ha dit, són el programa electoral de Junts pel Sí i el programa de Govern -no impugnat- de Carles Puigdemont. "El que ens movia era justament aquest programa de Govern, fins que el setembre del 2016, després que la CUP tombés els pressupostos, hi ha una qüestió de confiança i apostem pel referèndum o referèndum", ha rememorat el dirigent independentista encausat.

El fiscal Moreno -insistent, en ocasions aturant el testimoni- ha insistit que el març del 2015 es va signar un full de ruta per part de CDC, ERC, l'ANC i Òmnium. Josep Rull és qui el va signar com a màxim dirigent de l'antiga Convergència. "Els ciutadans de Catalunya no són ovelles. Siguin independentistes, d'extrema dreta, de centre o d'extrema esquerra, té criteri. Això és desconèixer Catalunya. El moviment independentista va de baix a dalt. I hi ha partits que li volen donar una sortida pacífica i democràtica. Si en l'arrel del tema ja es parteix de perspectives diferents, no ens posarem mai d'acord. Aquest procés, en el seu escrit d'acusació, el situen com si un dia apareix un llibre blanc", ha ressaltat Turull. En aquest moment ha estat interromput per Marchena, perquè ha considerat que no pertoca en aquest moment fer valoracions així.


El dirigent del PDECat ha demanat respondre en català "per un tema de garanties", però ha respost en castellà perquè la traducció consecutiva no és prou àgil. S'ha queixat del fet que es consideri el sistema de traducció simultània com una "despesa" i no com una "inversió". Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem, li ha dit que això constaria en acta. Immediatament després ha arrencat l'interrogatori de Moreno, que li ha demanat per intervencions de l'exconseller -cessat- Jordi Baiget sobre el referèndum. "Puc respondre pels meus actes", ha dit. Turull ha dit totes les entitats de les quals és soci -de Càritas al RACC-, incloent Òmnium. "Ser soci d'Òmnium no era un delicte durant el franquisme, no sé per què m'ho pregunta ara", ha dit.

La mateixa estratègia que Forn


Turull ha seguit la línia estratègica iniciada la setmana passada per l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, que també va optar per contestar totes les parts amb l'excepció del partit d'ultradreta. La decisió de Forn -assessorat pel lletrat Xavier Melero-, va contrastar amb la que havia pres hores abans l'exvicepresident i líder d'ERC Oriol Junqueras, que va protagonitzar una intervenció molt més política. Junqueras només va contestar les qüestions plantejades pel seu advocat, Andreu Van den Eynde. 

Les explicacions de Turull tenen especial rellevància perquè, en el moment del referèndum, era portaveu del Govern i va ser un dels que va presentar els detalls de l'operatiu de l'1-O

En el marc de l'interrogatori d'aquest dimarts, les explicacions de Turull tenen especial rellevància perquè, en el moment del referèndum, era portaveu del Govern i va ser un dels que va presentar els detalls de l'operatiu de l'1-O. L'exconseller de Presidència era, també, una de les persones que coneixia de primera mà totes les decisions que van desencadenar la declaració d'independència del 27 d'octubre al Parlament de Catalunya. Les va viure en primera persona al costat de Carles Puigdemont. Aquest dimarts l'acompanya la seva successora en el càrrec, Elsa Artadi.

Petició de 16 anys de presó

El ministeri fiscal sol·licita per a Turull 16 anys de presó per un delicte de rebel·lió amb malversació. L'exconseller, actualment en presó provisional a Soto del Real, ha estat sotmès en dues ocasions a aquesta mesura cautelar privativa de llibertat. La primera vegada que Turull va entrar a la presó d'Estremera va ser el 2 de novembre del 2017, d'on va poder sortir el 4 de desembre del mateix any després de pagar una fiança de 100.000 euros. Posteriorment, i en ple debat d'investidura en el qual era candidat, el jutge instructor, Pablo Llarena, va tornar a citar-lo -conjuntament amb Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa- i va dictar, de nou, el seu ingrés a la presó. Va ser el 23 de març de 2018.

 

Participació