la veu del montseny

Despatx amb vistes

per Albert Soriano, Santa Maria de Palautordera, 14 de febrer de 2019 a les 17:25 |
Jo sempre havia volgut ser una peça important en el món de l’empresa, gaudir del meu propi despatx amb vistes a la metròpoli. Tot i les meves especials dificultats biològiques, vaig aconseguir acabar els estudis d’administració d’empreses, comptabilitat i finances, que em van permetre mantenir les primeres entrevistes laborals.

En la primera entrevista, el suficientment curta com per no patir un dels meus freqüents atacs, em van demanar que des de casa els fes una pla d’empresa, basat en la situació financera i econòmica actual que aquella modesta empresa travessava. La qüestió és que els vaig preparar un pla estratègic tan rigorós que de seguida em van cridar per negociar les condicions de la meva contractació, però és clar, mancava la darrera entrevista amb el gerent i amo de l’empresa.


-Escolti, creiem que la seva incorporació a l’empresa és molt interessant i necessària. Estem disposats a oferir-li unes condicions força atractives. Per cert, té vostè alguna malaltia o problema de salut? Ho dic per que no fa gaire bona cara i té un to de cara vermellós.
-Veurà, jo pateixo d’aerofàgia severa, crònica i continuada.
-Aerofàgia? No voldrà dir…?
-Sí, és el que està pensant, el meu organisme es veu abocat a tirar-se pets de manera compulsiva i gairebé sense parar, i els metges m’han dit que aquest problema és crònic.

-Caram! Si que és un problema sí, però si em permet fer-li una pregunta, aquesta aerofàgia és evident o més aviat discreta, no sé si m’entén?
-Miri, són uns pets horribles, sorollosos, estridents i sovint amb una forta olor deguda a la producció de gas metà, això sí, sense pèrdua de liquats.
-Però escolti, això fins i tot és perillós, no?
-En petites dosis i amb absència de flama, ni jo ni el meu entorn correm perill.
-Podríem arreglar-ho si li posem un despatx amb finestres i prou ventilat, oi?
-I tant, seria perfecte.
-Dons no en parlem més i acabem ràpid, no fos cas… L’esperem demà a primera hora, li tindrem el despatx preparat i les finestres ben obertes.


Val a dir que el personal en tots aquests anys ha hagut de patir molt poques vegades els efectes de la meva malaltia. Els hiverns amb la finestra oberta no han estat fàcils. L’empresa ha anat creixent, gràcies a l’esforç de tots i molt especialment a les estratègies que jo he plantejat a direcció i avui dia, aquella petita empresa s’ha convertit es una multinacional. A les poques reunions que em convoquen a dins l’empresa, haig d’anar-hi assistit amb una mena de tub connectat als pantalons per un extrem i a la finestra del meu despatx per l’altre, però l’empresa ja se’n preocupa d’aquest equipament, que justifiquem comptablement com a equip de protecció individual i col·lectiu (EPIC).
 

 

Arxivat a:
La Veu del Montseny
Participació