Entrevista

Víctor Font: «Som hereus de l'estil de Cruyff i preservar-lo ha de ser una prioritat»

L'empresari, que aquesta setmana s'ha postulat com a candidat a la presidència del Barça, reclama revolucionar el model de gestió del club i mostra complicitat amb Xavi, a qui veu capacitat per "liderar el projecte de futur"

per Joan Serra Carné, 3 de febrer de 2019 a les 19:51 |
Víctor Font | Adrià Costa
Víctor Font (Granollers, 1972) ha iniciat la marató per convertir-se en president del Barça. Dijous es va presentar en societat, en un acte que va reunir noms propis de la família blaugrana, com l'excapità Carles Puyol. Hi ha diverses raons per explicar la previsió amb la qual treballa l'aspirant, empresari i consultor del sector de les telecomunicacions. La primera és la necessitat de projectar-se a la massa social -resideix a Dubai i no és una cara coneguda per al gran públic, tot i que ha mamat el Barça des de petit-; i, segona i més important, el projecte que pilota, ambiciós perquè pretén revolucionar el model de gestió del club, reclama planificació. Font fuig de la improvisació.

Amic de Ferran Soriano -ara al Manchester City amb Pep Guardiola i Txiki Begiristain- i ben relacionat amb l'entorn del cruyffisme, l'empresari reclama dissenyar un pla sòlid per afrontar els reptes que implicarà la retirada de Messi i la seva generació en un mercat futbolístic canviant. Aquesta és l'obsessió que el mou: pensar un club que continuï sent competitiu després de Messi. El confundador i CEO de Delta Partners -a més d'accionista fundador del diari Ara- té idees i algun as a la màniga. No mostra el suport explícit de Xavi Hernández, però no és cap secret que amb el migcampista s'intercanvien missatges sovint i que tots dos comparteixen una manera d'entendre el Barça del futur. Font s'explica en aquesta entrevista a NacióDigital.


- Dijous va presentar el seu projecte en públic, però feia temps que havia expressat el desig de presidir el Barça. S'ho ha hagut de pensar molt. Per què tant?

- Els costos personals i, de tot tipus, són evidents. Tal com està organitzat avui, la il·lusió ha de ser molt gran i ho has de veure molt clar per voler fer el pas endavant. I la conjuntura, i el que vindrà a partir del 2021, ho agreuja encara més. Tenint Messi i aquesta generació de futbolistes, el president gairebé té una garantia. Saber que no tindràs Messi o que no el tindràs en bona part del mandat en què has de desplegar el teu projecte, encara dificulta més la situació. Però, alhora, és una de les principals raons per les quals crec que he de fer el pas. Els reptes que s'hauran d'afrontar són importants i, si no hi ha projecte com el que creiem que s'ha d'articular, els riscos són nombrosos. Nosaltres volem evitar que aquests riscos siguin una realitat.

- Explicava dijous que en la candidatura hi va començar a pensar seriosament el 2010, després de viure de ben a prop el procés electoral i comprovar que els projectes per presidir el Barça es construïen precipitadament.

- Absolutament. Tant en l'experiència del 2003, quan hi participo com a voluntari, com després, en què segueixo els processos electorals fins i tot de forma més activa, me n'adono que tot es fa precipitadament. I aquest és un tema que està acceptat per tothom. Estem fent un plantejament de projecte a llarg termini i molta gent ens ha dit que encara quedava molt temps per a les eleccions. El raonament que faig és que, si actuem així, la cosa no funciona. Si el projecte pretén anar més enllà d'agafar el club i gestionar-lo en funció del dia a dia, si el que es vol és desplegar plans de viabilitat i treballar amb un equip sòlid, això s'ha de fer amb temps.


"El Barça ja és un club venedor: hem de vendre per valor de 100 milions o més l'any per quadrar el compte de resultats"

Sempre faig l'analogia de la ciutat olímpica. Barcelona no va decidir ser candidatura sis mesos abans que el COI la designés com la ciutat dels següents Jocs. Va fer falta presentar una candidatura sòlida molt abans. Per tant, al Barça cal replicar el mateix. Això hauria de passar sempre, però amb els reptes que el club té per endavant en els pròxims cinc o deu anys, encara és més indispensable. Recordem que hi ha una confluència de factors que creen la tempesta perfecta: el relleu de Messi i d'una generació única, una competència que té més recursos que tu, una inversió patrimonial descomunal, com és l'espai Barça, i tot plegat en un moment en què el model econòmic ja no dona més de si. El Barça ja és un club venedor: hem de vendre per valor de 100 milions o més l'any per tancar el compte de resultats.
 

Font, nascut a Granollers, ha residit durant anys a Dubai per raons de feina Foto: Adrià Costa


- De seguida entrem en matèria, però abans volia que m'argumentés una frase que li he escoltat pronunciar: "El Barça és ple de talent, però el model actual l'expulsa". Què falla?

- Entre d'altres coses, el model assumeix que qui entra a la junta directiva hi ha de dedicar molt temps, perquè el model és intervencionista, i sense cap remuneració, amb molta exposició mediàtica dels directius. Això expulsa del club gent amb talent, gent que té alternatives personals i professionals. No es pot generalitzar, perquè pel club hi ha passat gent amb talent, també a l'actual junta directiva n'hi ha, però el problema és que no tothom que hauria d'estar interessat en el Barça, hi està. Coneixem casos de gent que creiem que hauria d'estar treballant al club i que, ara mateix, per les condicions del model, no hi vol ser. Aquest és un dels grans reptes que tenim i que justifiquen que treballen en format de marató i no en format d'esprint: volem tenir un equip amb persones amb talent i convèncer-los que els toca mullar-se, per després canviar les regles del joc, pensant que en el futur sigui més fàcil que aquest tipus de professionals s'involucri en la vida del club.

 - Quines han de ser les línies mestres del Barça del futur? Digui'm tres prioritats del seu projecte.

- El més important de tot és canviar el model de gestió. Es tracta de replicar a la gestió el que va fer Johan Cruyff al camp. Això, dit ras i curt, és establir qui i com es prenen decisions. En l'argot més empresarial seria l'equivalent al model de governança. Això comença al consell, on no hi ha d'haver amics i coneguts del president amb capacitat per avalar, sinó gent amb experiències concretes. Hi ha tres perfils de conseller que ens semblen claus: el conseller que ve del món de l'esport, el que ve del món de l'empresa, però vinculat als sectors en els qual es desenvolupa l'activitat del Barça, i persones amb experiència en el món institucional.

"Si el president i la junta són intervencionistes, el conseller delegat i el director tècnic amb talent no hi voldran ser"

En segon lloc, quin és el mandat d'aquest consell? Avui el model legitima que, si has pagat diners per concórrer a unes eleccions, la forma d'actuació sigui intervencionista. El que creiem és que el consell no ha d'intervenir en el dia a dia sinó que ha de marcar les línies estratègiques, prendre les grans decisions però cedir espai a un equip executiu de primer nivell. I aquest equip executiu només el tindràs si tenen espai per actuar. Si el president i la junta són intervencionistes, el conseller delegat i el director tècnic amb talent no hi voldran ser. En aquesta reflexió també hi podem introduir la figura del soci, perquè pensem que hi ha una oportunitat per involucrar-lo molt més en la vida del club. Hi ha molt talent a la massa social i un sistema participatiu innovador ens permetria canalitzar-lo i millorar idees.

- Això vol dir aplicar el vot electrònic?

- Vol dir un model participatiu actiu, però també que la presa de decisions s'ha de fer amb vot electrònic sense cap mena de dubte. Primer, perquè les eleccions a la presidència del club siguin el més democràtiques possible, i que voti un 70% o 80% de la massa social i no la meitat. I, segon, per poder consultar adequadament qüestions de simbologia i prendre les decisions de forma compartida. L'exemple més clar és la manera com es va fer el debat sobre l'evolució de l'escut. S'haurien d'haver presentat dues o tres opcions, al costat de l'actual, i que el soci hagués decidit.

"Si volem continuar fitxant, fer l'Espai Barça sense perills i potenciar les seccions, o fem créixer els ingressos de forma rellevant, multiplicant-los, o tindrem riscos"

- Insisteix en la necessitat de reinventar el model d'ingressos per poder competir en un mercat canviant. Però no té sostre la capacitat d'ingressar del Barça?

- En el model actual, hi ha un sostre, sí. I com que els ingressos no han crescut suficientment ràpid i la massa salarial s'ha disparat, s'ha anat creant un forat. I per això som un club venedor, per la necessitat de quadrar els números. Per tant, si volem continuar fitxant, fer l'Espai Barça sense perills i potenciar les seccions, o fem créixer els ingressos de forma rellevant, multiplicant-los, o tindrem riscos. I aquesta és la complexitat, perquè no és evident la fórmula per executar-ho. Si fos evident, ja s'hauria fet. Hi ha molts clubs que estan intentant entendre com monetitzar els milions de seguidors que tenen arreu del món. Aquesta és la nostra oportunitat i una necessitat.
 

El futur candidat a la presidència del Barça, en un moment de l'entrevista Foto: Adrià Costa


- Si el club vol continuar sent propietat dels socis i competeix amb entitats en mans de magnats i inversors, la diferència passa per ser més creatiu en el model de gestió. La directiva de Bartomeu és creativa?

- No. Crec que la directiva actual, com la majoria de les anteriors i per com funciona el model, té una visió a curt termini. Els avals obliguen a estar molt centrat a prendre decisions en l'impacte del curt termini i no possibiliten prendre decisions amb cert risc. les decisions que poden tenir un rendiment a mig o llarg termini. Les coses que s'estan fent semblen ben intencionades, però no suficients per fer front als reptes que tenim al davant.

"Bartomeu s'ha equivocat en no aprofitar el temps de Messi i d'aquesta generació de futbolistes per transformar el model de gestió"

- En què s'ha equivocat Bartomeu?

- Primer de tot, en no aprofitar el temps de Messi i d'aquesta generació de futbolistes per fer aquesta transformació del model de gestió. Suposo que quan arribes a la presidència, no tens incentius per canviar el model de representativitat del soci o impulsar el vot electrònic, prendre decisions de risc. Però potser el que més trobo a faltar, que és el que nosaltres voldríem impulsar, és més radicalitat i consistència en la part esportiva. Creiem que tenim una gran sort, som hereus del model i l'estil imposat per Johan Cruyff, i preservar-lo i reforçar-lo al màxim hauria de ser una prioritat. I l'equip de govern actual no hi renuncia, però tampoc és 100% consistent. I aquesta radicalitat és necessària per assegurar que els resultats són òptims.

- Però no diria que aquesta directiva ha renegat de Cruyff?

- Renegar, no. Però no ha sigut radical a l'hora d'assegurar que el millor talent i els millors ambaixadors d'aquest model estiguin treballant pel club.

"El que més trobo a faltar al club és més radicalitat i consistència en la part esportiva, en el model de Cruyff"

- Si es converteix en president, el seu gran repte serà gestionar el Barça post-Messi. Sense Messi, l'únic camí passa per un retorn als orígens de la idea de Cruyff?

- Sense cap mena de dubte. Més que tornar als orígens, perquè tot evoluciona, seria ser molt fidels a l'essència. Per això, en la part esportiva és tan important que el nostre projecte compti amb qui més coneix aquest model. Si no hi comptes, el projecte no és viable. Teòricament és possible, però no és viable. Si no ho aconseguim, ens n'haurem d'anar a casa.
 

Font té al cap comptar amb figures recents del Barça, de fins i fora del camp Foto: Adrià Costa


- I qui més en sap de l'estil futbolístic que beu de Cruyff, després de Guardiola, és Xavi?

- Hi ha una llarga llista de noms i el que estem fent és entendre, mica en mica, quines són les capacitats de cadascú. Des de futbolistes d'aquesta generació, com Xavi, Puyol, Víctor Valdés, fins a d'altres que fa més anys que es van retirar, com Òscar Garcia Junyent, que era la nineta dels ulls de Cruyff, passant per extècnics com Joan Vilà o Albert Benaiges, que no estan treballant pel club i que poden aportar coses.

"Xavi és una de les persones amb més capital per liderar el projecte de futur del Barça"

- Insisteixo en la pregunta. El Barça del futur l'ha de conduir Xavi?

- És una de les persones més preparades en l'aspecte tècnic i pel que fa al coneixement del model futbolístic, però també en la capacitat de lideratge, de fer equip i de tenir visió. Amb independència de quan hagi de ser entrenador, que ho serà quan vulgui i amb qualsevol president, és una de les persones amb més capital per liderar el projecte de futur del Barça.

- Messi, ara mateix, sosté el club sencer?

- La competitivitat d'aquesta generació, amb Messi al capdavant, no ens permet veure els reptes de futur que tindrem. Fer-ho veure al soci és complicat. A vegades fem servir la metàfora del canvi climàtic, perquè l'analogia és útil.

- Argumentava la necessitat de fer compatible el model econòmic amb la capacitat de ser competitius a la gespa. Pot ser una llosa l'Espai Barça?

- És una necessitat i un repte econòmic. No em sembla una llosa perquè aquest és un terme amb connotacions negatives, i l'Espai Barça, que comporta la remodelació del Camp Nou i el Palau Blaugrana, ha sigut una necessitat durant molt temps. I encara no s'ha fet. El referèndum del nou estadi es va fer el 2014, i som al 2019 i encara no han començat les obres. S'està convertint en una urgència. Però, a la vegada, és un dels elements de la tempesta perfecta. Hem de saber com ho finançarem sense posar en risc la competitivitat esportiva i l'economia del club.

- De Joan Laporta se'n va destacar el seu compromís catalanista. Vostè no ha amagat mai la seva simpatia cap al projecte sobiranista. El Barça es va equivocar l'1-O?

- D'entrada vaig pensar que sí. En aquells moments, si hagués estat al capdavant de la institució, aquell partit no s'hauria jugat. Vist amb perspectiva, també te n'adones de les complexitats del moment. I, quan agafes més distància i no estàs tan en calent, veus més elements. Recordo que aquell dia era a Catalunya, perquè vaig voler venir per viure la jornada i votar, tot i que al final no ho vaig poder fer perquè no estic empadronat, i l'ambient feia que semblés impossible jugar un partit en aquelles condicions. En fred, penso que hi havia alternatives i que no era una decisió fàcil.
 

El futur candidat defensa un model més participatiu per als socis Foto: Adrià Costa


- Aquell dia es va demostrar més clarament que mai l'ascendent del vestidor sobre el president i la junta directiva. El president mana tant com ho hauria de fer?

- Els jugadors han agafat molt poder, que fins a cert punt és normal, però això també s'explica per altres factors, que tenen a veure amb quin consell i directius acabes tenint. Es tracta de gent sense experiència en el món del futbol, empresaris exitosos però que viuen el rol de directius més com a seguidors que com a professionals del sector. Això ho he vist, aquest tracte de la directiva als futbolistes que destil·la devoció. Tot això impedeix un tractament natural, que és el que hauria d'haver-hi amb els jugadors, per buscar els millors interessos per al club. Aquesta dinàmica ara no existeix.

"El concepte 'Més que un club' ha d'evolucionar. Al segle XXI i en un món global, ha d'anar més enllà"

- Els fets de l'1 d'octubre va provocar s'actualitzés el debat sobre la vigència del lema "Més que un club". El Barça l'està convertint en un missatge del passat?

- El concepte "Més que un club" ha d'evolucionar. El Barça no pot renunciar a cap de les seves arrels, el catalanisme està al bell mig de la institució i Catalunya és una prioritat irrenunciable, però el "Més que un club", al segle XXI i en un món global, ha d'anar més enllà. Hi ha una oportunitat, i estem treballant en aquest sentit, que és dotar-lo d'altes connotacions, com convertir-nos en el club preferit dels nens arreu del món. L'impacte social que pot tenir el Barça és molt gran. A la Fundació s'estan fent coses en aquest sentit, però ens cal un programa més transversal i ambiciós, que seria una inversió de futur espectacular.

- La presidència el Barça és compatible amb les seves responsabilitats professionals. Per exemple, pot continuar sent un dels principals accionistes el diari Ara?

- Una de les raons principals per les quals entro a l'Ara és perquè, en el manifest fundacional, la propietat es compromet a no intervenir en els continguts editorials. Mai ho he fet. No tinc converses ni amb la redacció ni amb la direcció, i és una de les raons que em porten a continuar-hi. Per això veig compatible la meva aportació a un mitjà com aquest, que té per intenció ajudar a millorar la qualitat democràtica del país, amb l'exercici de qualsevol altra responsabilitat. Pel que fa a la primera part de la pregunta, canviar el model de gestió ha de permetre compatibilitzar molt més l'activitat del club i la professional. Tot i la dedicació de temps que s'exigeix, la intenció és que el dia a dia el porti un equip executiu i això em permeti continuar amb la meva activitat empresarial.

- Per acabar. Quin és el seu primer record a com a aficionat del Barça?

- La passió em ve per tradició familiar. És la família qui em va inocular el virus. No recordo nítidament el meu primer partit al Camp Nou, perquè era molt petit, però sí la sensació d'immensitat quan entrava a l'estadi. Recordo venir a aquells Gampers amb quatre equips i que es jugaven en dues jornades, des de Caldetes, on estiuejàvem. El meu primer viatge amb l'equip el vaig fer quan tenia 14 anys, en un semifinal de la Recopa. En aquella època es feien els desplaçaments amb Viatges Marina.

- I el partit més idealitzat?

- Potser el primer és aquell de Valladolid de l'"Urruti t'estimo". Va ser la primera lliga que jo vaig veure guanyar. Després en van venir més, tots amb un contingut especial: la remuntada a la Copa contra l'Atlètic de Madrid amb el gol de Pizzi, la bogeria a Stamford Bridge o la delícia futbolística del 5-0 al Madrid de Mourinho. Recordo que m'aixecava per aplaudir combinacions al mig del camp, pel bany de futbol que va representar.
 

Font va presentar dijous el seu projecte de futur a l'auditori AXA de l'Illa Diagonal Foto: Adrià Costa

 

Participació