educació

Educació convoca 5.005 places de docents

Les proves d’accés deixen de ser essencialment memorístiques i situen la pràctica i l’experiència com l’eix principal

per Laura Estrada, 7 de gener de 2019 a les 13:48 |
El director general de professorat i personal de centres públics, Ignasi García-Plata, i el conseller d'Educació, Josep Bargalló | Laura Estrada
El Departament d’Educació ha publicat avui al DOGC la convocatòria de concurs oposició de 5.005 places per a l’ingrés als cossos de docents per aquest 2019. Aquesta decisió obeeix l’objectiu d’estabilitzar les plantilles de professorat dels centres, segons ha explicat el conseller d’Educació,  Josep Bargalló, que també ha remarcat que aquestes oposicions s’enfoquen des d’una perspectiva competencial, dins del marc legislatiu actual però orientat als currículums de competències bàsiques amb què es treballa a les escoles i instituts.

Les places corresponen a les especialitats del cos de mestres, del de professors d’ensenyament secundari i el cos de professors tècnics de Formació Professional (FP). Com a novetat, Bargalló ha informat que s’inverteix l’ordre de les dues parts de les proves: inicialment hi haurà la presentació de la programació i la unitat didàctiques per part dels candidats. Els que en surtin seleccionats portaran a terme una prova pràctica i el temari. Fins ara, la presentació de la programació i unitat didàctiques era l’última fase del procés de selecció.


Aquesta primera fase de defensa de la programació i de la unitat didàctica dona protagonisme a desenvolupar un currículum de competències i de fer propostes d’activitats en què tot l’alumnat sigui protagonista actiu del procés d’aprenentatge, ha afirmat Bargalló. “El que es vol és que les proves d’accés a la formació docent deixin de tenir proves essencialment memorístiques, i tinguin unes proves on la pràctica i l’experiència docent siguin l’eix principal”, ha afegit el conseller.

El conseller ha assegurat que aquesta convocatòria “segueix el que havíem anunciat, que és la voluntat de treure en quatre anys 20.000 places en concurs oposició, més altres possibles en funció dels pressupostos”. Amb aquestes 20.000 places que preveu convocar el Departament en quatre anys es reduirà un 8% la taxa interinitat i aquestes 5.005 places formen part del pla d’estabilitat del professorat, no de reposició per jubilació com ha estat durant anys anteriors.

Una mesura negociada amb sindicats

Aquest procés, segons el conseller, permetrà agafar persones amb més competència docent d’acord amb els currículums del Departament i enfocament i metodologies. Es tracta d’uns canvis han estat negociats amb els sindicats, de fet, “alguns han estat a proposta dels mateixos”, ha puntualitzat Bargalló.


Bargalló ha informat que aquesta modificació del procés de les oposicions comptarà, doncs, amb un 70% de prova pràctica i 30% de temari. “La part memorística queda molt reduïda, i la pràctica, l’experiència i la proposta didàctica es converteixen en la principal”, ha celebrat. “Això era un compromís que teníem”, ha conclòs.

Proves més llargues en una època que no alteri activitat escolar

Com a efecte secundari, Bargalló ha anunciat que aquesta modificació allargarà el temps de les oposicions, “perquè la part més extensa és la prova aquesta de programació i unitat didàctica, que la faran tots els candidats a l’inici i, per tant, allargarà el procés”. A més, les reclamacions que fins ara es podien fer només al final de les proves, ara es podran fer després de cada etapa de les oposicions. Es tracta d’una altra petició sindical que ha estat aprovada i que, per tant, allargarà el procés “però el dotarà de major qualitat”, ha dit el conseller.

Com que dura més el procés, si es feia en els mateixos terminis d’ara (durant el curs), “trencaria les dinàmiques amb els instituts i les escoles perquè hi hauria molta gent dedicada a les oposicions, siguin membres de tribunals i una gran majoria, a candidar-se”, fet que segons Bargalló alteraria de forma excessiva l’activitat quotidiana dels centres i per tant, de l’ensenyament. “Per aquest motiu, les oposicions es faran posteriors al curs, concretament al juliol”, ha assenyalat.

Això implica que el nomenament dels nous docents no serà l’1 de setembre, fet que sí que es dona en altres oposicions de funció pública. Malgrat això, el Departament considera que “són canvis que ens deixen mínimament satisfets de cara a aconseguir el procés de selecció”. Segons el director general de Professorat i Personal de Centres Públics, Ignasi García-Plata, com a màxim, els candidats sabran el 31 d’octubre si han aprovat les oposicions. Això es tradueix en què a partir del setembre de 2020 dels aprovats començaran a ser funcionaris en pràctiques, i a partir del setembre de 2021, un cop superades les pràctiques, seran funcionaris del cos de docents.

García-Plata ha insistit en la no voluntat de fer un tràmit burocràtic, sinó una “aposta decidida per la qualitat sabent que significarà un procés més costós per a l’administració”. “L’alumne és el centre de l’aprenentatge, i les metodologies estan enfocades cap aquí”, ha defensat.

 

Participació