entrevista

Àlex Sastre: «Vull obrir debats profunds a la ciutat»

El candidat de Junts per Granollers explica com afronta els últims mesos abans de les eleccions del 26 de maig

per Jaume Ventura , 25 de desembre de 2018 a les 00:25 |
Àlex Sastre, al parc Torras Villà de Granollers. | Jaume Ventura
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Àlex Sastre (Granollers, 1983) afronta les seves segones eleccions a l’alcaldia de Granollers. Diu que ara es presenta "amb més experiència, més ganes, més coneixements i més perspectives" que fa quatre anys. Demana "un debat polític profund" sobre el model de ciutat i critica "el perfil polític baix" que assegura que aplica el PSC.
 

-Falten una mica més de cinc mesos per les eleccions municipals. Com veu la ciutat?
-Fa molts anys que tot és molt monòton. Quan hi ha majoria absoluta no sol haver-hi debat polític en profunditat perquè sempre es pot tirar endavant sense els altres grups. A Granollers a això li hem de sumar que l’equip de govern té un perfil polític molt baix.


-A què es refereix?
-Quan s’engeguen el que semblen grans projectes, com el cobriment de la via del tren, no es fan. I quan s’acaben produint, com la reforma del carrer Girona, acaba quedant en un arranjament. Escolti, que està bé, però no transforma de forma sensible la ciutat. Hi ha una sola visió política que ho fa tot d’una sola manera perquè no hi hagi polèmiques o debats.


"Hi ha una sola visió política que ho fa tot d’una sola manera perquè no hi hagi polèmiques o debats"


-I què proposa vostè?
-Vull obrir debats polítics profunds a la ciutat.

-Deia el dia de la seva presentació oficial que calia rellançar la ciutat. Per què ho creu?
Miri, fa unes setmanes anava circulant per la C-17 a Vic i hi havia un gran col·lapse perquè hi feien el Mercat Medieval, que aplega milers de persones en un esdeveniment singular. I el mateix passa pel Mercat de Música Viva. Poso aquests dos exemples perquè Vic és més petita que Granollers, està pitjor comunicada i és més llunyana de Barcelona. Però té uns events i una atracció majors que Granollers. Hi ha alguna cosa que no fem bé i pocs moments en què siguem capital. És un símptoma que la ciutat ha optat per mantenir un paper de discreció.

-I la Festa Major?
-Sí, és un dels moments més destacats, però és molt local i interpel·la, sobretot, als granollerins. És cert que ve gent de fora però, seguint amb l’exemple de Vic, jo preferiria que la ciutat es col·lapsés amb un acte dels Blaus que amb un concert a l’avinguda del Parc.

-Vostè també deia que era moment de fer-se les preguntes pertinents. Jo li volia fer sobre el model comercial de la ciutat.
-És que quin és el model comercial de Granollers? Tenim un teixit històric i de proximitat molt potents però ho perdem perquè no oferim la capacitat de protegir-ho ni li dotem de més capacitat de supervivència ni de relleu generacional.

-I això com es fa?
-Fa uns anys, en un debat a VOTV, deia que calia fer pla estratègic de comerç perquè, tal i com diuen els comerciants, estan passant dificultats. L’alcalde em va ensenyar molts papers i em va dir que ja en tenim un, però és evident que no dóna resultats. Seguim amb l’exemple de Vic: allà han posat eines de ciutat al servei de la protecció i el rellançament del comerç de proximitat. Hi ha un centre amb franquícies i al voltant tota una xarxa de productors de tot tipus de productors de quilòmetre zero. A tot això s’hi ha d’afegir la gestió de la mobilitat i els aparcaments que fa l’ajuntament per beneficiar el comerç. Per això dic que cal un nou pla estratègic de comerç, perquè no donem les respostes necessàries.

"Cal un nou pla estratègic de comerç, perquè no donem les respostes necessàries"


-Vostè deia que el comerç però també la indústria han de ser els motors.
-És evident que la millora dels polígons és clau per donar resposta a les empreses. Però hi ha altres elements que s’han d’explorar més. Un és la necessitat de no anar sols i de millorar la coordinació amb els municipis de l’entorn. En aquest sentit, també plantejava una etapa d’aliances territorials amb l’altre Vallès. Tenim moltes similituds, i junts disposem d’una capacitat d’atracció superior.

-Què més?
-Insisteixo en una qüestió: quina és la presència de Granollers a nivell comercial i de promoció econòmica en fires i trobades empresarials? Molt baixa. Proposem que s’inverteixi en la promoció d’empreses de la ciutat a l’exterior.

-I com veu el ritme d’obertura de grans superfícies comercials a Granollers i el seu entorn?
-No és el meu model. Crec que a Granollers s’ha de potenciar la cultura del consum i Palou com a espai de producció agrícola. També li dic, però, que segons quines superfícies si no s’instal·len aquí ho faran a dos quilòmetres i tindrem el mateix problema i, a més, no tindrem cap ingrés per llicències. Per això deia que és important tenir una estratègia conjunta.

-Va lligat amb el tema de la mobilitat. Com veu l’estat del conflicte per la Ronda Sud?
-El problema bàsic de la Ronda Sud és que ens hem posat a resoldre’l quan fa molts anys que existeix i els veïns en tenen el pap ple. Per tant, per molt àgil que es vagi ara els veïns sempre pensaran que es va lent. I clar, els que han dirigit la ciutat 35 dels últims 40 anys ara volen fer veure que és un problema només de la Generalitat, quan ells fa sis mesos el van posar sobre la taula.

-Creu que és factible una solució?
-Hem intentat fer veure als veïns que el soterrament és un projecte molt complex tècnicament i econòmicament, crec, inviable. Per mi, la solució passa per pacificar el carrer i treure el trànsit de pas, sobretot el pesant, que ni ve ni va a Granollers. També ajudaria l’aixecament del peatge de l’AP-7. Però són mesures no immediates.

"Hem intentat fer veure als veïns que el soterrament és un projecte molt complex tècnicament i econòmicament, crec, inviable"


-Una altre tema que genera debat és la neteja.
-En aquest àmbit hi ha diversos problemes de base relacionats amb què som una ciutat políticament poc ambiciosa. No hi ha hagut un canvi substancial del model de recollida, quan moltes ciutats estan fent un canvi en aquest sentit, per exemple donant més pes al ciutadà per gestionar i avançar en major índex de recollida selectiva i augmentant l’ús de la tecnologia per fer-ho tot plegat més eficaç.

-Què falla ara?
-Els vicis del contracte anterior continuen i l’empresa executa alguns serveis de mínims perquè no li quadren els números. Per exemple: no sempre es buiden tots els contenidors, quan s’hauria de fer; ni es netegen per dins o per sota quan tocaria fer-ho. Però poca cosa tenim a fer més que controlar el compliment estricte del contracte i sancionar si s’escau. I pensar en el següent.

-En quin sentit?
-Apostem per un servei en què el ciutadà sigui corresponsable però també es sigui just amb ell. No és just que qui fa una recollida acurada en origen pagui el mateix que qui no fa selectiva.

-No ajuda que la gent sigui bruta.
-No. Aquesta ciutat no té una ciutadania que s’eximeixi de les seves responsabilitats, però quan pagues per un servei que no se’t dona entres en una espiral de deixadesa. Cal molta pedagogia. Quan s’inverteix en campanyes de civisme, de màrketing, que incideixin en el benefici de fer els coses millor?

-I la idea de cobrar cada cop que reciclem un producte, com passa en alguns països?
-No apostem tant per incentivar els que ho fan bé, sinó en penalitzar els que ho fan malament. Si no vols fer l’esforç de reciclar, hauràs de pagar el sobrecost que genera això a l’administració. Miri, l’Agència Catalana de Residus anirà augmentant el càrrec que cobra als ajuntaments pels residus que requereixen ser tractats en planta. On creu que repercutirà això? Si la recollida selectiva es fes bé podríem estalviar 700.000 euros.

"Si no vols fer l’esforç de reciclar, hauràs de pagar el sobrecost que genera això a l’administració"


-També es podria estalviar si la gestió de l’aigua fos municipal?
-Primer de tot: aquí ho gestiona una empresa, però podem canviar-ho quan volguem, eh? Dit això, crec que és tan dogmàtic negar-se sistemàticament a municipalitzar el servei com voler el contrari. El servei s’ha de prestar de forma que sigui més eficient i més barat pel ciutadà. I això ens ho dirien dades i estudis.

-Ara és un servei millorable?
Molt. Parlava fa uns dies amb veïns del carrer Ricomà, on constantment hi ha talls.

-Un altre tema d’actualitat és el projecte de residència de gent gran al centre.
-Fa uns dies sortia un estudi que deia que, entre ciutats com la nostra, som a la cua pel que fa a oferta en aquest àmbit. Des de fa anys, i seguim igual. Miri, l’idíl·lic seria que la Generalitat construís la residència, però la realitat és que té problemes econòmics importants i la seva prioritat no està en construir places, sinó en concertar-les. L’alcalde Mayoral fa anys deia que que la residència havia de tenir una base majoritàriament municipal. Per què ha canviat? La Generalitat ha multiplicat per cinc els seus ingressos, potser? No, hi ha una voluntat de desgast dient que si no es fa és perquè la Generalitat no vol.

-I doncs, què passa?
-A Molins de Rei s’ha concertat un projecte de residència. Si ells ho han fet, Granollers no pot? Sembla que interessa més fotre llenya que treballar discretament.

-Què creu que significa que el gran debat fos si Mayoral es tornaria o no a presentar?
-És el símptoma més evident que la ciutat ha entrat en una fase en què el debat polític s’ha reduït a la mínima expressió. Quin és el fil conductor des del 1979? Quina persona ha repetit en totes aquestes llistes? Mayoral. Em diuen que "és bona persona i sempre saluda". I és cert. Aquesta, però, és l’exigència amb la persona que lidera la ciutat? Clar que s’ha de tenir educació, no podem estar governats per males persones. Però ha d’haver-hi més. No és rellevant si Mayoral repetirà, o pot ser-ho per una formació que no té projecte que ho fia tot a ell. Mayoral té tot el dret a presentar-se amb 63 o amb 80 anys, només faltaria! Jo critico que que porti tants anys, perquè perpetuar-se no és fer un bon servei. El problema és l’edat del seu projecte polític.

-Hi ha gent que diu que l’única gràcia de les eleccions és si el PSC renova la majoria absoluta.
-Per què hem arribat a a quests límits de resignació? Em rebel·lo a acceptar que la meva ciutat es resigni a creure això. Com hem renunciat a debatre sobre els grans temes? Com ens hem deixat portar fins aquí? M’indigna que ho haguem permès. Penso debatre i proposar.

-I valora pactar amb altres forces? Amb ERC, per exemple?
-Els hi vàrem proposar fer una llista conjunta, però prefereixen anar en solitari. Res a protestar. La nostra prioritat es que canviï el govern local, però haurem d’escoltar els granollerins.

-Com ho volen fer?
-La nostra opció era recosir l’espai polític de sobiranisme i centralitat política quan a model de ciutat. Vàrem pensar que calia homologar un projecte a imatge del que va dir Carles Puigdemont en forma de Junts per Granollers. Una candidatura amb un estàndards comuns que vulgui treballar per la ciutat des de la centralitat i el sobiranisme. Hi és convidat tot aquell que vulgui.

-Creu que Ciutadans repetirà l’èxit aconseguit a les eleccions al Parlament?
-Insisteixo: depèn d’on vulguin situar el debat. Al programa electoral del 2015 hi havia zero continguts sobre Granollers i van obtenir dos regidors. Però un grup de gent van creure pertinent, legítimament, donar la seva confiança a gent que no tenia ni té programa. Perquè, fins a dia d’avui, no m’han demostrat que tinguin cap projecte per la ciutat de Granollers. Només canya al català i persecució judicial i policial a l’independentisme.

-Pel que fa al Procés, fa uns dies vostè deia que “Mal dia en què la política es va transformar en electoralisme”.
-És que mentre hi hagi una lluita entre les dues principals forces per l’hegemonia, PDECat i ERC, serà molt difícil assolir la independència perquè hi haurà una altra lluita. Per això té més sentit la  unitat i aparcar la lluita per l’hegemonia per quan assolim la independència. És el que diu la Crida Nacional: unim esforços i després ja ens esbatussarem per qui és majoritari a Catalunya.

 

Participació