la veu del montseny

Parole, parole

per Ramon Gasch i Pou, 24 de desembre de 2018 a les 11:19 |
La inoblidable Mina, ja feia una apologia de la utilitat (o inutilitat, en el seu cas) de les paraules per expressar quelcom com els sentiments.

Cada dia pronunciem, escrivim i llegim centenars, milers de paraules i és quelcom tan quotidià i habitual que ni tant sols ens adonem de la importància cabdal que aquestes tenen en el nostre món.


Què són les paraules? Les paraules són un conjunt de símbols diferents, ordenats d’alguna manera per descriure determinats conceptes, tangibles o intangibles. Hi ha molts estudis sobre l’evolució dels símbols anomenats lletres. Sembla ser que els humans es van començar a comunicar entre ells, amb signes. Però aquests, amb els braços o el cos eren molt limitats, tant per la seva poca diversitat com per la problemàtica de poder-los captar a partir de certa distància. De seguida “l’Homo Sapiens” i els seus primers descendents començaren a utilitzar sons guturals a semblança dels altres animals (els anomenats irracionals) però la seva activitat va començar a multiplicar-se de tal manera que aquests també van esdevenir ben aviat totalment insuficients.

Foren les primeres civilitzacions avençades, com les egípcies o algunes de la mesopotàmia que varen combinar els signes i els sons per crear els primers alfabets i la combinació dels elements  d’aquests alfabets per crear conjunts intel·ligibles. Se’ns fa evident que la possibilitat de formar combinacions de símbols (el que ara coneixem com a paraules) a partir dels elements d’un alfabet, és pràcticament il·limitada. La formació dels primers llenguatges elementals a partir de paraules foren fonamentals pel desenvolupament de la humanitat.

L’estudi de les paraules aporta molts elements curiosos. Per exemple, la combinació de símbols (lletres) idèntics de diferent manera, pot representar conceptes molt diferents. Per exemple: les lletres a, c,o, s, en castellà serveixen per descriure ocas (animals) o caos (descontrol) Pel contrari paraules idèntiques poden ser coses molt diferents, en un o altre idioma: mare (en català, la dona que ens ha portat al món) i mare (en italià, el mar, l’oceà); place (una plaça, en francès) i place (un lloc per ocupar, en anglès); tomb (volta, passeig en català) o tomb (tomba, en anglès).

Les paraules poden definir coses concretes i materials (arbre, pedra, casa...) elements virtuals (experiència, saviesa, distància...) o sentiments (por, tristor, ira...) Es a dir que amb les paraules expressem, entenem i participem de tot el que ens envolta, ja sigui real o imaginari. A mesura que l’home ha avençat en la tecnologia, han anat sortint paraules diferents o combinació de les antigues per descriure coses noves: software, selfie, rock and roll, etc.


Però possiblement la cosa més curiosa que té a veure amb les paraules, és la tendència actual de donar significats diferents a paraules ja definides o, millor dit, fer que algunes paraules puguin representar quelcom fora de la seva entitat bàsica. Si agafem el “Diccionario de la lenguaespañola” per evitar que ens puguin acusar d’estar poc informats, podem trobar un munt d’exemples del que tant sols en citarem alguns:

“Democracia:Predominio del pueblo en el gobierno político de un Estado”
“Política: Actividad del ciudadano, cuando interviene en los asuntos públicos, con su opinión, con su voto o de cualquier otro modo”
“Justicia: Lo que debe hacerse según derecho o razón”
“Ley: Precepto dictado por la suprema autoridad, en que se manda o prohíbe algo, en concordancia con la justicia y para bien de los gobernados”

Si tenim en compte que actualment molt poques vegades la Llei té a veure amb la Justícia i la Política amb la Democràcia, ens queda ben clar la capacitat de molts d’interpretar les paraules com millor els convingui.

Ai...! el poder de les paraules.

NOTA: A la imatge podem contemplar els primers simbols dels alfabets des dels egipcis fins el llatí. Tots aquests conjunts de símbols van començar amb una quantitat reduïda per anar ampliant-se fins a un total que podia arribar entre vint i trenta, aproximadament. És fa evident la relació i evolució de cada un d’ells respecte de l’anterior, a mesura que les civilitzacions anaven comprovant com la simplificació dels símbols per crear paraules, era quelcom necessari i imprescindible per facilitar la relació i comunicació entre els humans.
 

 

Arxivat a:
La Veu del Montseny
Participació