entrevista

Pep Callau: «La Festa Major de Granollers m'aporta saber qui soc i on estic»

La veu de la festa granollerina fa més de 20 anys que anima i narra a Granollers

per Jaume Ventura, 31 d'agost de 2018 a les 17:20 |
Pep Callau, la veu de la Festa Major de Granollers. | T. Torrillas
És la veu de la Festa Major de Granollers. Des de fa 24 anys, Pep Callau fa d’speaker, conductor i presentador de diversos actes de la festa.
 

-Quants anys fa que treballa a la Festa Major de Granollers?
-Aquesta és l'edició que fa 24.
 
-Com acaba treballant a la festa?

-Va ser a principis dels anys 90. En Vicenç Sáez, que em passava feines, em proposa si vull dinamitzar la Festa Major. Volien algú, per dir-ho d’alguna manera, que no estigués viciat.
 
-Com va anar aquesta primera edició?
-Força bé! Però vaig tenir un petit problema. Estava presentant el pilar caminat i em vaig saltar un element festiu. En Pepus Costa va venir a renyar-me i a posar-me a lloc (riu). En aquell moment vaig descobrir que això de Blancs i Blaus anava de debò.
 
-Vostè es prepara la festa? El dia a dia?
-No soc de Granollers ni hi visc, però en soc un enamorat i la porto tot l’any al cap. Quan falten 15 dies miro documentació de l’any passat, refresco dades i em reuneixo amb gent de Cultura com en Pitu Llobet. He de fer un reset per pensar el vestuari que portaré, no repetir vocabulari... però això ho faig ràpid. Més que improvisar, busco ser fresc.
 
-Com s’aconsegueix això?
-Cada festa major estic diferent. Més o menys simpàtic, més o menys despert o més o menys madur. O optant per entrevistar més o, en canvi, parlant més jo mateix. Mira, jo em refio molt de que em diu el cartell quan entro a la ciutat. Fa tants anys que estic a la festa que ho he fet meu. 

-Comença a treballar el primer dia de la festa?
-No. Vinc a la presentació que es fa uns dies abans a Roca Umbert, però habitualment començo el diumenge amb el repte. I a partir d'allà faig el cercavila de dimarts i el lluïment infantil, els Correvent del dimecres, l'inici de festes i el pregó de dijous, l'estirada i l'arrossada de divendres, la passada de rajols el dissabte i, finalment, el concurs de rajolers, veredicte i cercavila de diumenge.

-I quin horari fa?
-Depèn! Hi ha hagut anys que m'he quedat 25 hores a la ciutat d’empalmada, demanant camises per posar-me i tot. I d'altres que m'he quedat menys estona. Els últims anys apareixo, faig la meva feina, sopo, veig algun acte i faig una cervesa amb algun amic i marxo.

-És molt crític amb la seva feina?
-A qui li agrado, perfecte; a qui només li agrado una mica me l'intento guanyar; i a qui no li agrado gens no faig l'esforç. Fa 30 anys que faig espectacles d’animacio i clown. Soc crític però em començo a conèixer bé i potencio el que faig millor i descarto el que ja sé que no se'm dona tan bé. Ara estic fent classes d'anglès perquè és un aspecte que porto fluix i per algunes feines necessito tenir més fluïdesa.

-Després de gairebé 25 anys a la festa, què li aporta a vostè?
-25 anys del mateix presentador a qualsevol lloc son molts anys. Jo en tinc 50 i una petita empresa. A nivell professional, més enllà dels diners que em paguen per treballar aquí, la Festa Major de Granollers m'aporta saber qui soc i on soc. M'aporta tranquilitat i escalfor de cor. Si un dia s'acaba i ja no em contracten podré passejar per Granollers amb la sensació de ser part de la ciutat.

-Què li sembla el model de colles?
-Les societats som tribals. Mira a Pamplona, tots de blanc i amb mocadors vermells per San Fermín. Tot per formar part del col·lectiu. A Granollers passa el mateix. És un model fantàstic i es competeix per festejar. Crec que és la millor festa major de nova creació de Catalunya. Està argumentada i té la presència del fang, la terra, els rajolers, l'ambient a la Porxada... suposo que, com tot, es pot millorar, però en essència, si Blancs i Blaus poden conviure, és collonut. 

-Per últim: quants vestits utilitza?
-Cinc, com a mínim! A més de comunicador, sóc clown. I histriònic. Abans, quan acabava el bolo, seguia sent speaker. Les 24 hores. Ara ja no. Quan acabo, plego del personatge i apareix un Pep Callau amb menys protagonisme. Això és la maduresa que porta l'edat.

 

Participació