entrevista

Toni Almirall, de recerca i salvament de Creu Roja: «Hem de ser conscients del perill que suposa no anar preparat a la muntanya»

El granollerí forma part de l'Equip de Resposta Immediata de Recerca i Salvament en Medi Terrestre de la institució

per Jaume Ventura, 11 de juliol de 2018 a les 18:19 |
Toni Almirall, de Creu Roja | Cedida
El granollerí i ara veí de Les Franqueses Toni Almirall és una de les vint persones que forma part de l'Equip de Resposta Immediata de Recerca i Salvament en Medi Terrestre de Creu Roja. Es tracta d'una eina per donar suport a Bombers i Mossos d'Esquadra a l'hora de fer recerca i salvament de gent perduda al camp i a la muntanya.

-Vostè és voluntari?

-Sí, a Creu Roja Granollers faig de socorrista a l'equip de serveis preventius i col·laborem en esdeveniments amb una acumulació important de persones, com la Festa Major, la Mitja o quan hi han grans proves al Circuit. A la vegada, formo part de l'Equip de Resposta Immediata de Recerca i Salvament en Medi Terrestre de Creu Roja.

-En què consisteix?
-És a nivell català. Donem suport a Bombers i Mossos d'Esquadra per fer recerques i salvaments de gent extraviada o quan ens necessiten per serveis terrestres a la muntanya, al camp o fins i tot a les ciutats.

-No són massa gent els que formen part d'aquest equip, oi?

-No, una vintena. Es va crear fa dos anys.

-Aquestes intervencions, són molt complicades?
-A Catalunya, els rescats són de moment competència exclusiva dels bombers. No perquè nosaltres no volguem fer-ho, sinó perquè hem de tenir un certificat i l'aprovació dels responsables públics. Ara podem fer recera i salvament, però quan es requereix material específic i acabar fent escalada, espeleologia o coses més complexes només ho poden fer els bombers.

-Per què és voluntari?
-Sempre havia volgut saber primers auxilis perquè col·laboro en cursos de muntanya i escalada de l'Agrupació Excursionista de Granollers i era un coneixement que em faltava. Vaig fer cursos d'assistència sanitària de Creu Roja i, a l’acabar, em van oferir formar part dels equips de serveis preventius. I clar: la millor manera per estar a punt en cas que em necessitin és practicar. I practicar on passin coses per guanyar experiència i saber actuar quan estiguis sol.

-D'aquí arriba als equips de resposta immediata.
-Sí. Fa un any es van obrir convocatòries en un equip de medi terrestre. S'ajuntaven les meves dues aficions: la muntanya i el voluntariat social. La conjunció dels dos elements em va fer voler entrar a l’equip.
 

Toni Almirall, de Creu Roja Foto: Cedida



-Quan anem a la muntanya, seguim sense sortir preparats?
-Sens dubte, és el missatge que donem des de totes entitats o equips de salvament a la muntanya. Hi ha poca protecció, molt desconeixement i molta confiança que els equips de rescat ho poden resoldre tot. Encara que no ens ho sembli, la muntanya és una zona hostil i nosaltres, per naturalesa, no estem preparats per l’entorn: no tenim molt pèl per protegir-nos del fred, no sabem caçar... si et perds, és complicat que sobrevisquis! En els últims 15 o 20 anys s'ha posat de moda anar a fer trekking. El problema és que veus gent fent alta muntanya sense equips ni forma física específica.

-Per què passa això? Inconsciència?
-La meva opinió personal és que passen poques coses i la gent està poc conscienciada amb les que passen. Hem de ser conscients del perill que suposa no anar preparat a la muntanya. Sempre se'ns ha dit que com n'és de bonic descobrir la naturalesa, però fa 20 anys no hi havia un material i unes bones comunicacions tan accessibles com les que tenim ara mateix. A més, la gent no ha viscut el perill real. Passa el mateix que amb el cinturó del cotxe: la gent no era conscient del risc i es van començar a fer campanyes de publicitat molt fortes per alertar del perill i això va canviar la precepció. Ara la gent està conscienciada i és molt difícil que la gent no se'l posi. A la muntanya ha arribat abans el nivell tècnic que la conscienciació.

 

Participació