ENTREVISTA

Ramon Ferrandis: «La majoria de fotografies necessiten ser explicades; les altres parlen per si soles»

El conegut fotoperiodista deixa la professió després de gairebé 40 anys

per Jaume Ventura, 17 de juny de 2018 a les 11:16 |
Ramon Ferrandis, al pati dels tarongers del Palau de la Generalitat | Cedida
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El conegut fotoperiodista d'El 9 Nou Ramon Ferrandis deixa la professió a finals de mes després de 40 anys de feina. En aquesta entrevista, el garriguenc repassa la seva trajectòria i quina creu que ha estat l'evolució de la premsa i els mitjans de comunicació. 

-Per què estem fent l'entrevista a l'estació de tren de Les Franqueses del Vallès?

-Aquí va ser on vaig fer un dels meus primers treballs en el fotoperiodisme. Jo encara no havia fet els 23 anys. Un matí va haver-hi un accident de tren per culpa d'un convoi que va quedar desfrenat a Figaró i va xocar contra un altre que pujava de Barcelona. Hi va haver 19 morts.

-Què va significar per vostè a nivell professional?
-Jo no havia fotografiat mai accidents com aquell: hi havia morts, ferits, bombers, metges atenent, polítics... era un galimaties! Si hagués passat avui en dia als fotògrafs ens haguessin fet col·locar a 500 metres de l'accident amb dos policies al davant. Era una promiscuïtat absoluta.
 

L'accident de tren que va tenir lloc a les Franqueses el 1979 Foto: Ramon Ferrandis



-Creu que era una millor època per treballar? O entén que hagi evolucionat?
-Entenc que hagi canviat, allò no podia ser. Era més fàcil treballar i et podies posar a fer fotos per tot arreu, però entenc que no és la forma de tractar una noticia com aquella.

-Aquesta evolució nota que s'hagi produït també viscut als mitjans?
-No hi havia la gran quantitat de mitjans de comunicació que tenim ara. Només per això ja seria impossible controlar un espai com el del dia de l'accident de tren. Crec que a la professió no és que anem a pitjor, és que estem pitjor que fa 40 anys. No veig clares les expectatives pels que comencen en el fotoperiodisme, però tampoc pels que entren ara als mitjans de comunicació.

-Així doncs, no li recomanaria a ningú treballar d'això?
-Aviam, com a feina és brutal. Sempre he dit que he pogut fer la feina que m’agradava i acabaré la meva vida laboral havent-m’hi pogut dedcar. I en un mitjà comarcal... poca broma! Avui en dia és molt complicat perquè les redaccions tendeixen a eliminar fotògrafs i redactors i es refien d’autònoms, que tothom sap que significa estar pendent del telefon les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any.
 

Una imatge de la Mitja Marató de Granollers Foto: Ramon Ferrandis



-A més de la força que han adquirit les xarxes socials.
-Les fotos a nivell professional les hem de fer els professionals, que per això hem estat formats i tenim l'experiència. Avui en dia és molt fàcil agafar un mòbil, disparar i pujar les imatges a Internet. De fet, per mi aquesta ha estat la gran revolució del sector: l'entrada al món digital. Abans era molt més difícil i en menys d'una hora no tenies res. Ara passa qualsevol cosa i en pcos segons ho tens publicat.

-És molt diferent treballar en premsa comarcal que en d'àmbit més general?
-Sí. Els que treballen per grans mitjans juguen a primera divisió i jo ho faig en una altra. No vull dir que nosaltres o ells siguem millors o pitjors, però a nivell de temàtica i de dia a dia és diferent.

-Ha canviat molt la seva forma de treballar?
-En algunes coses a millor i en altres a pitjor. Com a positiu, la immediatesa. Podria fer una foto ara, passar-me-la per wifi al telefon i enviar-la. Abans, en canvi, havies de passar per un laboratori i tenies els fotos en una hora. Ara en dos minuts ho tens a les xarxes, però t'obliguen a ser els primers. I molts cops això porta a que es publiquin fotografies o informacions no prou contrastades.
 

Un partit entre el Balonmano Granolelrs i el FC Barcelona Foto: Ramon Ferrandis


-Quina ha estat la seva forma de treballar?
-Sempre he intentar fer la feina el millor que he pogut i diferenciar-me de la resta de mitjans. S'ha de buscar la fotografia que pugui donar un valor afegit a la informació.

-Fa uns dies, al MAC, en Jordi Borràs deia que una imatge hauria d'estar acompanyada de mil paraules.
-Moltes vegades les imatges, per si soles, no s’expliquen. Però els peus de fotografia han d’informar, no poden ser només descriptius. La majoria de fotografies necessiten ser explicades, altres parlen soles.

-Quines fotografies l'han marcat?
-És molt complicat de dir-ho. Hi ha hagut de tot, des de la moció de censura a Granollers l'any 1992 fins a inauguracions, accidents... em va marcar molt coneìxer el meu anyorat Santi Santamaria, el cuiner d'El Racó de Can Fabes. Sense la professió no ho hagués pogut fer.

-Les fotografies formen part de l'opinió d'un diari?
-L'opinió existeix a tot arreu. Quan faig una fotografia és un acte subjectiu, com el que escriu la notícia.
 

Els treballadors d'El Racó de Can Fabes Foto: Ramon Ferrandis


 

 

Participació