ENTREVISTA

Joan Garriga: «Després del bombardeig de 1938, a Granollers hi va haver un llarg silenci»

L'historiador recorda què va passar el matí de fa 80 anys

per Jaume Ventura, 31 de maig de 2018 a les 07:00 |
Joan Garriga, a la biblioteca de casa seva | Jaume Ventura
L'historiador Joan Garriga (La Garriga, 1945) repassa què va passar el matí del 31 de maig de 1938 a Granollers i quines van ser les conseqüències pels seus habitants i per la ciutat.


-Què va passar a Granollers avui fa 80 anys?

-Els fets estan molt clars gràcies a la documentació i els testimonis. A les 9 i 5 minuts del matí, cinc avions Savoia que havien sortit de Son Sant Joan, a Mallorca, llencen 60 bombes i 750 quilos de metralla sobre la ciutat en una hora en què els carrers estaven plens de gent. Hi ha comptabilitzats un mínim de 224 morts i 165 ferits greus. I amb la historiadora Cinta Cantarell hem comptabilitzat 120 edificis afectats.

-Per què Granollers?
-El document de vol diu que l'objectiu era una subestació elèctrica d'Estabanell i Pahisa que hi havia al carrer del Rec, però no la van tocar i es van desviar 200 metres cap a llevant. Això va fer que les bombes caiguessin al cor de la ciutat. Diversos documents d'espionatge relaten que Granollers podia estar en el punt de mira per ser cruïlla de camins i de xarxes fèrries, amb magatzems de reparació de motors d'avions i, sobretot, amb una línia de fluïd elèctric que anava fins a Vic i una altra a Manresa.

-Com és que no van encertar?

-Van tenir molt poca perícia militar. De fet, els franquistes van demanar quin era l'objectiu de l'atac. Hi ha un document que parla d'aquesta subestació elèctrica però no donen cap més explicació. Els aviadors eren molt joves, només tenien 20 anys, i al tornar de Granollers van atacar Sant Adrià del Besòs i tampoc van encertar amb els objectius.

-No hi va haver de temps de reacció?
-No, perquè no hi havia alarmes i des de Barcelona no van estar a temps d'avisar. Tampoc hi havia defenses antiaèries.

-Eren italians?
-Sí. Inicialment s'havia dit que eren Junckers alemanys i algú fins i tot que havia vist creus gamades, però no va ser així i no. Tenim fins i tot els noms dels pilots.

-Quines reaccions va haver-hi a l'atac?
-Va donar la volta al món, però la premsa franquista de l'època ho va silenciar. I avui, 80 anys després, l'estat italià encara no ha demanat disculpes. Només ho va fer l'alcalde de Follino, on es fabricaven els avions.

-Què va representar per la ciutat?
-Va afectar moltíssim. Hi va haver un llarg silenci després del bombardecig. Però Granollers va sortir de les runes i van arribar moltes ajudes. Un acte tan bàrbar com aquest va despertar la solidaritat de la gent. Però el franquisme ho va tapar. Des de fa uns anys un grup d'historiadors intentem treure-ho d'aquest oblit per recuperar la memòria. Ho expliquem als més joves no per adoctrinar, sinó per la pau.

-Què se'n sap de les víctimes?
-Miri, cada mort quan toca a la família és important. Hi havia molta gent anònima, per entendre'ns, però també l'esposa del mestre Ruera, que va morir a la Porxada. Va haver-hi molts nens, dones i gent gran entre les víctimes, perquè la majoria d'homes ren al front. Però aquestes no van ser les úniques víctimes.

-Què vol dir?
-Moltes de les persones que van perdre familiars en aquell bombardeig, a més, van patir la repressió. Des de les autoritats se'ls deia "alguna cosa hauran fet". Només faltava que diguessin que havia estat un acte de justícia divina. 

 

Participació