El camí de la Calma per Vallforners

Un nou relat del Grup d'Escriptors del Montseny

per Toni Broncano, Santa Maria de Palautordera, 17 de febrer de 2018 a les 14:11 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els amants de la natura que vivim a la falda del Montseny tenim una sort infinita de poder gaudir de la muntanya que tenim a pocs metres de casa. El teixit de pistes, senders i corriols és inabastable per les cames de caminants i ciclistes. De tots els camins que conec que pugen fins al Pla de la Calma hi ha un que trobo espectacular i que repeteixo sempre que aconsegueixo tenir unes quantes hores lliures per gaudir de la natura. Arriba al pla de la Calma seguint la llera de la riera de Vallforners que alimenta el pantà que porta el mateix nom. Es pot iniciar a Cànoves o bé des del pàrking que es troba al final de la pista a la base del pantà. 

Una forta pujada d’inici ens deixa al nivell de les aigües del pantà. La presa queda força ben dissimulada, coberta de vegetació, raó per la que les aigües del pantà se’ns presenten de sobte. Els cims propers de les serres de Palestrins a la dreta i la d’Ombradors a l’esquerra es reflecteixen a les tranquil·les aigües que prenen el color verd de les fulles de les alzines, dibuixant un quadre d’aquarel·la.


L’amplada de l’aigua de l’embassament va disminuint poc a poc mentre es recorre el camí que el voreja fins que es converteix en un fil d’aigua cristal·lina. És la riera de Vallforners. Aquí el camí es divideix en dos. Les dues rutes són obligades. O bé se segueix el camí que porta al Castanyer del Cuch, a la dreta, o bé es pren el camí direcció al mas de Vallforners, a l’esquerra, que va resseguint la llera de la riera.

Triem el de l’esquerra. El pendent de l’ascensió és continu i exigent i el camí continua ampli i accessible. Els boscos barrejats de pinedes i alzines i algun castanyer esporàdic acompanyen els sorolls de l’aigua de la riera que ens escorta. La llera de la riera és rocosa, i encatifada de verd de molsa verda i humida que recobreix els còdols. Els bosc es torna camp de conreu, i els marges s’omplen d’esparteres donant pistes que la masia és propera. De sobte se’ns apareix per sorpresa la monumental antiga casa fortalesa de Vallforners, avui alberg rural.

A partir del mas la via que puja al pla de la Calma es tanca al transit de cotxes. El camí s’escanya i es torna més rocós i difícil. I únic. Les rampes tot i tenir menys pendent que les que hem deixat enrere, resulten més difícils de pujar. Trobem roques al mig del camí i sauló que patina. Alguns revolts romanen xops d’humitat. S’ha d’anar en compte a cada pedalada o cada pas que es fa.

El camí puja entre una Zona de Reserva Natural. I es nota. Les vistes de la vall que estem deixant a sota es tornen espectaculars. La vegetació canvia. El bosc muta. Apareixen freixes i avellaners.


I sobtadament,com per art d’encantament, tot arbre desapareix. El bosc s’esvaneix i el vent et bufeteja les galtes. Hem arribat al pla de la Calma,  a uns 1200 metres d’altitud.

L’ascensió acaba. El camí abandona el constant pendent i les vista s’allarga a panoràmiques insospitades. Apareixen els altres conjunts muntanyosos del massís, el del turó de l’home i el del Matagalls. La vista ens regala les muntanyes dels Pirineus, Sant Llorenç, Montserrat, els cingles de Bertí, la serralada litoral i la vall. I les ciutats de la vall.

Des d’aquí es pot accedir amb facilitat al Sui passant per l’avetosa, al Puig Drau, sostre del conjunt muntanyós del pla de la Calma, a la sitja del llop, record dels primers ramaders amb les misterioses inscripcions o al cafè en runes d’un passat viu encara a la memòria de molts, camí de Collformic.

Moltes coses per veure i per sentir en una muntanya que es mostra autèntica i diversa, impossible d’abastar-la per molts camins que facis. Sens dubte tornarem. Resten encara més racons a descobrir.  
 
 

 

Participació