El camí de la Calma per Vallforners

Un nou relat del Grup d'Escriptors del Montseny

, Santa Maria de Palautordera | 17/02/2018 a les 14:11h
Arxivat a: La Veu del Montseny, Montseny
Imatge il·lustrativa
Els amants de la natura que vivim a la falda del Montseny tenim una sort infinita de poder gaudir de la muntanya que tenim a pocs metres de casa. El teixit de pistes, senders i corriols és inabastable per les cames de caminants i ciclistes. De tots els camins que conec que pugen fins al Pla de la Calma hi ha un que trobo espectacular i que repeteixo sempre que aconsegueixo tenir unes quantes hores lliures per gaudir de la natura. Arriba al pla de la Calma seguint la llera de la riera de Vallforners que alimenta el pantà que porta el mateix nom. Es pot iniciar a Cànoves o bé des del pàrking que es troba al final de la pista a la base del pantà. 

Una forta pujada d’inici ens deixa al nivell de les aigües del pantà. La presa queda força ben dissimulada, coberta de vegetació, raó per la que les aigües del pantà se’ns presenten de sobte. Els cims propers de les serres de Palestrins a la dreta i la d’Ombradors a l’esquerra es reflecteixen a les tranquil·les aigües que prenen el color verd de les fulles de les alzines, dibuixant un quadre d’aquarel·la.

L’amplada de l’aigua de l’embassament va disminuint poc a poc mentre es recorre el camí que el voreja fins que es converteix en un fil d’aigua cristal·lina. És la riera de Vallforners. Aquí el camí es divideix en dos. Les dues rutes són obligades. O bé se segueix el camí que porta al Castanyer del Cuch, a la dreta, o bé es pren el camí direcció al mas de Vallforners, a l’esquerra, que va resseguint la llera de la riera.

Triem el de l’esquerra. El pendent de l’ascensió és continu i exigent i el camí continua ampli i accessible. Els boscos barrejats de pinedes i alzines i algun castanyer esporàdic acompanyen els sorolls de l’aigua de la riera que ens escorta. La llera de la riera és rocosa, i encatifada de verd de molsa verda i humida que recobreix els còdols. Els bosc es torna camp de conreu, i els marges s’omplen d’esparteres donant pistes que la masia és propera. De sobte se’ns apareix per sorpresa la monumental antiga casa fortalesa de Vallforners, avui alberg rural.

A partir del mas la via que puja al pla de la Calma es tanca al transit de cotxes. El camí s’escanya i es torna més rocós i difícil. I únic. Les rampes tot i tenir menys pendent que les que hem deixat enrere, resulten més difícils de pujar. Trobem roques al mig del camí i sauló que patina. Alguns revolts romanen xops d’humitat. S’ha d’anar en compte a cada pedalada o cada pas que es fa.

El camí puja entre una Zona de Reserva Natural. I es nota. Les vistes de la vall que estem deixant a sota es tornen espectaculars. La vegetació canvia. El bosc muta. Apareixen freixes i avellaners.

I sobtadament,com per art d’encantament, tot arbre desapareix. El bosc s’esvaneix i el vent et bufeteja les galtes. Hem arribat al pla de la Calma,  a uns 1200 metres d’altitud.

L’ascensió acaba. El camí abandona el constant pendent i les vista s’allarga a panoràmiques insospitades. Apareixen els altres conjunts muntanyosos del massís, el del turó de l’home i el del Matagalls. La vista ens regala les muntanyes dels Pirineus, Sant Llorenç, Montserrat, els cingles de Bertí, la serralada litoral i la vall. I les ciutats de la vall.

Des d’aquí es pot accedir amb facilitat al Sui passant per l’avetosa, al Puig Drau, sostre del conjunt muntanyós del pla de la Calma, a la sitja del llop, record dels primers ramaders amb les misterioses inscripcions o al cafè en runes d’un passat viu encara a la memòria de molts, camí de Collformic.

Moltes coses per veure i per sentir en una muntanya que es mostra autèntica i diversa, impossible d’abastar-la per molts camins que facis. Sens dubte tornarem. Resten encara més racons a descobrir.  
 
 
Grup d'Escriptors del Montseny

COMENTARIS

FINS I TOT AMB ELS ULLS TANCATS
Albert Soriano, 19/02/2018 a les 14:35
+2
-0
Fins i tot amb els ulls tancats confiaria en la teva minuciosa descripció per arribar al Pla de la Calma pel camí que tant bé ens descrius. Tant de bo tothom pogués deixar els cotxes a casa i aventurar-se a fer camins a peu i amb transport públic fins a on fos possible, donat que darrerament el Montseny està massificat de gent, que no sempre respecta i estima de veritat la natura.

Felicitats Toni
LA MUNTANYA QUE PARLA
Anònim, 19/02/2018 a les 15:55
+2
-0
El paratge que descriu el cronista és certament especial. Una petita mostra de tants i tants racons que té la nostra muntanya del Montseny. Una muntanya viva feta de mil i un llocs diferents però tots apassionants. Arreu del massís podem trobar quelcom que ens sorprengui i ens apassioni.
Un gran escrit per una gran muntanya...!
Tot resseguint senders
Rosa Maria Pascual Sellent , 19/02/2018 a les 16:21
+2
-0
Toni tu continua... Aviat la sàlvia, el romaní i la sajolida, amb les seves fregants olors, et saludarant dient: ha arribat la primavera un altre cop
muntanya única
Anònim, 19/02/2018 a les 17:47
+2
-0
tots vivim la muntanya de manera diferent. Totes les visions són úniques i especials. Gràcies per fer-nos arriba la teva
Gràcies per la passejada
Anònim, 19/02/2018 a les 19:21
+2
-0
Moltes gràcies per la passejada Toni, amb les teves acurades paraules ens has conduït amablement per aquesta serralada meravellosa que és el nostre Montseny. Ha estat un viatge literari molt agradable que ens ha obert les ganes de fer-lo a peu.
No em perdré
Follet entremaliat, 19/02/2018 a les 20:23
+2
-0
Moltes gràcies Toni, per fer-me estimar més la Nostra Muntanya i guiar-me pels mil i un racons d'un entorn màgic i encantador.
SENTO ELS FLAIRES
Anònim, 20/02/2018 a les 20:30
+2
-0
Amic Toni...sempre tant descriptiu i genial...amb la teva visió de la fantàstica ruta , aconsegueixes que sense anar-hi ...veiem clarament el que suposa fer aquest recorregut a través de la nostra muntanya..sentint les olors i els colors que sempre ens acompanyen.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Foguera de Sant Joan
Foguera de Sant Joan | Arxiu
01/01/1970
El barri de Can Bassa tindrà l'única foguera popular, ja que aquest any no n'hi haurà a la Font Verda
Una foguera de Sant Joan
Una foguera de Sant Joan | Josep M. Costa
01/01/1970
Les millors propostes alternatives per si se t'ha fet tard i encara no tens pla per la revetlla
Una foguera de Sant Joan
Una foguera de Sant Joan | Adrià Costa
01/01/1970
Calor, temps estable i algun ruïxat de tarda aïllat al Pirineu, el menú meteorològic per aquest dissabte