Reconeixement

Un nou relat del Grup d'Escriptors del Montseny

, Sant Esteve de Palautordera | 20/07/2017 a les 09:50h
Arxivat a: La Veu del Montseny, Montseny
La mare era una dona nascuda a pagès en el primer quart del segle vint en una masia situada al pla de Sant Esteve de Palautordera prop del Castell dels Moros o de Montclús, com us agradi més. Hi va viure els seus primers vint-i-cinc anys i en va marxar per casar-se, com era habitual en aquelles èpoques. En aquesta etapa va viure com tantes i tantes  nenes i  joves dels anys vints i trentes i fins i tot quarantes. Una vida integrada dins la família i amb uns valors lligats a la tradició i a la religió. Tot el que explicava d’aquells anys era d’una magnificiència i felicitat que em tenia astorada. Com es podia ser tan feliç amb tanta gent dins d’una casa? Com hi podia haver tan bon rotllo entre els germans i entre fills i pares? Com podies no rebel•lar-te davant d’un pare present però autoritari? Perquè bàsicament era aquesta la idea que transmetia  quan ens parlava, als meus germans i a mi, de tants moments viscuts a pagès. 

Com li agradava explicar-nos què feia de petita i com anava a escola a peu amb un braseret que els preparava la mare a l’hivern, creuant un bosc ple de perills. Com gaudia pujant als arbres, banyant-se al riu i jugant a futbol a l’era de la masia, quan feia bo. I, possiblement, també  quan tota la família resava a la vora del foc. En temps de guerra va aprendre a jugar  a criquet a can Martorell i també  a agafar els pinzells i a tocar piano. A casa dels amos. Sempre en parlava bé d’aquells de qui ella i la família en depenien. I més endavant les feines a pagès, el prometatge amb el meu pare, de les anades a Granollers per comprar roba per l’aixovar. A mi em semblaven històries antiquades per l’enorme diferència del que jo vivia a ciutat en aquells temps. La infantesa, tancada entre quatre parets, sense espai però sense amos, per sort, i del que vaig viure més endavant quan era jove i anava a la universitat i volia ser lliure i començava a viatjar i em semblava que m’havia de menjar el món i tot allò del passat ho considerava inversemblant, fofo i  poc valuós. Vaig viure molt temps amb cert rebuig cap aquells costums I creences maternes tan poc modernes.

Han passat molts anys i en l’actualitat m’hi sento molt propera malgrat no compartir les creences que ella em va transmetre. Sobretot les religioses. Però sí que d’ella em reconec moltes maneres de fer i d’enfocar la vida com si no hagués hagut aquest salt espacial i cultural que en el seu moment va haver-hi. Cal tenir en compte que, a començaments dels anys setantes, a les maneres de fer més modernes i deshinibides pròpies de la joventut s’hi van unir els canvis reals dels paradigmes socials, polítics i culturals del nostre país. Els canvis que van aflorar a casa nostra van obrir una bretxa generacional en molts casos. Calia desfer-se del que era antic i mirar cap a una nova societat més lliure i igualitària. Les flaires del Maig Francès arribaven a les nostres terres. Els valors familiars trontollaven  i noves organitzacions socials i moviments politics afloraven. La lluita antifranquista s’incrementava i les dones s’organitzaven. Jo, em vaig considerar feminista ben aviat.

És, des de fa cert temps,  quan s’ha sedimentat una cultura política i social mes avançada i en el que hi ha mes acceptació de la diversitat en general i mes respecte per les opcions personals que m’és possible encarar amb certa objectivitat els valors mes “essencials” de  les persones. Una vegada despullades de les connotacions tradicionals i religioses que, al meu parer, les feien odioses. Així, he passat a valorar, més objectivament, qualitats intemporals com la fermesa, lleialtat, valentia, sinceritat, generositat, afecte, sentit de la justícia, afany de conèixer que la meva mare posseïa i em va transmetre. És així que m’he pogut reconèixer en ella des de fa uns anys i apreciar la seva dimensió humana. 

De fet, amb el pas dels anys i l’assoliment de la condició d’àvia és quan  m’hi he reconegut plenament. Ara, em reconec amb la manera de fer d’ella i d’aquella àvia materna que vivia tot el dia preocupada per tirar endavant la casa i la mainada, però que cada dia dedicava una estoneta a llegir la premsa i volia saber del món. Des del meu feminisme m’observo, curiosament, fent les mateixes advertències als fills sobre la salut i la vida  que ella em feia a mi. I em reconec amb l’alegria i la incondicionalitat cap els éssers petits que m’envolten. I em reconec en l’actitud de lluita davant les adversitats. I l’entenc malgrat haver dut vides diferents. Al cap i a la fi potser és mes el que ens ha unit que el que ens ha separat com jo he pretès bona part de la meva vida. Ara, quan ja no hi és, és quan m’agradaria manifestar-li la meva admiració mes profunda. Ella em va estimar i em va transmetre uns valors que sí que m’han servit al llarg de la vida. Recordo quan ja fa uns anys vaig començar a escriure que em deia: “Vigila filla amb el que escrius. Queda per sempre”. Ho tinc present, mare.       
                       
Grup d'Escriptors del Montseny

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Venia la mare, rialla a la cara
rosa Maria Pascual , 20/07/2017 a les 15:01
+0
-0
Llegint-lo entrem en un paradís perdut. Evoquem records i ens fem preguntes:
Quantes cançons s’han dedicat a les mares!? Quantes cartes!? Quants poemes per a poder tornar a recuperar una mica de la seva rialla, una tendra mà que et feia fora el mal de ventre...? Quan ens sap greu no haver-les escoltades prou i se’ns fan velletes o han anat a repòs. Digueu-me: On se’n van les mares amoroses quan ens fem grans i les necessitem més que mai?
QUEDA PER SEMPRE!!
Petit Princep, 20/07/2017 a les 16:23
+0
-0
Queda per sempre i ella n’estaria orgullosa de saber que tot allò que va dir i que va fer, moltes vegades de manera inconscient, ha quedat impregnat fins al punt de poder recordar fins i tot l'olor de la seva pell i la brillantor dels seus ulls.
Tant de bo totes les bones mares se'ns poguessin aparèixer, ni que fos per uns instants, per abraçar-nos i poder contemplar altre cop el seu somriure.
El que has escrit i el que ens has fet sentir amb les teves paraules i amb els teus records si que quedarà per sempre.
Simplement GRÀCIES.
A flor de pell
Peronella, 21/07/2017 a les 09:22
+0
-0
Aquest relat ens transporta la nostàlgia dolça, al record càlid, a la memòria tendra, al record plàcid, a les imatges manyagues... Gràcies Marta per haver fet aquesta fotografia que copsa tan bé la teva realitat, que és també la realitat de molts i una part de la nostra història, feta de múltiples realitats.
No deixis mai d'escriure, ni de ser feminista i femenina!
Cicle
Anònim, 21/07/2017 a les 11:35
+0
-0
Dins un entorn bucolic de records d'infantesa, has narrat la lluita de molts d'intentar reafirmar-nos com a persones inicialment siguent diferents als pares, per passar durant els anys a la comprensio, al reconeixement i despres a l'admiracio. Cadascu ens trobem en un punt diferent del cicle
Record i somriure
Follet entremaliat, 23/07/2017 a les 12:53
+0
-0
El llenguatge de les mares és universal i únic. Marta pots estar molt orgullosa de la teva mare. Les paraules "escrites" estan plenes d'amor i gratitud. Ella ha estat exemple de generositat i saber estar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una part de la plantació de marihuana desmantellada a Llinars del Vallès | Guaàrdia Civil
01/01/1970
S'han intervingut 5.856 plantes de marihuana i més de 89 quilos d'aquesta droga ja processada en una de les majors plantacions "indoor" de Catalunya | L'organització utilitzava naus embargades per bancs per a la producció de la droga i com a base d'operacions per al narcotràfic | La droga es carregava en camions i oculta en palets de menjar amb destinació a Espanya i a altres països europeus
La confluència entre el carrer Josep Umbert i la Rambla Josep Tarradellas | Google Street View
Jaume Ventura
01/01/1970
Els fets han passat aquest dissabte a les 11:15 hores
Una ambulància del SEM | Jonathan Oca
01/01/1970
Un cotxe ha sortit de la via per causes que encara s'estan investigant | Han mort el conductor i la passatgera davantera