Les arrels de l'handbol

Un nou relat del Grup d'Escriptors del Montseny

per Marta Tàpies, Sant Esteve de Palautordera, 25 de juny de 2016 a les 16:54 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de parlar amb en Pau Ventura Manén, director esportiu i entrenador del Club d'Handbol de Sant Esteve, en motiu de l’ascens a primera estatal de l’equip de seniors masculí de Sant Esteve, he reflexionat sobre la casuística que ha portat a aquest gran èxit.

Intentaré anar-vos desglossant l’entrevista amb en Pau, que m’ha explicat com ha estat possible que  un equip amateur d’un poble petit i sense gaires recursos hagi fet el salt fins a posicionar-se en l’ascens de primera a nivell estatal.


De bon començament pensava que algun misteri hi devia haver perquè això hagués passat. Però més aviat no. Res de misteris. Espero que després del llegir aquestes ratlles us adonareu que hi ha d’altres factors més humans i menys sobrenaturals per arribar fins a l’excel·lència.

A les preguntes que li formulava, ell responia amb un entusiasme i convicció que me les ha encomanat. Jo, profana en aquests temes, li he demanat en primer lloc per les condicions que s’han de tenir per jugar, convençuda que s’han de tenir uns mínims. Segons ell, l’handbol amateur el poden practicar tots aquells que en tingui ganes i estimin aquest esport. Ningú queda exclòs per raó d’habilitats o capacitats. Ja s’assoliran, em diu. Es tracta de treballar en tots els grups d’edats en una bona direcció i amb un mètode que faciliti el creixement de cada jugador i de l’equip. Tothom ha de ser capaç de donar el millor que té i posar-ho al servei del grup.

La segona pregunta que li vaig formular és que si tothom progressava. En Pau em respon que tothom és susceptible de millorar si es fa un bon treball pel que fa a les habilitats personals, la intel·ligència i la creativitat en el joc i la constància en el dia a dia. Tan importants són les qualitats personals com l’actitud i constància en el joc. A mesura que l’escoltava me n’adonava que l’ handbol té bondats que van molt més enllà de les estrictament esportives i que ajuden al desenvolupament humà i físic dels qui  el practiquen.

En Pau anava llençat i parlava amb passió del que significa treballar amb els diferents equips segons siguin veterans, seniors, juvenils, cadets, infantils, alevins, benjamins. Em parlava de com  s’agrupen els jugadors per edats i com es podrien agrupar en un futur,  atenent al rodatge del jugador i la maduresa personal. Això m’ha fet reflexionar en la manera com agrupem els alumnes a les escoles. Deformació personal de qui ha estat a les aules una pila d’anys.


En Pau va continuar explicant-me que el jugador ha de creure en ell i en els seus companys d’equip i tenir el convenciment que sempre pot jugar millor. Ha d’aplicar la reflexió sobre l’acció, tenir criteri i voler millorar i anar sempre a més. Per això, més que l’estímul extern, s’ha d’anar a treballar tot allò que sorgeixi d’una motivació interna que el farà donar el millor d’ell. Treballar el motor intern, en diu ell. Totalment d’acord.

No vaig poder estar-me de formular-li una altra pregunta, la tercera i última: “I tot això us porta a ser cada vegada millors i haver obtingut èxits tan importants com el darrer en el que heu pujat a primera estatal en el nivell de seniors?”. I aquí és quan en Pau va elogiar la trajectòria de molts anys del Club d’Handbol de Sant Esteve i a la quantitat de feina ben feta que s’ha fet en tants i tants anys de jugar a aquest esport.

M’explica que, a Sant Esteve, no només hi ha tradició d’handbol sinó que hi ha passió per l'handbol. Hi ha uns jugadors i una afició entregats que ve de lluny i que estima l’handbol i als seus jugadors i es bolca a donar-los suport i s’emociona quan els veu jugar. També uns pares dedicats, alguns antics jugadors, que volen que els seus fills i filles continuin practicant-lo. M’agrada la paraula passió i emoció i penso que van per bon camí. 

A mesura que en Pau s’explicava, m’adonava de la complexitat de tot plegat i que hi ha d’haver molta màgia de la bona i molt treball per part de tothom. I de ben segur que ha estat així. A Sant Esteve s’hi han conjuminat un conjunt de factors òptims que han desembocat en l’èxit assolit i, de ben segur, de molts altres que vindran. Parlem d’un club en el qual la gent paga per jugar-hi, d’un poble de dos mil i escaig d’habitants, que això sí, compta amb bones instal·lacions esportives i que ha fet aquest salt espectacular. I, no puc deixar de pensar, que la visió creativa, intel·ligent i una bona metodologia de treball al mateix temps que  uns objectius assolibles dels entrenadors i directius i uns jugadors entregats han estat un factor decisiu per assolir l’ascens a primera estatal. Moltes felicitats per a tothom que forma part d’aquesta gran família de l’handbol de Sant Esteve de Palautordera i a continuar amb la feina entusiasta i ben feta.         

 

Participació