Elucubracions en primavera

Un nou relat del Grup d'Escriptors del Montseny

per Manel Tobias , El Montseny, 30 de maig de 2016 a les 08:01 |
Una estepa blanca o bordiol blanc.
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 
Hivern

Trist, fred, melangiós,
esquerp de les estacions?

Pocs et coneixen.
Has immolat ta bellesa

per afermar el batec profund
de les teves entranyes.
Per què?
Per  donar a llum
una esplendorosa primavera


Benvinguda Primavera. L'inici del moviment, la clau de sol d'una simfonia vital, l'harmonia cromàtica de la Natura, el compromís de millora al canvi d'una estació. El despertar de la vida?

Fa uns quants dies que hem iniciat una nova estació, un nou graó del cicle de la vida ... Hem de viure cada estació de la manera que es manifesta i passa. S'ha de gaudir del que ens dóna en el moment i lloc que s'exterioritza, s'ha d'acceptar tal com és. Cada estació ens transfereix les mil i una qualitats del seu si. Totes són diferents però es complementen.
 
Benaurats aquells que poden complaure's de totes elles

Primavera? Presència dels ocells? Bon humor?

Prenyem-nos d'optimisme, de llum i pintem la vida de color. Probablement avui no estaràs en condicions de fer-ho, jo t'ajudaré. Potser demà sigui jo el que ho vegi de color més fosc, llavors esperaré la teva ajuda.

Són tantes coses inobservables, inadvertides, oblidades... i a la vegada presents, que ens poden fer gaudir de tantes coses meravelloses i que estan a l'abast de tothom.
Ahir passejant, em vaig adonar d'unes petites flors que vorejaven el camí. No sé el seu nom. És tan la seva humilitat que no necessiten que sapiguem qui són. No serveixen per ocupar un luxós gerro, però la seva presència magnifica aquell sinuós, pedregós i sorrenc camí . Aquell, adés anònim, es converteix en el sender de les petites i belles flors.
 
Flor de camí
 
Flor de camí, petita i bella;
d’alçada un peu de caminant.
Humil però lluny de la vulgaritat,
a pocs els interessa el teu nom.
Companya del pedregam,
només tu alegres el camí de la vida
 
Caminant pel carrer Major del meu poble, m’aturo veig i m’impregno d’un entusiasme que sento i comprenc. Aquestes flors que m’acompanyen em donen seguretat i ganes de compartir un somriure en els que passegem, i  per què no? Acompanyats sempre per un bon dia, bona tarda, o molt bona nit.  Desitjo no es perdi aquest bon costum. Cada un/a de nosaltres ho podem fer.

Quin temps més juganer. Ara fa sol, ara plou; ara fa calor ara fred. És la primavera que vol coquetejar amb tots nosaltres. Són aquelles sensacions que revolen pels nostres caps i a la vegada t'inviten a fer entremaliadures. No em fa vergonya dir-ho, a mi em passa.

És moment que la mare Terra necessita l’aigua de la Vida, possiblement ara li manca més. Què puc fer? Implorar la vinguda de l'aigua? Esgargamellar-me cantant la presència dels núvols ploraners? Sembla que m'ha caigut una gota al meu cap pelat. És la presència d'una propera pluja? Són les llàgrimes de la mare Natura? És el desig de sentir el xipolleig de les gotes juganeres? És la necessitat de fer un nou sopluig al bosc en primavera? És tornar a anar de puntetes per l'arc de Sant Martí?

L’aiguabarreig de la bellesa de la flor, del verdor dels arbres, dels cants variats i alegres dels ocells ens inviten a respirar joia i irisar aquells cors tristos i melangiosos.

Potser la lògica de l'il·lògic, el plorar al riure, el seny del foll, el compartir el no res , la joia en el dolor, la vida en la mort... Tots aquests moments hi són i tenen un perquè.
A la fi tot cau pel seu propi pes. La nit dins la seva humilitat ens regala cada dia la companyia de tots estels que il·luminen els nostres éssers, perquè el dia amb la seva lluminositat, no sempre ens deixa veure el cel.

Per què no podem ser comptadors d'estels, traginers d'alegria o portadors de somriures?

La resposta la té cada un/a de nosaltres…
 
 
 
 
 
 

 

Participació