Habitatge

L'Ajuntament de Mollet del Vallès planta cara a les entitats bancàries

El consistori reclama als bancs que cedeixin part dels 171 habitatges buits habitables que tenen a la ciutat

per Elisenda Pallarès, 23 de febrer de 2016 a les 14:53 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'Ajuntament de Mollet del Vallès, en una imatge d'arxiu. Foto: Aj. Mollet


L'Ajuntament de Mollet del Vallès s'ha posat en contacte amb les entitats financeres de la ciutat per tal de reclamar que cedeixin 171 immobles buits que tenen a causa d'execucions hipotecàries per tal de destinar-los al lloguer social. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya assegura que a Mollet del Vallès que les entitats disposen de 263 habitatges buits. I l'ajuntament considera que són 171 d'aquests pisos els que estan per entrar a viure-hi, ja que no necessiten rehabilitació i tenen cèdula d'habitabilitat.


La primera tinenta d'alcaldia, Mireia Dionisio, està a l'espera de poder reunir-se amb els representants dels bancs. Fruit d'aquesta conversa el consistori espera que les entitats s'avinguin a trobar solucions davant la situació actual. "Tenim famílies en risc d'exclusió residencial i alhora els bancs tenen habitatges buits, això no és de rebut" manifesta Mireia Dionisio a Nació Digital. "La nostra intenció no és sancionar els bancs, sinó trobar una solució a la demanda de lloguer social que tenim. Per això demanem als bancs que cedeixin el màxim nombre possible de pisos en lloc de tenir-los buits a l'espera de ser comprats" insisteix la tinenta d'alcaldia.

Dionisio indica que esperaran fins a març per poder reunir-se amb les entitats bancàries. L'ajuntament recorda que, en cas de no arribar a un acord, la nova Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica contempla la cessió forçosa.


Terrassa, primer precedent en reclamar els pisos buits dels bancs

L'Ajuntament de Terrassa va ser el primer a tot l'Estat a interposar expedients als bancs amb habitatges buits i a imposar multes coercitives (la primera, el desembre de 2013) per a forçar-los a ocupar-los o a cedir-los com a habitatge social. I va guanyar la batalla legal. El passat 19 d'octubre el consistori tornava a guanyar una sentència contra entitats bancàries per tenir pisos buits durant més de dos anys i en sumava ja quatre.


La primera sentència contra Bankia que va vèncer l'Ajuntament de Terrassa per les multes pels habitatges buits va arribar el mes de juliol i fou la primera resolució sobre aquest àmbit. La sentència dóna la raó inequívoca a l'Ajuntament sobre l'aplicació de la Llei de l'Habitatge de Catalunya.

Per a l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, aquesta sentència "significa un pas endavant molt important per a nosaltres i també un missatge d'esperança per a totes les persones que porten anys reclamant un habitatge digne. Hem de ser prudents, però esperem que sigui també un esperó per a tots aquells ajuntaments que també han decidit emprendre aquestes accions legals".
 
Nova legislació en matèria d'habitatge
A Catalunya la llei vigent és la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. El darrer any però, s'ha aprovat nova legislació en matèria d'habitatge.

Decret llei 1/2015, de mobilització del parc d'habitatges provinents d'execucions hipotecàries
Fins ara es desconeixia el nombre d'habitatges que estaven en mans dels bancs després de produir-se una execució hipotecària. Amb aquest decret s'estableix per primer cop el dret de tanteig per part de les administracions públiques i es crea el Registre d'Habitatges Buits.

Llei 14/2015, de creació de l'impost sobre els habitatges buits. Un nou impost als habitatges buits durant almenys dos anys sense causa justificada per tal d'estimular els bancs i empreses tenidores a posar els habitatges buits a disposició del Fons d'Habitatges de Lloguer per a  polítiques socials.

El reglament que el desplega va ser aprovat als acords de Govern del 16 de febrer i l'impost es començarà a aplicar el pròxim 1 de març. L'impost es calcularà en funció dels metres quadrats de superfície útil de l'immoble. Els habitatges protegits i els apartaments turístics queden exempts de l'impost. Els ingressos derivats de l'impost, la previsió per al 2016 se situa al voltant dels 8 milions d'euros, seran destinats a la compra de pisos per a lloguer social.

Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Resultat d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC.

Aquesta llei contempla al seu article 7 que l’administració pot resoldre la cessió obligatòria d’habitatges, per un període de tres anys, per a incorporar-los al Fons d’habitatges de lloguer per a polítiques socials. Serien objecte d'aquesta cessió els habitatges buits que siguin propietat de persones jurídiques i faci dos anys que estan  buits sense causa justificada. Sempre i quan els habitatges buits estiguin en un municipi en què hi hagi, com a mínim, una unitat familiar en una de les situacions de risc d’exclusió residencial.

 

Participació