Pau Subirós, amb la frontera com a divisa

El guionista i productor de la premiada pel·lícula "La plaga" publica "El productor accidental", un llibre a mig camí de l'assaig, la crònica i la novel·la iniciàtica

per Esteve Plantada, 4 d'agost de 2015 a les 07:14 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'agost de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Pau Subirós s'estrena en la literatura amb la crònica del rodatge de la multipremiada pel·lícula «La Plaga» Foto: Esteve Plantada
 

Pau Subirós es considera “més escriptor que no pas productor”. Després de l’èxit espaterrant de La plaga (Neus Ballús, 2013), on ell era guionista i productor, podria semblar una afirmació massa agosarada. Però no ho és, perquè la pel·lícula ja ens va mostrar que la vida és plena de girs inesperats que poden afectar tot el que tenies programat. “Quan vam emprendre el rodatge, jo estava escrivint una novel·la, però tenia molts problemes per trobar el temps i la concentració necessàries”. De sobte, aquell incipient projecte literari va emprendre un canvi de rumb, fent que els dos mons convergissin en un de sol. “Vaig pensar que seria més fàcil de combinar una novel·la sobre el procés creatiu de La plaga, que no pas haver de crear una història del no-res”. El primer de molts encerts, provocat per l'atzar.

 
Inclassificable com a crònica, El productor accidental s’endinsa en el rodatge d’una pel·lícula que va sorprendre el món cinematogràfic europeu. I és una obra que torna a investigar, tal com feia el film, la difusa frontera que existeix entre la realitat i la ficció, entre desig i concreció. El resultat n’és un llibre gairebé iniciàtic, que dissecciona i desmitifica la figura del productor, un ofici que, en mans de Subirós, és més proper a l'artesania que a la indústria. En aquest sentit, l’autor descobreix el camí mentre mostra l’esquelet d’una pel·lícula petita que es va fer gran gràcies a les casualitats. Perquè la creació no pot deslligar-se d’un món que interactua, que condiciona i que ajuda a anar donant forma a les idees.
 
L’imprevist i les inclemències fan que el procés de producció de La plaga acabi tenint una estructura clara: “Gent que vol fer una cosa i que va trobant problemes”. “Jo no sabia massa com havia de moure’m per aquell món de la producció i això feia que hagués de tenir un extra afegit d’intentar esbrinar com funcionava”. I, entremig, la voràgine, el pas per festivals de tota mena i anar aprenent a mesura que s'avança. “Tot plegat, una gran ficció que es va construint al teu voltant”, amb una experiència viscuda “molt intensa” que acaba sent part d'El productor accidental. Una mirada sobre uns fets, entesos com a mirall on es reflecteixen els centenars de veritats possibles, jugant a creuar fronteres i explorar coses inconegudes.

 
La veritat d'un art que viu a la frontera

 

Subirós, guionista, músic, productor, i també escriptor. Foto: Esteve Plantada

Potser és això el que apropa La plaga als westerns clàssics, plens d’indrets solitaris i d’homes fora de la llei, amb fronteres difuses i llocs que escapen dels ulls del món. Gallecs era el lloc ideal per preguntar-se si la línia divisòria entre ficció i realitat existeix. “És el gran debat que provoca la pel·lícula, i que jo allargo amb el llibre”. El film necessitava uns personatges versemblants, però sense obsessionar-se en què fossin reals. “En canvi, a El productor accidental sí que tot és contrastable: les coses que explico són tal com van passar”.
 
El cronista reordena els fets, teixint un híbrid que el connecta amb la pulsió del moment que viu l’art, on tot són connexions entre veus, obres i mirades. “Estem tan envoltats de ficcions, d’històries elaborades, que necessitem tenir la sensació que hi ha veritat en l’art”, assegura. El tema va reapareixent de manera explícita, d’una banda, “amb la necessitat d’anar aprenent coses que necessites fer per viure”. De l’altra, fent una mena de retrat generacional, “perquè així és com vivim molts de nosaltres, fent feines insospitades i diversificades que són la nostra manera de sobreviure”.
 
De la vida, al cinema, i del cinema al paper
 
Queda clar que El productor accidental no és un llibre que parli, només, d’un rodatge. “Sí que he intentat”, detalla Subirós, “que el procés de la pel·lícula fos un fil conductor que enganxés el lector”, un fet que reforça que el rodatge és un moment important, però també insignificant pel que fa al temps que dura la “vida real” de La plaga. “Moltes de les coses que explico van més enllà del moment de fer una pel·lícula”. El propòsit era aconseguir que el lector es preguntés què acabaria passant, reforçat per la pròpia experiència personal, reflexiva i introspectiva, que li acaba donant un aire d’assaig.
 
Això connecta Subirós amb un tipus de literatura per la qual sent admiració, sobretot autors britànics que barregen biografia amb assaig, “amb un toc lleuger, un cert humor i profunditat”. La llista és llarga: “Orwell i la seva obra d’assaig i periodística; Huxley, especialment l’obra d’assaig breu; o Kapuscinski, que també fa una barreja molt potent”. Aquestes lectures fan que Subirós no vulgui publicar el llibre en una editorial especialitzada en cinema. Sense pensar-s’ho, l’autor té clar que vol publicar a Anagrama, i emprèn el repte amb la decisió que atorga l’experiència de La plaga: “De seguida vam aprendre que, als festivals, el que has de fer és a puntar al més alt possible”. La mateixa filosofia va ser aplicada al llibre. “I va sonar la flauta”.
 
Talent i sort, la societat que porta a l’èxit
 
Com fi fos qüestió de sort, i no de feina. O de les dues coses. Amb unes quantes novel·les començades, uns altres relats i molts esbossos, l’assalt de Pau Subirós al món de la literatura va molt seriosament, mentre prepara el nou guió, conjuntament amb Neus Ballús, d’una pel·lícula que estarà ambientada al Senegal, lluny de l’Arcàdia feliç que va suposar l’espai natural protegit de Gallecs. Talent a dojo per afrontar l’aventura. “Crec que podem afirmar que hem tingut bona sort”, confessa, amb un punt d’humilitat i agraïment. Subirós sap que cal un cop d’atzar per arribar a bon port, però, també, que sense el talent res no seria possible.
 
La plaga ja era una fascinant i meravellosa barreja entre ficció i realitat, i ara ja sabem que El productor accidental és molt més que una simple crònica dels fets. Empesos per una lectura que fa lliscar el lector com a privilegiat espectador, ara sabem que el llibre és un descobriment, un compendi de lliçons desmitificadores, un manual per a intrèpids, una novel·la d’aventures i un relat que converteix el jo en el protagonista d’una faula realista. I, també, un primer llibre que consolida Subirós com allò que és, en essència: un escriptor de cap a peus.
 

Pau Subirós, amb el seu llibre «El productor accidental» a les mans Foto: Esteve Plantada

 

Participació