Un laboratori de Montornès detecta com es pot millorar la qualitat de l'aigua dels rius

L'Urban River Lab acull investigadors d'arreu del món per estudiar quines plantes generen més biodiversitat

per ACN, Montornès del Vallès | 16 de juny de 2015 a les 09:54 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Foto: ACN


El laboratori Urban River Lab, instal·lat a la depuradora de Montornès del Vallès, ha permès detectar que la presència del lliri groc a les lleres dels rius rebaixa els nivells d'amoni i millora la qualitat de l'aigua.


Investigadors dels Estats Units, Alemanya, Regne Unit i de l'estat espanyol estan estudiant quines plantes afavoreixen la qualitat de l'aigua a l'Urban River Lab. Es tracta d'una instal·lació amb 18 canals d'uns 12 metres d'allargada alimentats per aigua ja depurada. Als canals s'hi han plantat especies autòctones com el lliri groc, la boga, el canyís o el jonc. "Una infraestructura com aquesta no hi és arreu del món", explica Albert Sorolla, director tècnic de Naturalea, una de les entitats  impulsora de la Urban River Lab inaugurada aquest gener.

L'estudi, de moment, ha permès detectar que el lliri groc redueix en mig punt l'amoni que encara surt de l'aigua de les depuradores. "És molt car eliminar l'amoni perquè necessita d'oxigen,  i l'oxigen requereix de molta energia", ha explicat Eugenia Marti, científica del centre estudis avançats de Blanes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).


Segons Martí, la reducció ve donada també pels microorganismes que es desenvolupen entre les arrels de les plantes, que eliminen nitrogen i ajuden també a millorar la qualitat de les aigües. "Estem tastant quins son els factors i el funcionament de les plantes", ha afegit.  Un dels objectiu, segons ha indicat, és crear ecosistemes amb les plantes per afavorir la qualitat dels rius.

L'estudi, que va començar el dia 8 i ha acabat el 13 de juny, s'emmarca en un projecte finançat per la fundació britànica Leverhulme Foundation, sota la coordinació del doctor Stefan Krause, de la Universitat de Birmingham. Així mateix, també compta amb finançament del programa Marie Curie de la Unió Europea.

 

Participació