Vot blanc, abstenció i vot nul: a qui beneficien?

Els detalls sobre el funcionament del sistema electoral català

per Redacció , 16 de maig de 2015 a les 08:53 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Una dona votant en un col·legi electoral. Foto: Rafa Garrido


Falten menys de dues setmanes per les eleccions municipals del 24 de maig. Els ciutadans que no vulguin mostrar el seu suport a cap dels partits que es presenten tenen tres possibilitats: votar en blanc, nul o bé no votar (abstenció). Aquestes són les diferències entre les tres opcions:


- Vot nul: Es produeix quan dins la papereta hi ha el full de dues candidatures diferents, quan la papereta està marcada més d'un cop -per exemple si se subratllen els noms de dos candidats- i quan conté guixades, documents no oficials o objectes estranys. Els vots nuls no es consideren vàlids, per tant no compten a l'hora de distribuir els escons: ni beneficien ni perjudiquen els partits. 

- Vot blanc: Quan el sobre que s'introdueix dins l'urna està buit. Aquest vot és vàlid i es té present l'hora de fer el recompte. En aquest punt és quan entra en joc la llei d'Hondt, el sistema de càlcul proporcional utilitzat en el sistema electoral català i espanyol.


Aquest mètode inclou un límit mínim de vots que s’estableix en l’escrutini perquè una candidatura pugui concórrer a la distribució d’escons. En general aquesta barrera legal és del 3% dels vots vàlids emesos, però a les eleccions municipals és del 5%. En ambdós casos s’aplica a cada circumscripció. A causa d'aquesta limitació els vots en blanc poden perjudicar els partits minoritaris.

El web del departament de Governació i Relacions Institucionals ofereix un exemple pràctic per entendre millor la llei. Aquesta és la situació hipotètica que es proposa: municipi amb 9 regidors a repartir i 10 candidatures, i en el qual s’han emès 1.400 vots vàlids, distribuïts de la manera següent:


Partit A: 447 vots
Partit B: 277 vots
Partit C: 192 vots
Partit D: 170 vots
Partit E: 96 vots
Partit F: 82 vots
Partit G: 64 vots
Partit H: 37 vots
Partit I: 21 vots
Partit J: 8 vots
Vots en blanc: 6 vots

La barrera legal del 5% dels vots vàlids és 70; per tant, en el repartiment d’escons no es tindran en compte els partits G, H, I i J, ja que no han assolit aquesta xifra. En els vots obtinguts pels altres 6 partits s’aplica la llei d’Hondt, calculant els resultats de dividir el nombre de vots obtinguts per 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9, que són el nombre de regidors a escollir. Fent-ho obtenim els quocients següents:
 
  Vots/1 Vots/2 Vots/3 Vots/4 Vots/5 Vots/6 Vots/7 Vots/8 Vots/9
Partit A 447 223.5 149 111.75 89.4 74.5 63.86 55.88 49.67
Partit B 277 138.5 92.33 69.25 55.4 46.17 39.57 34.63 30.78
Partit C 192 96 64 48 38.4 32 27.43 24 21.33
Partit D 170 85 56.67 42.5 34 28.33 24.29 21.25 18.89
Partit E 96 48 32 24 19.2 16 13.71 12 10.67
Partit F 82 41 27.33 20.5 16.4 13.67 11.71 10.25 9.11


El repartiment quedaria de la manera següent:

- El primer escó correspon al partit A, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 1 (447), que és la més alta.
- El segon escó, al partit B, també per la xifra dels seus vots dividida per 1 (277), perquè és la xifra més alta després de l’anterior.
- El tercer escó correspon un altre cop al partit A, que, amb la xifra dels vots obtinguts dividida per 2 (223.5), presenta la tercera xifra més alta.
- El quart escó, al partit C (192).
- El cinquè escó, al partit D (170).
- El sisè és un altre cop per al partit A, que amb els seus vots dividits per 3 té la següent xifra més alta (149).
E- l setè és per al partit B, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 2 (138.5).
- El vuitè escó és per al partit A, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 4 (111.75).
- I el novè i últim és per al partit C, per la xifra de vots obtinguts dividida per 2 (96).

Quan les xifres de dos quocients són iguals, s’atribueix l’escó a la candidatura que hagi obtingut més vots en total.

- Abstenció: No anar a votar. Normalment es diferencia entre abstencionisme actiu i passiu. El primer està associat al rebuig conscient als partits que es presenten, mentre que el segon sol ser fruït del desinterès per la política.

 

Participació