Descobriments

Un nou relat del Grup d'Escriptors del Montseny

per Toni Broncano , El Montseny, 15 de maig de 2015 a les 10:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
De tritons n’hi havia hagut sempre al Montseny, com també gripaus i salamandres. Però fins fa uns deu o quinze anys ningú no els havia fet ni cas.

–Mira’ls, son típics tritons pirinencs– deien els uns.

–Se’n veuen més i millor a la llera del Garona– deien els altres.

Un investigador, de ben segur més humil i observador que molts d’altres, va saber veure allò que ningú va parar atenció abans, i després d’estudiar el tritó dels torrents de la Tordera durant mil i una nits es va adonar que els del Pirineu eren com a molt els seus cosins llunyans. Va fer entrar per la porta gran al coneixement humà al calotriton arnoldi, l’únic vertebrat català de pura raça, ja que és l’única espècie que des de fa milers d’anys té com a únic hàbitat de tot el planeta el massís del Montseny.


Des de llavors, tots a córrer. La van declarar espècie en perill d’extinció, es van crear centres d’estudi i es van dedicar recursos per reproduir-lo en captivitat. Aquells que abans ni se’l miraven ara en capturen a grapats per estudiar-los, emparellar-los i exposar-los en una vitrina al zoo. Els ous i les larves fruits dels aparellaments són tractats amb tota la cura possible per que creixin i es converteixin en tritons adults per poder ser alliberats a d’altres rierols i així expandir l’hàbitat montsenyenc de l’espècie.

El fet de ser l’únic vertebrat endèmic de Catalunya el converteix en espècie especial i digna de ser estudiada i reproduïda, i vulgaritza de manera automàtica als veïns que comparteixen l’hàbitat amb ell. Els gripaus i salamandres no són més que això, vulgars i comuns amfibis que poden ser vistos també a d’altres llocs, potser esperant que algú els dignifiqui. El foc, les riuades, la contaminació i el canvi climàtic són ara amenaces de la conservació del tritó del Montseny. De la resta, ja ningú se’n preocupa.


Veure el bany d’un tritó en un rierol de la Tordera és tota una experiència, i més excepcional ara que sabem que són pocs i que només hi viuen aquí. Hem après a apreciar tota aquesta bellesa quan abans ni fèiem cas. I es que la bellesa ens rodeja per tot arreu, i de vegades només cal que algú ens obri els ulls per valorar-la.

 

Participació