El Vallès, el millor exponent de l'expansió del fet casteller

La nova edició de la revista-llibre 'Vallesos' recull el paper emergent de les onze colles existents al Vallès | Les vallesanes Carme Forcadell i Muriel Casals repassen el procés sobiranista en una entrevista

per Esteve Plantada , Redacció, 28 d'abril de 2015 a les 12:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'abril de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els Castells, força i vitalitat del Vallès Foto: Vallesos


La revista-llibre semestral Vallesos Gent, terra i patrimoni ja té al carrer el seu novè número, de primavera-estiu, amb una carpeta-dossier dedicada a glossar la vitalitat del fet casteller al Vallès, que presenta com a principal exponent de l'expansió i la consolidació d'aquesta expressió de la cultura popular catalana arreu del país. I és que, lluny de la zona tradicional castellera (del Camp de Tarragona i el Penedès), el Vallès, amb un total d'onze colles de ciutats i pobles -a les quals cal sumar-n'hi dues més d'universitàries-, s'ha consolidat els darrers anys com una terra també veritablement castellera.


El paper pioner del Minyons de Terrassa, nascuts l'any 1979, que s'han col·locat a l'elit castellera i han estat els padrins i ajudants de nombroses colles vallesanes, és especialment remarcable. La colla egarenca ha estat la principal responsable de la revolució que ha viscut el món casteller, amb canvis tècnics i la incorporació de la dona al tronc de les construccions. Una revolució i alhora tot un boom,  ja que la creació de noves colles i l'assoliment de castells cada cop més ambiciosos ha estat constant des que aquest creixement es va iniciar als anys noranta.

Quatre colles entre les millors


Actualment, quatre colles vallesanes -els Minyons de Terrassa, els Castellers de Sabadell, els Castellers de Sant Cugat i els Xics de Granollers- estan situades entre les vint millors colles que hi ha al país, consolidades amb construccions de vuit. Els Minyons figuren entre les més destacades de Catalunya i descarreguen sovint castells de la màxima categoria. Les altres tres colles esmentades pensen ja en castells de 9, que els de Sabadell ja han aconseguit.

L'arrelament casteller al Vallès es complementa amb set colles més. La ciutat de Terrassa té una segona colla, els Castellers de Terrassa, que aixeca castells de vuit pisos, i a Cerdanyola la colla local està a punt d'aconseguir-los. A Caldes, Mollet, Castellar, Rubí i Montcada i Reixac hi ha colles amb registres més modestos que fan una gran tasca de difusió d'aquesta mostra de la cultura popular catalana considerada patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Unes colles que s'han convertit en una peça clau del teixit associatiu.


En l'àmbit universitari, les colles dels Ganàpies de la UAB, de Bellaterra, i dels Bergants del Campus de Terrassa, no deixen de ser vallesanes, tot i la seva dinàmica pròpia i diferenciada.

Entrevista a Carme Forcadell i Muriel Casals      

Un altre plat fort del novè número de Vallesos és l'entrevista a fons  que el director de la publicació, Vicenç Relats, fa de forma conjunta a les presidentes de l'ANC i Òmnium, les sabadellenques Carme Forcadell i Muriel Casals, que repassen el paper destacat de la societat civil en l'impuls del procés sobiranista. "Si la societat civil no hagués estat empenyent, no seríem on som", afirmen, en una singular trobada al parc Catalunya de Sabadell, on fins i tot van anar en barca, amb fotografies molt il·lustratives de Màrius Gómez.

Són objecte de perfils de trajectòria personals el periodista terrassenc Xavi Coral; el violoncel·lista santcugatenc Lluís Claret; l'estudiós local de Terrassa Josep M. Domènech; la centenària cardedeuenca Maria Freixas; el cineasta granollerí Lambert Botey, ànima del Cineclub Granollers;  o el metge de poble Ignasi Cantarell, descobrir del patrimoni de Montmeló.
 

La portada d'aquest número Foto: Vallesos

 

Participació