Posem dubtes filosòfics a les nostres vides

Un nou relat del Grup d'Escriptors del Montseny

per Marta Tàpies Sabé, El Montseny, 28 d'abril de 2015 a les 11:21 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'abril de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des d’aquest paisatge incomparable del Montseny, sense cap mena de dubte, m’agradaria
trencar una llança a favor del dubte com a sistema filosòfic i de vida. La idea seria que ens hauríem de permetre introduir el dubte davant de molts supòsits i creences que tenim incorporades pel fet d’haver nascut dins una família determinada, en un país determinat; haver-nos desenvolupat en determinats ambients o feines i moltes coses més que ens han fet ser com som i pensar com pensem. “Aprendre a dubtar” seria la proposta. Molts filòsofs ho han fet abans i ens han marcat el camí. Així, Descartes amb el seu “dubte metòdic” ens posa en el camí d’arribar a unes veritats en el coneixement humà, sempre revisables. Immanuelle Kant que defensa la reflexió ètica i  moral com una activitat pròpia de la filosofia. Michel Foucault i la seva proposta de “repensar la història” i així posar en dubte  els coneixements que s’han anat perpetuant al llarg dels segles i que tenen com a objectiu mantenir un determinat statu quo. Filòsofs com Zygmunt Bauman amb els seus conceptes de la “Modernitat Líquida”,  i la necessitat de posar en dubte conceptes i relacions socials de la societat actual. I en podríem dir molts d’altres: Bertrand Russell, filòsof analític i racional; Lev Vigotsky i la seva teoria del desenvolupament del llenguatge i els processos d’aprenentatge, Ludwig Wittgenstein i la seva proposta d’entendre la filosofia com una activitat permanent d’anàlisi conceptual.


L’objectiu de la majoria dels filòsofs actuals és donar-nos eines per tal que nosaltres mateixos puguem progressar en el coneixement propi i el de la societat. La idea és que cadascú de nosaltres, com individus i com a societat, siguem capaços d’argumentar amb rigor, de clarificar conceptes, de captar relacions i tenir sentit crític i també de ser capaços de trobar alternatives als problemes a través del diàleg i dels arguments. Per fer tota aquesta feina  necessitem ara més que mai dels filòsofs perquè  ens ajudin a destriar el gra de la palla i ens ajudin a ser capaços d’entreveure d’altres futurs possibles. Com diu el filòsof francès, Roger-Pol Droit: “Els filòsofs som els guardians de la ignorància contra l’arrogància dels experts” o el filòsof anglès, Richard Sennett: “Hem d’inventar una cosa nova” i “Espero viure prou per veure el sistema col·lapsar-se”. Tots aquests filòsofs han anat més enllà de la tradició i de la formació que van rebre. Tots han innovat. De ben segur que tots han dubtat perquè sense dubte no hi ha canvi. I per això defenso el dubte. Per què? Perquè el dubte ens obliga a aturar-nos i a pensar o a repensar les nostres construccions mentals i a considerar possibilitats de canvi. Quan dubtem activem uns mecanismes intel·lectuals i jo diria que també emocionals que ens fan perdre una zona de confort psicològica però que ens permeten posicionar-nos  d’una manera més lúcida i intel·ligent i potser més justa.

Si baixem a un terreny més prosaic, ja sigui en les dificultats que podem trobar  en el nostre dia a dia en el món personal, familiar, laboral, comunitari o de país, de ben segur que podem trobar solucions millors si som capaços d’introduir  el debat/diàleg constructiu quan els interessos d’uns i altres són divergents. Si partim de posicions enrocades i viciades, en les que només som capaços de veure la nostra part o la part del grup humà al qual tinguem més afinitat, segurament no avançarem per la senzilla raó que, dit de manera vulgar, ningú baixarà del burro. Cal, sovint, deixar enrere aquells arguments darrere els quals ens hem parapetat i fer un exercici de contemplar altres possibilitats. Com proposava Wittgenstein “trobar alternatives a través a través del diàleg i els arguments”. Ara mateix estic pensant alguns temes que són motiu de debat i reflexió en un proper futur independent de Catalunya. Un  fa referència en la necessitat o no de donar la cooficialitat al castellà en la nova constitució catalana en una futura Catalunya independent; un altre,  la necessitat de repensar la seguretat del territori i si ens cal dotar-nos  d’un exèrcit propi o no. Un altre, que em toca molt de prop per raons de professió al llarg de la meva vida, és el tema del futur model educatiu català. Caldrà repensar moltes coses, valorar molts aspectes socials i culturals de país i amb tot aquest projecte engrescador, sens dubte, caldran moltes dosis d’empatia, de saber treballar en equip, de saber discutir, de saber trobar arguments, de saber trobar el que és essencial del que és accessori, de saber trobar alternatives als problemes que aniran sortint a cada pas i de ser creatius i generosos. Però valdrà la pena i tots els que volem un canvi pel nostre país i una millora de les condicions de vida de la nostra societat i fer un país més just i més avançat hi haurem sortit guanyant. I també aquells que, de moment, no ho veuen clar. D’això no en tinc gaires dubtes.

 

Participació