Jaume Rodri: «M'he limitat a no perdre el fil de les creences»

Acaba de publicar el llibre 'Jesús busca a Jesús', que va presentar a La Gralla la darrera setmana | Rodri creu que "l'èpica marcarà la nostra crònica" el 2015

per Montserrat Ponsa, La Garriga, 3 de març de 2015 a les 10:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Jaume Rodri i Montserrat Ponsa, a la Garriga Foto: Montserrat Ponsa


No és fàcil parlar de Jaume Rodri, home polifacètic que ho abasta tot. A manera de preàmbul, jo diria que és un compendi de filosofia i lletres, magisteri, dibuix, escultura, cinema, gravat, escriptor, Seminari de Vic, capellà. Inquietuds a redós de l’art, de la religió, de la convivència, de l’amistat, de l’amor,  deles relacions humanes, de la mort. Defensor dels Drets d’homes i pobles i, de manera especial i gairebé malaltissa, enamorat de Catalunya, la seva amant, una terra que vol lliure, rica i plena. A més a més, toca el saxo...


– Com et definiries?
– Em defineixen els altres. Jo a penes em conec.

– Tot i que et conec fa ja una pila d'anys, sempre descobreixo en tu noves facetes. Quina em queda encara per descobrir?
– Et queda per descobrir el que pot donar de si l'amistat....


En Jaume Rodri acaba de publicar un llibre insòlit: Jesús busca a Jesús, que va presentar a La Gralla la darrera setmana. Que ningú deixi de llegir-lo, considero necessària una trobada per discutir lo, un cop llegit.

– Jaume, explica què et va portar a la recerca i posterior escriptura d’aquest llibre Jesús busca a Jesús...

– La necessitat d'escriure el meu testament vital.

– Pots raonar-ho? Dius que va sorgir a ran de l'enterrament d'Édith Piaff. Com va ser?
– Va ser a través d'adonar-me, de cop, de la quantitat de creus que hi ha al món.

– Aquesta resposta no és suficient. S'ha acabat aquella recerca amb el descobriment dels "documents" dels quals parles en el llibre?
– Cal llegir atentament les pistes que hi ha entre ratlles.

– No preteneu esbrinar qui te els "documents"? Per què els guarden? Què expliquen que siguin tan perillosos -amb assassinats pel mig-, i no puguin estar a l'abast del món creient? L’Església te por?
– Parlem d’uns documents que explicarien els fonaments del pensament jueu. Parenostres i Benaurances de més de 2.600 anys.

– Tu has estat creient, i capellà convençut. Què et va fer trencar amb les creences?
– Jo no he trencat cap creença. M'he limitat a no perdre el fil de totes elles.
 
– Per què vas deixar la teva responsabilitat eclesial?
– No acostumo a abandonar els llocs, sempre arribo fins al final. El que ha passat és que m'han expulsat; feia nosa.

– Has començat coses que, de sobte has abandonat, com la política activa, vull dir com a Diputat al Parlament. Motius?
– He buscat la veritat. Més tard he buscat la bellesa. Ara vaig boig buscant la bondat. De totes tres, n'he guardat trossos.

– Pots concretar una mica? No estaves d’acord amb les doctrines?
– No era jo que no hi estava d'acord. Malgrat tot, jo lluitava per transformar la realitat. Però elles, les doctrines, no estaven d'acord amb mi. I em feien fora... amb tota naturalitat. I, quan ja era fora, m'adonava que ja feia temps que havia traspassat la línia.

– Fidel a uns ideals de justícia, de defensa del país Catalunya, com veus el futur, com arribarem al 27-S ?
– El nostre país ja és lliure; només falta el reconeixement de propis i estranys.

– Quan dius estranys vols dir els de més enllà de l’Ebre, que justament ara, desbordat, s’ho vol emportar tot terres enllà?
– Per estranys vull dir els de casa i, els de fora de casa, que són com nosaltres. A part hi ha els enemics i els adversaris.

– Penses que els nostres polítics fan el què correspon en un  moment com el que vivim?
– Com de tot, hi ha el que hi ha. I és amb aquests bous que cal llaurar.

– Estàs molt filosòfic... Què passarà?
– El temps i nosaltres passarem. La petja, és el nostre testimoni de pas.

– Pots dibuixar resultats, com acabarà aquest 2015?
– El 2015 serà el que vulguem. L'èpica marcarà la nostra crònica.

– Què tens entre mans que jo no sàpiga?
– Entre mans, un nou escrit: Les set cordes del meu violí. Les 7 cordes del meu violí son els diferents estats civils pels que he transitat, volen o, sense voler: celibat, viudetat...

– La família, pel que em sembla, omple molt el teu temps, oi?
– Els que arriben, els que just acaben d'arribar i els que porten dies al costat, són la companyia i bona part de la raó de ser.

– Com veuria l'amic Xirinacs la situació de Catalunya avui, febrer de 2015?
– No ho sé, però em sembla fàcil d'endevinar: dempeus, agafats de les mans i, en ple combat, fidels.

 

Participació