Poden desaparèixer els nostres records digitals?

Vint Cerf, vicepresident de Google i un dels 'pares d'Internet', creu que arribarà una "etapa digital fosca" en la qual ningú podrà obrir la informació guardada durant anys al seu ordinador

per Redacció , 16 de febrer de 2015 a les 18:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Vint Cerf, vicepresident de Google. Foto: Europa Press


La por del nord-americà Vint Cerf -un dels pares d'Internet, vicepresident de Google i creador del primer servei de correu electrònic- és que un dia desapareguin tots els documents i imatges que hem anat guardant en els ordinadors durant dècades. 


Durant un congrés a Califòrnia (Estats Units), Cerf va manifestar que quan el software i el hardware actual es torni obsolet, es podria entrar en una "era digital fosca", en la qual les futures generacions no tindrien cap registre del segle XXI. D'aquesta manera, es perdria la informació i es produiria una recessió tecnològica. 

La nostra vida, les nostres fotografies i els nostres records són bits d'informació emmagatzemats a l'ordinador o "al núvol", els servidors permanents d'Internet que permeten guardar informació. Cerf ha assegurat a la BBC que "en certa mesura, ja ho estem vivint. Ja no podem obrir documents creats en formats vells amb la versió més recent del nostre software, perquè la compatibilitat amb sistemes i aplicacions antigues no està garantida". 


Davant d'aquesta amenaça, el directiu de Google ha proposat una solució: crear un "museu digital al núvol". Per preservar cada peça de software i hardware que s'hagi produït, de la mateixa manera que fan els museus, s'haurien de guardar de forma digital en servidors del núvol. "La solució és retratar amb raigs X el contingut, l'aplicació i el sistema operatiu, i guardar-ho tot junt a la descripció de la màquina en la que s'executa. Aquest tipus de fotografia digital recrearà el passat en el futur", ha explicat Cerf. 

La Universitat Carneige Mellon (Estats Units) ja ha posat a prova aquesta idea, a través de l'investigador Mahadev Satyanarayanan. "S'ha de polir, però ja s'ha demostrat que funciona", ha assegurat Cerf. 

 

Participació