«El sector dels jocs de taula mai no ha patit la crisi»

Entrevista a l'equip de Viravi, una editorial de jocs de taula granollerina que vol fomentar el joc entre pares i fills

per Patrícia Vélez , Granollers, 6 de febrer de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'equip de Viravi, en plena acció. Foto: Patricia Vélez


En Víctor Cobas (39) és el gerent de Viravi, una editorial de jocs de taula granollerina que vol fomentar el joc, sobretot, entre pares i fills. En Víctor Masachs (39) és l’encarregat de comunicació i màrqueting i en Rafa López (37) distribueix i comercialitza els jocs. També compten amb un product manager, en Toni Serradesanferm, creador del joc de taula "Victus" i tot un expert en aquest sector.


–Com i perquè es crea Viravi?

–V.Cobas: En el fons estem una mica bojos. Fa un any i mig en Rafa i jo parlàvem de fer alguna cosa diferent, dins d’aquest sector, ja que és un hobbie que tots compartim. La idea va començar per una fer botiga online, però després d’anar a diferents estudis i conferències, finalment vam decidir que ja que ens hi posàvem, havíem de fer una cosa diferent a la resta.


–Noteu que algunes persones us etiqueten com a "freaks"?

–V. Cobas: Nosaltres portem 24 anys amb aquesta etiqueta dins. Per sort, la gent comença a entendre que ser freak no és res perillós, és una forma diferent de fer servir el teu temps lliure, perquè al cap i a la fi el que fem és quedar i jugar.


–V.Masachs: Nosaltres ens podem considerar freaks tenint en compte que és un concepte positiu. El nostre món va molt envoltat a la fantasia; la literatura, els jocs…

–V. Cobas: Per desgràcia els jocs de rol, a Espanya, van passar un moment molt dur, quan es van detectar casos d’assassinats de persones que havien jugat en algun moment de la seva vida als jocs de rol. Però si tenim en compte que fa moltes altres coses al dia, és injust que tota la culpa la tingui aquest joc. El més probable és que aquesta persona patia un problema mental, que no tenia res a veure amb els jocs de rol. Però els mitjans sensacionalistes d’Espanya ho van convertir amb una secta de satànics, que va fer que fins i tot els nostres pares ens miressin “raro”. Però passat els anys, els nostres pares van veure que no era res perillós. A més a més, s’ha demostrat que jugar és molt saludable i jo, personalment, he tingut la meva vida lligada al joc. M’he format i he treballat a ludoteques, considero que és una part súper important de l’educació de les persones.

–Per què creieu que ens manca aquesta cultura del joc?

–V. Masachs: Portem un gran endarreriment. Segurament va lligat a la dictadura on, Espanya, va patir un gran endarreriment del que estava passant a la resta d’ Europa i fora d’Europa. Això ha toca molt el tema de la cultura. En aquella època era impensable sortir de les cartes al bar, el parxís i el domino. Està molt lligat amb aquest tancament de tot el que venia de fora. Un cop va caure la dictadura, poc a poc, tot s’ha anat regenerant i han anat arribant les influències. D’un temps ençà, hi ha una mena de despertar i d’interès pel món del joc de taula. S’està obrint un nou camí, més enllà dels 3 o 4 jocs que coneix tothom. La gent està descobrint una alternativa molt especial. Una opció per compartir a casa amb amics i /o família, etc. Però tot i així, portem uns 30 anys de retard. Per tant, treballar avui dia en el sector dels jocs de taula a Espanya és una gran oportunitat per obrir mercat?

–V. Masachs: Sí i tant. Estar al dia del que es mou, de les innovacions, del que arriba... Tens tot un públic potencial que encara no ha entrat en aquest món. Pots ensenyar-li totes les opcions. Més que innovar, és obrir mercat.

–A l'Estat espanyol hi ha moltes empreses dedicades als jocs de taula?

–V. Cobas: Abans de crear l’empresa vam fer un estudi i ens vam fixar que les editorials espanyoles, pràcticament el 90% dels seus productes són llicències d’editorials Europees. Se’n van a les fires internacionals d'Europa a comprar el jocs que els hi agrada. És una política d’un risc limitat, però també té un benefici gran. No creuen gaire en el producte nacional. Tot i que no es pot comparar amb el producte europeu, has de saber buscar i has de donar oportunitats. Nosaltres anem a un mercat que no estan treballant gaire les editorials espanyoles, que és el públic familiar i infantil. A nosaltres ens agrada molt la idea de jugar amb els nens. Les dues editorials de jocs de taula infantils més grans d’Europa són DJECO i AVA, i no han buscat cap partner ni ningú que els hi faci els jocs. Directament han arribat i s’han posat a distribuir-los. Nosaltres volem agafar aquest forat dels jocs infantils i familiars, tot i que també apostem pel públic adult.

–Tot i començar Viravi l’octubre passat, heu estat a la Fira Internacional Essen, a Alemanya. Com va anar?

–V. Cobas: És una fira on hi ha més de 800 expositors, són com 4 o 5 pavellons de la Fira de Barcelona. Hi ha botigues, editorials, autors, demostracions de jocs... Hi ha pràcticament de tot i això que és la fira alemanya petita. A Nuremberg, fan la fira professional dels jocs de taula a finals de gener.

–Proper projecte?

–V. Masachs: One Night / Una Nit. Un dia en Toni va venir parlant-nos d’un joc estrella, no el va portar físicament sinó que ens va enviar uns links informatius i ens va explicar que el joc era una evolució d’un altre, que popularment es coneixia com “l’assassí”. Ha anat evolucionant fins aquest joc anomenat “One Night”, que es juga en només una nit. En aquest joc hi ha diferents identitats ocultes. D’una banda els vilatans i de l’altra els homes llop. Els jugadors assumeixen en secret un d’aquests rols. Per diferents fases, cada personatge obre els ulls i va realitzant una acció concreta. En una segona fase, que dura 10 minuts, tots els jugadors obren els ulls i s’inicia un debat per descobrir qui són els homes llop (pots mentir per protegir-te, intentar embolicar la troca tant com vulguis) i quan s’acaba el temps, cada jugador vota a qui vol eliminar. Qui obté més vots, queda eliminat. Si era un home llop, han guanyat la partida els vilatans i en cas contrari, guanyarien els homes llop. És un joc que t’enganxa molt. Ens va agradar moltíssim. Hi ha una app d’aquest joc, que et fa de narrador d’aquest joc i va explicant les fases del joc, incloent música d’ambient. Dins de la seva categoria, és el quart joc a nivell mundial. Vam citar-nos amb el seu autor a la Fira Internacional d’Essen i hem aconseguit la seva autorització per poder traduir-lo al castellà i al català. La idea és que a finals de maig ja ho tinguem fet per poder-lo presentar  la secció “Jugar x Jugar” de la Fira de l’Ascensió de Granollers.

–Què us sembla l’espai "jugar x jugar" que es crea a la Fira de l’Ascensió de Granollers?

–V. Cobas: Ens sembla molt bé. Aquest any serà el primer que podrem participar com a Viravi. Sempre que es dediqui un espai per jugar estem encantats. És una demostració de que la gent comença a entendre que aquestes activitats que fem algunes persones, és educativa, saludable, ocupa temps lliure i té un retorn molt important.

–Qualsevol persona pot presentar-vos una idea per crear un joc de taula? Com ho ha de fer?

–V. Cobas: La gent presenta propostes i nosaltres les testegem, mirem quines coses ens agraden i quines no i ho comuniquem a l’autor. Mai li direm com ha de fer el seu joc, però li donem idees per tal de millorar-lo, perquè ens presenti una altra proposta amb aquestes millores. Cal fer unes quantes propostes per veure que un joc s’adapta al que nosaltres volem transmetre. Fem un feedback constant. I si veiem que s’adapta al que busquem, llavors els comprem. El percentatge de benefici que s’emporta l’autor del joc de les vendes que es fan, va entre el 8% i el 12%. També poden enviar-nos la idea d’un joc mitjançant el nostre correu: info@viravi.es i a partir d’aquí nosaltres agafem el compromís d’estudiar-la. Si volen informar-se poden entrar al nostre web.
 
–Feu tallers?

–V. Cobas: Nosaltres tenim una col·laboració amb el casal La Teia, a Les Franqueses del Vallès, on cada setmana anem a jugar amb nens i portem prototips de jocs de taula que ens serveix molt per poder provar-los i identificar les reaccions del nens. Ens interessa moltíssim, perquè serà la resposta real que pot tenir el joc quan el venem. Una vegada els hi vam portar un joc  alemany amb una estètica molt xula que ens agradava molt i a ells no els hi va agradar. Ells són sincers i si no els agrada, se’ls nota fàcilment. Quan veus que el nen es posa nerviós, s’implica al joc i està il·lusionat, ràpidament veiem que aquell joc funciona.

–I, en el cas dels adults, també feu una prova prèvia abans de distribuir el joc?

V. Masachs: En Toni Serradesanferm sempre ens assessora, en sap molt. És el responsable de l’equip de tasting del nostre departament d’I+D. És un grup  que va crear el Toni per fer la prova del joc de taula “Victus”, del qual n’és el creador. És un grup de 8 persones professionals en aquest àmbit i que es dediquen a provar el joc i es dediquen a buscar-li tots els ets i uts. Fan informes detallats de mecànica del joc, de disseny, etc. El desgranen totalment. Nosaltres també utilitzem aquest procés per veure la funcionalitat dels jocs. Llavors tenim la visió professional i després les sensacions que transmet el joc, mitjançant la opinió dels nens i adults amateurs.
 

Rafa López i Víctor Masachs, provant un dels seus jocs. Foto: Patricia Velez

 

Participació