ENTREVISTA

Toni Moog: «La comèdia és la llibertat d’expressió portada al límit»

L'humorista català porta el seu darrer espectacle, amb alguns dels seus grans èxits, al Teatre Auditori de Granollers | "La meva meta és destrossar la gent a base de rialles"

per Esteve Plantada , Granollers, 31 de gener de 2015 a les 09:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Toni Moog porta el seu darrer espectacle al Teatre Auditori de Granollers. Foto: Esteve Plantada/NG

 
Quan arribo, no goso preguntar si beu alguna beguda energètica, un cubata o simplement un suc de poma. Mentre m’assec, Toni Moog fa dringar el gel dins la copa, i xerra pels descosits. Li agrada parlar, comunicar, li agrada la gent, que la gent vingui a veure’l i que passin una bona estona amb aquest recull de grans èxits que acaba sent, en cada representació, un precís retrat del moment, de la funció, de cada ciutat. Un espectacle viu, comunicatiu i intel·ligent, com ell mateix: tal com raja, i sense pèls a la llengua.

 
–El seu nou espectacle està programat a Granollers per demà, diumenge dia 1, que resulta que és un dels dies més assenyalats de la ciutat i la comarca, el dia de “la Mitja”. Té pensat aprofitar i córrer pel matí?

 
–No m’agrada gens córrer! És avorrit, penso que la gent que corre ho ha de fer perquè s’ho passa bé. Jo m'escolto molt el cos i, llavors, quan em trobo malament, m’entren ganes de vomitar. A veure: quan tens un orgasme, escoltes el teu cos, no? Doncs jo em foto a córrer i escolto el meu cos i em diu “para fill de puta, que em fa mal tot, que el cor em va a 200 per hora"!

 
–Doncs va molt a la contra, perquè el "running" ara s’ha posat de moda. Tothom en fa!

–En diuen "running", però volen dir l’anar a córrer de tota la vida. Bff. I la gent no para de publicar el que fa, com si a mi m’importés que han fet 20 km i si s'han menjat un enciam fregit! Mira, em dóna mal rotllo quan veig a gent corrent a les cinc del mati. Què vols, tio, que jo pensi que sóc un merda i tu no?
 
–Parlant de modes, si pensa això del "running", no vull saber què pensa del pàdel...
 
–El pàdel es tennis “versión mierda”. El pàdel és jugar a les pales de la platja, per això es va inventar a Madrid... perquè no hi ha platja!
 
–Ha fet tele, teatre i diversos espectacles, i enguany ja celebra 10 anys de carrera. Què es trobaran els espectadors que vinguin a veure l’espectacle aquest diumenge?
 
–Jo sempre he tingut el directe, fer teatre, com a prioritat. Que la gent et pugui veure en directe i que es tronxi de riure. I m’agrada treballar a un ritme en què la gent es pixi a sobre de riure. Aquesta és la meva meta: intentar destrossar la gent a base de rialles.
 
–Diuen que en aquest espectacle veurem “el millor de Toni Moog”.
 
–Sempre m’he preocupat de buscar l’excel·lència de fer riure en directe. Avui en dia tenir un directe és un patrimoni, perquè jo puc sortir a la tele o a una sèrie, però quan no hi ha res d’això, sempre et queden els escenaris i el contacte amb la gent.
 
–Li han passat de pressa aquests 10 anys?
 
–Aquí podria practicar la "teoria de la relativitat". Si tiro una mica enrere, penso "que ràpid ha passat": ara ja tinc 43 anys, una filla, etc. Però si em paro a pensar en tot el que he fet en 10 anys, penso que realment ha passat molt a poc a poc. He fet tantes i tantes coses que... déu n’hi do! La meva trajectòria ha estat un no parar.
 
–Fent la vista enrere, i pensant en els fans que l’acompanyen des del principi, recuperarà algun fragment del seu primer monòleg a l’espectacle?
 
–Sí, hi haurà fragments, però no gaires. Aquest espectacle el vaig crear per mostrar "el millor de Toni Moog". Però he vist, un cop fet, que és un espectacle totalment nou. El 80% del material és inèdit! Però, evidentment, hi ha un petit percentatge que són els clàssics que la gent demana.
 
–També hi haurà molt d’espai per a la improvisació.
 
–Sí, jo faig cada funció diferent. M’agrada molt sortir amb naturalitat i ni jo mateix sé com acabarà l’espectacle. La gent no sap si improviso, si està escrit, si m’ha passat en realitat... aquesta es la màgia!
 
–D’on treu els acudits?
 
–Tot m’ho escric jo, des del primer dia. I hi ha moltes coses basades en fets reals i d’altres que són fruit de l’observació. Però tot passa pel filtre del cervell de Toni Moog, que haig de confessar que és un filtre estrany. Totes aquestes coses les exagero, les extrapolo, les porto a punts surrealistes... Jo sóc molt de pensar "t’imagines si..."?
 
–Sovint defineixen l’estil de Toni Moog com a atrevit, canalla o surrealista. Vostè on el situaria?
 
–Em definiria com a Toni Moog, simplement. Etiquetar-me és molt complicat. Proposo una barreja d’humor cínic, amb dosis de clown, amb moments de mim, amb humor canalla, però també amb humor intel·ligent. Sóc una barreja de tot posada dins una coctelera.
 
–No ho ha dit, però també és molt irreverent, no?
 
–Sí, i tant. Però hi ha gent que em veu normal. Jo faig burla de tot. A dalt l’escenari m’humilio a mi mateix i això em dóna llicencia per riure de qui em surti dels nassos, el Papa, Déu o l’església. És que Déu és el meu personatge de ficció preferit! Té un munt de súper-poders i té molts noms, un exemple de múltiple de personalitat. Però també tinc temes tabús: mai faig broma sobre malalties estranyes, violència de gènere o nens. Trobo que és molt fàcil fer una broma sobre una persona invàlida. En aquest sentit, penso que l’excel·lència és en buscar la rialla on ningú no se l’esperi, i no en tirar de "recursos fàcils", com pot ser un nen discapacitat, per exemple.
 
–Es confessa irreverent, i ho és. Després de tot el que ha passat aquests darrers dies, amb la tragèdia de Charlie Hebdo i les posteriors reaccions, creu que l’humor ho pot dir tot? Té algun límit Toni Moog?
 
–El límit te’l posa la gent. Jo puc enfotre-me’n de tothom, i no demano mai disculpes, perquè crec que la gent entén que ha vingut a veure un espectacle d’humor, una comèdia. Puc fer broma de l’església i podria ser que jo sigués molt catòlic! S’ha d’entendre que, dalt de l’escenari, jo faig comèdia i la comèdia és la llibertat d’expressió portada al límit. I si la gent no ho entén, anem malament.
 
–En el seu cas es compleix el tòpic de ser el "pallasso oficial del col·legi"?
 
–És un tòpic real, perquè ser humorista és totalment vocacional. L’humorista sap que li agrada fer riure a la gent i té un punt de ridícul gairebé inexistent. Quan és petit ja és gracioset de la classe. Ara hi ha molta gent que s’apunta a fer monòlegs i hi ha molt d’intrusisme, però si no és vocacional, no pots dedicar-te a fer riure. Tots els qui ens hi dediquem som gent que hem nascut per fer comèdia: ja sigui escrita, dibuixada, interpretada, en cine, còmics, llibres, etc. Jo ho comparo amb la gent que no té oïda. Si no en tens, ja pots estudiar saxo amb Charlie Parker, que mai no destacaràs. En canvi, si neixes amb oïda, i tens un gran mestre, segurament triomfaràs.
 
Toni Moog
Diumenge 1 de febrer, a les 19h.
Teatre Auditori de Granollers

 

Toni Moog, un humorista irreverent que gaudeix fent riure a la gent. Foto: Esteve Plantada/NG


 
 

 

Participació