Montserrat Ponsa: «O construïm un món millor o el món s’acaba»

Entrevista a Montserrat Ponsa, escriptora, periodista, activista incansable i recent Medalla de la Ciutat de Granollers 2014 | Entre d'altres, ha estat membre de la Marxa per la Pau 2009 i col·laboradora de la fundació France Libertés-Fondation Danielle Miterrand

per Esteve Plantada , Granollers, 9 de gener de 2015 a les 09:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Montserrat Ponsa, en el moment de l'entrevista per a NacióGranollers. Foto: Esteve Plantada/NG

 

L'atzar ha volgut que aquesta conversa es publiqui en uns dies tràgicament convulsos per la matança a la seu de la revista «Charlie Hebdo» de París; uns moments on sembla més difícil que mai que els valors que sempre ha promogut Montserrat Ponsa (El Pont de Vilomara, 1937) siguin centrals i majoritaris: respecte vers els altres, concòrdia i seny, lluita per la pau i la construcció d'una societat més justa. Granollerina des de l’any 1944, és una personalitat coneguda, reconeguda i molt apreciada en la vida social del Vallès Oriental, amb una personalitat que aglutina moltes coses que valdria la pena que destaquéssim, sobretot gràcies a una trajectòria que la defineix com una activista incessant i com una persona implicada en diversos projectes amb un denominador comú: fer un món millor i més lliure. Fer un lloc on valgui la pena viure. Construir una nova realitat on hi regni, sempre i per damunt de totes les coses, la Pau, aquesta Pau que tothom anomena i que molt poca gent sembla que vulgui tocar, de debò, amb els dits.
 

Montserrat Ponsa, a qui recentment li ha estat entregada la Medalla d’Or de la Ciutat de Granollers –i aquesta és la màxima distinció ciutadana que una persona o entitat pot rebre–, ha edificat una trajectòria plena de raons dignes de ser premiades i reconegudes. Entre elles, una aferrissada defensa de la justícia social i dels drets humans, manifestada en un compromís social –personal i col·lectiu– estraordinàriament actiu. Entre altres coses, Ponsa ha estat membre de la Marxa per la Pau –que la va portar a visitar i a conscienciar diversos països del món l’any 2009–, jutgessa de pau a l'Ametlla del Vallès, membre del Patronat de la Fundació de l'Orquestra de Cambra de Granollers, col·laboradora de la fundació France Libertés-Fondation Danielle Miterrand, autora de llibres diversos o bé articulista en diferents mitjans de comunicació –actualment és articulista a NacióGranollers

Educació, cultura i paraula, les "armes" per fer un món millor


Moltes coses i totes fetes amb la voluntat de voler construir un món millor, sempre amb una màxima ben clara i ferma: "per aconseguir-ho cal que deixem de banda moltes coses", un preu que no tothom està disposat a pagar. En aquest sentit, les "armes" que han de fer possible el canvi són tres: l’educació, la cultura i la paraula. Tres paraules que han de canviar les que mouen avui en dia les inquietuds i ambicions d’una bona part de gent, ja que "no pot ser que avui només pensem en els diners, en l’economia i en el comerç". És per això que la Montserrat ens parla d’un món on la televisió hauria de ser una eina educativa, un dia a dia on l’objectiu dels actius socials fos educar i transmetre els valors del civisme i del respecte vers els altres.
 

Però, per construir un altre món "també hem de ser capaços de fer una realitat on la gent pugui vestir-se i pugui menjar", afirma. Entre tots hem de ser capaços de trobar un punt a mig camí entre la comoditat i la qualitat de vida, "entre el pa que venen al forn i el que pots trobar a una gran superfície, per entendre’ns". Ens hem d’adaptar a les necessitats de tots sense perdre l’oremus. "És necessari que s’equilibrin moltes coses”, ens diu. "Per començar, cal que equilibrem els sous, perquè qui guanya grans sous i té fortuna hauria de saber que aquests han d’anar destinats a ajudar la gent". Per sort, ben a prop de casa tenim moltes entitats solidàries que permeten vèncer algunes desigualtats, com són el Xiprer o Caritas. "Però fixa't: nosaltres, com a ciutadans, paguem uns impostos que haurien de servir per evitar la feina que fan aquestes entitats!"

Un món ideal sense Caritas ni El Xiprer

Potser és per això que Ponsa exclama, inquieta i preocupada, que "l’ideal hauria de ser un món sense Caritas ni el Xiprer". Mentre avança la conversa, cada vegada sembla més clar que no es podrà acabar la crisi si no hi ha certes coses –molt elementals– que s’entenguin i s’apliquin, sense fer-ne escarafalls. "Hem de ser molt estrictes amb la gent que ha provocat la crisi!", continua. "A mi tothom em diu que la gent que s’ha fet rica il·lícitament ha d’anar a la presó, però jo dic que no, que de cap manera! Aquesta gent, el que ha de fer és tornar tots els diners que ha robat i, a més, fer feines de treball social!".
 
No costa gens connectar aquest moment on ens porta la conversa amb una de les grans inquietuds de la Montserrat Ponsa, amb la gran "paraula" que tot ho justifica, que tot ho explica i que fa que tota lluita tingui un sentit noble i digne: la Pau. Des de fa molts anys que ella n’és una defensora aferrissada, perquè la Pau "no és l’absència de guerra", ens recorda, una vegada i una altra. "La Pau, la Pau veritable, vol dir equitat, justícia, que la gent tingui feina i llibertat d’expressió", uns valors que van més enllà d’un conflicte armat. "És una tasca de tots nosaltres fer que la gent sense recursos sigui feliç, que no els falti l’indispensable", diu. "Sobre això, jo ho tinc molt clar: no han de ser només els governs qui decideixin. Els ciutadans també hem de fer coses per solucionar-ho". I sentencia, rotunda: "Si tothom ajudés, podríem organitzar-nos i arreglar-ho, no en tingueu cap dubte".
 
Sense un esforç solidari comú, el món s'acaba

L’esforç comú i la solidaritat incideix en la felicitat, de manera directíssima. I també en la construcció d’un món millor on hi hagi igualtat d’oportunitats, un món molt més solidari, on la gent que té beneficis sàpiga repartir-los. "Penso que aquest món és de tots i que hem de mirar més enllà del nostre benefici”, afirma. "Hi ha gent que necessita coses que nosaltres tenim i que ni tan sols sabem valorar". Per construir, primer cal saber compartir. I, en el moment on ens trobem, només hi ha dues possibilitats: "o fem un món millor o el món s’acaba", i l’afirmació ressona, com un avís cruel, al cap. Potser sí que val la pena reflexionar-hi, encara només sigui per uns instants. "Quin respecte hem tingut per la natura? Per l’aigua? Per la flora i per la fauna? Tothom pensa que tot això dura mentre siguin vius, que no els afectarà a ells. Però tothom ha de vetllar per assegurar uns mínims, també per a les generacions del futur".
 
I aquesta és la lliçó d’una persona que sempre ha lluitat per construir, per fer possible un món millor, pas a pas, engruna a engruna, il·lusió a il·lusió, de conquesta en conquesta. "Pensar en els altres com si fóssim nosaltres mateixos". Les Medalles de la Ciutat li reconeixen, aquest 2014, la tasca feta al llarg dels anys. Però això no acaba aquí, perquè encara hi ha molta feina a fer. I tota la responsabilitat és nostra. Que quedi escrit en uns dies tan durs, tràgics i convulsos com els que vivim.
 

Montserrat Ponsa, en una imatge d'arxiu Foto: Arxiu M.P.

 

Participació