La sàtira i l’erotisme granollerí al «Papitu» (1908-1937)

La "revista de la vida alegre" es podia trobar en barberies i cafès i gaudia d'una enorme popularitat entre el públic masculí a qui estava adreçada

per Jordi Riera Pujal, Granollers, 30 de desembre de 2014 a les 11:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La sàtira i l’erotisme granollerí al Papitu (1908-1937)

Recentment s’ha estrenat a les llibreries 'Papitu Sàtira, erotisme i provocació (1908-1937)', un estudi ideat i coordinat per Jaume Capdevila. Aquest llibre, profusament il·lustrat, parla de la mítica revista que va saber ser transgressora i tot un revulsiu polític, social i cultural de Catalunya en el primer terç del segle XX. En els seus primers temps, Papitu estava dedicada a la sàtira política. A partir de 1912 i fins l'inici de la Guerra Civil seria una revista "sicalíptica".

Però, que és la "sicalipsi? Alguns la defineixen com un punt mitjà entre l'erotisme i la pornografia. En realitat, és un cultisme creat a finals del segle XIX que prové de dues arrels gregues: aleiptikós que seria estimulació o refregament i sykon que vol dir figa o vulva. La revista de la vida alegre, com es definia, es podia trobar en barberies i cafès i gaudia d'una enorme popularitat entre el públic masculí a qui estava adreçada.


A ulls d’avui en dia, el seu erotisme ens pot semblar light i a voltes innocent, però va ser titllada de pornogràfica i grollera per la gent benpensant i d’ordre de l’època. El mateix cardenal de Barcelona la va condemnar dues vegades a les seves pastorals. Però alguns dels qui la blasmaven en públic eren pastats als qui la compraven d’amagat. A les seves pàgines, van ser traspassats amb èxit la frivolitat i la despreocupació del Paral·lel de Barcelona en el seu millor període. Un munt d’escriptors i dibuixants, la majoria de gran talent, varen col·laborar a Papitu en els seus quasi trenta anys de publicació.

 

L'any 1927 Charles Lindbergh realitza el primer vol en solitari sense escales creuant l’Atlàntic. Bigra (Opisso) es basa en la notícia i sembla que opina que és millor fer la travessia amb bona companyia.

Col·laboracions de nivell, com la del "granollerí" Josep Escobar

El dibuixant Josep Escobar, fill adoptiu de Granollers i creador de Zipi y Zape, en va ser uns dels col·laboradors. Toni Vidal, un granollerí de naixement, hi dibuixaria molts acudits. Aquest il·lustrador participaria en altres revistes de to llibertari i seria represaliat després de la Guerra Civil. L’any 1915, l’escriptor Manel Fontdevila esdevindria el director de la revista. En Josep Pla a les seves Notes Disperses el descriuria com a “...granollerí d’una certa fastuositat, noctàmbul i  divertit, irònic i mofeta...”.

Entre els col·laboradors que han escrit el llibre hi ha el mestre garriguenc Lluís Solà i Dachs, i jo mateix, Jordi Riera Pujal. El mateix Solà va dedicar un petit llibre a la mítica revista l’any 1969. Posteriorment va comentar que, quan anava a veure la col·lecció del Papitu en aquella època a l’Arxiu de Barcelona, el feien passar discretament a una cambra privada fora de la sala general. Trenta anys després de la fi de la Guerra Civil, la revista encara s’havia de mirar d’amagat. Franquisme, hipocresia i repressió no conjugaven bé amb el Papitu de la vida alegre, lliure i "verda".



Papitu. Sàtira, erotisme i provocació (1908-1937).
Editorial Efadós.
Pàgines: 216.
Format: 19 x 26 cm.
PVP: 33 €.
ISBN: 978-84-15232-71-1

 

Capçalera de Papitu l’any 1936

 

Participació