S'estrena ‘Camí de Maig’, guanyador de la primera beca ‘Vist per...’ de Cineastes de Granollers

per Redacció, Granollers, 2 de desembre de 2014 a les 09:47 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dimarts 2 de desembre a les 8 del vespre s’estrena el curtmetratge documental ‘Camí de Maig’ d’Èrika Sànchez i Xavier Esteban, guanyador de la primera convocatòria de la beca ‘Vist per...’. l’acte es farà al Centre Cultural de Granollers i comptarà amb l’equip que ha realitzat el curtmetratge.
 

Procurant adaptar-se als nous temps, l’any 2013, Cineastes de Granollers va canviar de format i va convocar la beca ‘Vist per…’ per a la creació de curtmetratges de no-ficció. El nou projecte es va engegar conjuntament amb Granollers Audiovisual, VOTV i l’Arxiu Municipal de Granollers. A la primera convocatòria es van presentar 29 projectes i va resultar guanyadora la proposta Camí de maig, de Xavi Esteban i Èrika Sànchez. 
 
Sinopsi

Antònia, una dona de mitjana edat, està a punt de ser desnonada. Després d'un temps amb depressió i incapaç de poder trobar una solució, decideix assistir a una assemblea de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, una comunitat de gent atrapada en la mateixa teranyina, una hipoteca de per vida que ara no poden pagar. La seu de la plataforma està situada al barri on va néixer: el grup Primer de Maig a Granollers, un barri obrer de migració andalusa a la Catalunya postindustrial del Vallès Oridental, que fa temps només visita per anar a veure a la seva mare.

 
Molts anys mes tard l’Antonia va deixar el barri per traslladar-se a la seva nova llar, una casa unifamiliar. Des de llavors passa amb recel per les portes del centre de reunió dels veïns, el bar Dragón Rojo; un escenari de llums tènues i gent despistada que, amb copa de vi a mà, parla a batzegades, creant el refugi del pobre per construir-se en comunitat. Antonia rebutja la vida humil, i sovint bruta, dels seus antics veïns. Per això cada vegada que va a veure la seva mare s'esforça per denotar certa distinció respecte als seus.
 
Amb el pas del temps, els llaços que es forgen amb els companys de la PAH cada vegada són més estrets i això permet a l’Antònia apaivagar la seva profunda angoixa. Arriba el dia del desnonament, davant la casa de l’Antonia un nombrós grup de companys de la PAH criden la consigna: Sí es pot! Després d'una estona de crits i manifestacions d'impotència davant de la situació, l’Àntonia i els seus companys de la PAH aconsegueixen aturar el desnonament. Aquest suposa un punt i seguit a la llarga lluita de l’Antònia, que ha de seguir amb les negociacions amb la seva entitat bancària.
 

 

Participació