«Aquesta trobada ha estat un regal»

Marina Martori i Alexandre Perelló presenten 'La Trobada', una novel·la a quatre mans fruit de les 'Parelles Artístiques'

per Esteve Plantada, 20 de novembre de 2014 a les 09:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Marina Martori I Alexandre Perelló presenten 'la Trobada' (Ed. Alpina). Foto: Esteve Plantada/NG


La Marina és una escriptora de llarga trajectòria, amb 9 novel·les publicades. L’Alexandre té una llarga llista de llibres, relats i contes escrits, però encara inèdits. Ara, els dos han unit esforços i acaben de publicar una novel·la escrita a quatre mans, La trobada (Ed. Alpina). Un llibre que és fruit d’una d’aquelles casualitats que passa molt de tant en tant, en què dues ànimes inquietes i creatives coincideixen, emulsionen i fan que d’aquest encontre en surti una nova cosa. Els dos es van conèixer gràcies a 'Parelles Artístiques', "un projecte que fa molts anys que funciona a Vic i que va arribar a la Torrassa de Llinars del Vallès per primera vegada aquest any", tal com explica ella, encara entusiasmada amb tot el que ha comportat.

 
Allà, a Llinars, és on tot acaba de fer una connexió màgica. "Hi havia alguns artistes que volien fer escriptura", continua la Marina, "i aleshores contacten amb mi i m’emparellen amb l’Alexandre". De seguida, ella s'adona que l’Alexandre ha escrit molt, que col·labora a la revista del centre i que té algunes novel·les que no han vist la llum. I l’espurna s’encén: "per què no fem una novel·la?", es pregunten. Mesos més tard, el resultat d’aquella pregunta és 'La trobada', un llibre conjunt on cadascú segueix un fil argumental que es troba al final, en un capítol conjunt.
 
Dos personatges diferents que conflueixen al final


L’Alexandre agafa el fil d’un escriptor amb una malaltia terminal, un personatge creat a la seva mida i que segueix el seu criteri personal. Tot seguit, buscant un contrapunt que li encaixés, pensen en una infermera que l’escriptor coneix a l’etapa final de la seva vida. "Per donar-li cos, vaig pensar donar-li un toc molt més divertit", subratlla la Marina, "i vaig crear una dona que té un gran caos sentimental i que està embolicada amb un home casat, entre d’altres coses". L’Elisa, la infermera, fa torn de nit i va al revés del món, i escriu un relat ple de frases curtes, rítmiques i ràpides. En canvi, el personatge de l’escriptor és just el contrari, escrit d'una manera molt narrativa i recreant-se més en els records que no pas en l'acció.
 
Però, malgrat que el llibre explica la història d’un malalt terminal, a qui li diuen que li queden dos mesos de vida, els dos autors deixen ben clar que el relat és ple d’esperança i d’il·lusió. "El Marc aprofita els darrers dies de vida que té per escriure la seva autobiografia", exemplifica l’Alexandre, ple de vitalisme, mentre remarca que algunes de les coses que trobarem al llibre són absolutament verídiques, "com per exemple, que jo també vaig néixer a Horta, a Barcelona, tot i que ja fa uns anys que visc a Cardedeu". Records i llocs que passen pel motor creatiu per tal d'oferir una història irreversible, però optimista.
 
Un projecte fet de petites trobades

Sense pensar-ho gaire, i amb poc temps però ben aprofitat, l’Alexandre i la Marina posen fil a l’agulla. "En cap moment teníem la idea de publicar-ho", confessa la Marina, encara sorpresa pel decurs de les coses i per la qualitat literària de l’Alexandre, tota una troballa. "Em va fer ràbia", confessa ella amb una total complicitat, "perquè escriu millor que jo", i els dos somriuen. Després de l'experiència, la Marina li explica tot això que han fet al Martí Nadal, de l’Editorial Alpina, "i ell em va acabar d’esperonar". A més, el projecte no busca cap mena de lucre, ni personal ni editorial. "Tots els diners que es recapten es retornen a les 'Parelles artístiques', cap dels autors cobrem i la Jéssica Enríquez, la correctora, ha fet la feina de manera voluntària". Podem dir que és un projecte "de moltes petites trobades".
 
L’Alexandre no pot estar més content amb el resultat. "La veritat és que no m’esperava tot el que ha passat, i molt menys que es publicaria el llibre". I també confessa desigs i esperances futures: "hi ha la possibilitat de poder fer una novel·la jo sol. Per què no?". Ell, que escriu amb lupa –"és el Sherlock Holmes de la literatura"– i que ha coprotagonitzat aquesta bonica experiència. "Més enllà del llibre, la trobada real", afegeix la Marina, "m’ ha canviat algunes perspectives sobre certes coses". Els dos n’estan satisfets i ho afirmen, gairebé a l’uníson: "El llibre és un regal, és molt maco i rodó".
 
Aquest dijous, 20 de setembre, es presenta a la llibreria La Gralla de Granollers a les 19.30h.

 

Participació