La pell de la serp

CRÒNICA del concert de Roger Mas a la NauB1 de Granollers

per Joan Gener Barbany, NauB1, Roca Umbert | 29 d'octubre de 2014 a les 12:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Roger Mas, en la seva actuació a la NAUB1 de Granollers. Foto: Brubaker


Corria el 1998 quan Roger Mas va idear El Camí de les Serps, però PICAP, la discogràfica per la qual havia fitxat, el va rebutjar. Fruit d'un aïllament a la muntanya en va sortir el celebrat  Casafont, on el solsoní hi va introduir algunes de les cançons del disc fallit. Les sobrants van tenir lloc a Roger Mas & Les Flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells. Setze anys més tard després de fer i desfer camins, Roger Mas ha recuperat aquella idea i n'ha fet una gira de concerts amb l'estrictre ordre de les cançons i el format de power trio ideat. Cal apuntar, tanmateix, un canvi substancial: el pas del solsoní a la guitarra elèctrica.


La tirallonga metafòrica de “Les Maragdes”, la sincopada “Sang”, les penjades lisèrgiques “El temps s'ha trastocat” o “D'un cop sec al cony”, els talls hipnòtics “La Cançó del dèbil preciós perfum” o “Dos Falcons” i també, per suposat, “Volant” van conformar el gruix d'un repertori que manté l'essència onírica i, alhora, es desenvolupa més robust i psicodèlic amb la presència de la Telecaster a mans de Mas, ben secundat per Marcet al baix i Mujal a la bateria.

Per acabar, dues tandes de bisos amb cançons d'altres discos “Llums de colors”, “El rei de les coses”, “Benvinguts al cul del riu”, “L'home i l'elefant” o “Ninadorm”. Curiosa la personalitat musical de Mas que, per trobar noves expressions de la cançó, decideix tornar-se a posar una pell que va haver de deixar a mig camí.

 

Participació