«Sóc independentista i d’esquerres»

Entrevista a Santi Faro, popular periodista vallesà que és la cara de la Formula1 a TV3 i gran amant del 'swing'

per Patrícia Vélez , 22 de setembre de 2014 a les 08:17 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El petit de Can Faro sempre ha estat un seguidor dels ral·lis i en particular del Dakar, una disciplina de risc que viu a flor de pell. Balla swing , un hobby que comparteix amb la seva dona i la seva filla. Però deixant de banda el Dakar i el Swing, el que més l’entusiasma és agafar l’autocaravana els divendres a la tarda amb la seva família i preguntar-li a la seva dona: On t’agradaria anar avui? I decidir un destí de Catalunya de forma improvisada.

És fàcil substituir en Merlos? Com ha estat per a tu aquesta incorporació?


D’entrada ha estat una situació no desitjada. Nosaltres som una televisió pública amb els recursos molt ajustats. L’oferta de Movistar era un projecte privat amb uns pressupostos molt elevats, fins i tot exagerats. Ha estat un repte perquè d’entrada és un individu que respecto molt professionalment i som amics. Tot i estar tants anys com a director mai m’havia posat al front com a cara visible. Les circumstàncies ens van portar a aquesta situació, d’una manera molt precipitada. Encara no m’havia recuperat del Dakar, que el meu cap de departament em comunicava que havia d’estar al capdavant d’aquest projecte. No ho tenia gaire clar, perquè això suposava estar molts dies fora de casa, però després vaig pensar que era una molt bona manera de culminar la meva carrera com a periodista esportiu. Passar a ser locutor de les transmissions era un repte prou important. Tot i que no tinc el títol de periodista, fa 23 anys que m’hi dedico. Vaig començar sent presentador, després redactor, editor, realitzador i he acabat sent director. Feia molts anys que no tenia aquell cuquet a la panxa i ha estat una bona experiència recuperar aquesta sensació.

L’any vinent veurem Fórmula 1 a TV3?


Sí. Nosaltres tenim un contracte signat fins a finals del 2015, per tant fins a finals de l’any vinent hi haurà Fórmula 1 (en obert) a Catalunya. D’altra banda, a Antena 3, tenen el mateix contracte que nosaltres, però han entrat a la Champions i l’Antonio Lobato té la intenció de no viatjar a tots els grans premis. Ells necessiten un pressupost molt més gran que el nostre i es podrien plantejar renunciar a fer la Fórmula 1 en obert a tota Espanya i, per tant, a Catalunya. Podria donar-se la situació que només hi hagués Fórmula 1 en obert a Catalunya per tv3.

Fórmula 1 o Dakar?


Com a periodista, estar en un Dakar és absolutament brutal. Jo crec que és la feina més dura i a l’hora la més apassionant que he fet mai! Intervé molt el factor humà, hi ha més èpica, molt més risc i la situació meteorològica pot ser determinant. Són 17 dies molt intensos en els que dormo amb els pilots, parlo amb ells i es torna una activitat molt propera. Hi ha moments que m’he tret l’acreditació del coll i l’he deixat de banda, per tal d’ establir un diàleg amb algun pilot que veig que s’ho està passant malament. Vivim en un país amb uns autèntics fenòmens de la disciplina, pilots de casa que fan gestes meravelloses i, com a periodista, ve molt de gust explicar-les. A la Fórmula 1, la relació amb els pilots és molt distant, d’una manera buscada i premeditada. A nivell de màrqueting la Fórmula 1 és un monstre, perquè la difusió és increïble i les transmissions són algo molt ben parit! T’has de documentar molt i saber administrar la informació per donar-la en el moment precís, sense sobrecarregar a l’espectador.

Al teu perfil de Facebook publiques molt a través d’Instagram. És la xarxa social que més utilitzes?

El Facebook he deixat d’utilitzar-lo i el motiu té bastant a veure amb la feina que faig. La imatge m’agrada molt i penso que és una manera fantàstica d’explicar coses. L’utilitzo molt per ensenyar el que fem a la Fórmula 1, que normalment no surt a la tele. Si he d’expressar una opinió política, com per exemple, el meu sentiment independentista o les ganes que tinc de que el meu país pugui assolir un estat propi, prefereixo fer-ho amb fotografies. Sóc independentista i d’esquerres. Vaig amb compte, però no me n’amago. En absolut.

Com veus al Santi Faro de Crackòvia?

Bé!! Em diverteix molt, em fa molt riure! La gent em pregunta si estic emprenyat però és que jo sempre he rigut de mi mateix. Per fer la feina que fem és molt important tenir ben assumit el ridícul propi. He tingut companys de feina que la por al ridícul els ha portat a inhibir-se moltíssim i a no explotar el potencial que realment tenen. El Fermí Fernández el conec personalment i a mi em fa riure.

On balles Swing i amb qui?

Estic amb l’associació “Els Impresentables Hoppers de La Garriga”, som molt actius i ens belluguem molt. Cada dijous tenim sessió de JAM i ens trobem per ballar, a banda de les classes que fem. Jo tinc dues parelles de ball; un dia ballo amb la meva dona i l’endemà amb la meva filla (somriu). Em sembla una manera fantàstica de relacionar-te i de divertir-te amb la família, fora de la rutina. El swing és com una finestra de bon humor, de somriure, de ball, de suor, de relacionar-te amb la gent en un ambient molt positiu.

Has aconseguit que pronunciïn correctament el teu cognom?

Em costa molt! He aconseguit que bastants dels meus companys ho facin! Però hi ha un problema que és que algú que ho entén molt bé i és el que anomena més el meu nom, el Francesc La Torre, és lleidatà! I clar, la seva manera de dir-ho correctament és Faro, amb o, tal com s’escriu. (somriu) No és que em preocupi en excés, però al meu poble, a Aiguafreda, jo era el nano d’en Faru! I la pronúncia correcta en català és aquesta.

Santi Faro és un gran amant del swing. Foto: Santi Faro

 

Participació