«La solució a la crisi és en allò local»

Entrevista a Oriol Guinart, membre del grup promotor de Granollers en Transició (GenT)

per Esteve Plantada , Granollers, 7 de juliol de 2014 a les 12:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
GenT té marcat l'objectiu a l'any 2030, i avança any a any i pas a pas. Foto: Esteve Plantada

"El món va cap a la col·laboració", em diu l’Oriol Guinart just al davant del menut hort que té al pati de casa. Ell, conjuntament amb d’altres persones, formen el grup que gestiona els primers passos del projecte Granollers en Transició (GenT), un conjunt de ciutadans que s’inspiren en els diversos 'moviments de transició' que hi ha escampats arreu del món per tal d'implantar el model, amb els matisos pertinents, a Granollers, capital del Vallès Oriental. A la comarca, a més, no criden sols al mig del desert. Fa poc se'ls ha afegit la inquietud de la gent que forma el recent moviment Cardedeu en Transició. Quan més n'hi hagi millor, sembla afirmar Guinart amb la rialla oberta, mentre explica com GenT, tal com fan tots els altres moviments, parteix d'una anàlisi concreta i científica de la realitat.


La conclusió, amb dades a la mà, és que patim l'existència d’una triple crisi. "La primera, la crisi energètica", que alerta del problema amb els recursos en general "i els energètics en particular". Moltes coses s’han escrit sobre el tema, sent el 'Peak Oil' el símbol d'una realitat que ens està passant per davant sense gairebé adonar-nos-en. Aquest "pic del petroli" afirma que tots els recursos energètics fan una corba de producció: "al principi es produeix molt, després la producció puja exponencialment, però quan arriben a la meitat del recurs, entren en declivi exponencial fins a l’esgotament total". I ara mateix, en ple 2014, ja hem superat aquesta meitat preocupant on ja no es pot créixer més. "I això ja ha passat", diu Guinart, "concretament va passar l’any 2006, on els experts afirment que es va arribar a un punt de no creixement". I cal estar a punt, perquè ara tot ha de fer baixada.

De fet, aquesta primera crisi explica la segona, la "crisi ecològica", que ve provocada pel consum de combustibles fòssils, cosa que comporta un brusc canvi climàtic –"aquest estiu ho estem veient de manera molt clara"–. Les dues primeres crisi, tot seguit, desemboquen en la clau de tot plegat, en el que ocupa més portades i més neguits als ciutadans: la crisi econòmica. "Vivim en una economia que funciona a crèdit, on la gent s’endeuta perquè el sistema ho provoca. L’única manera que hi ha per a què la gent torni els seus deutes és que l’economia creixi". Però això és totalment insostenible. I l'anàlisi, amb les tres crisis diagnosticades, és prou clara: "mai no podrem aturar la crisi amb el sistema actual. Per què? Perquè el deute necessita tornar a créixer i quan torni a fer-ho veurem que torna a pujar el preu del petroli i tornarà a entrar en crisi". En un bucle totalment pervers.


La crisi terminal del sistema

"Per tal de canviar, hem de ser conscients que això no funciona: hem tocat sostre. Aquesta crisi no és una crisi normal cíclica del capitalisme, sinó que és una crisi terminal, d’escassetat de recursos. El creixement s’ha acabat". En aquest escenari, només hi ha, segons afirment els 'moviments en transició', una possibilitat: ens haurem d’adaptar. "Efectivament, els models de transició són una proposta per adaptar-nos als canvis. En aquest sentit, és fonamental aprendre el sentit de la paraula 'resiliència', que és la capacitat de resistir pertorbacions, i sortir-ne igual que estaves o millor. Jo estic convençut que podem sortir millor d’aquesta crisi". Però els canvis no seran poca cosa, i cal estar-ne preparats. "Per posar un exemple, és necessari que hi hagi canvis en el transport. Com? Molt fàcil: moure’ns menys, fer que les coses, l'oci o la feina siguin més properes". La fi, d’una vegada per totes, del concepte de 'globalització'.


"L’única solució possible a la crisi passa per allò local, per gastar menys energia i per coses tan importants com viure més a poc a poc i frenar el ritme de vida", assegura Guinart, que reafirma la idea que els moviments de transició només poden ser locals. El canvi ve per canvis mínims com ara "fer servir menys el cotxe, que les peres que menges no vinguin de l’Àfrica, que la gent s’ajudi entre ella, o que s’aposti per la cultura local". I, per tal d’aconseguir-los, cal generar comunitat. "L’individualisme és possible amb molta despesa d’energia". En canvi, fer xarxa i relacionar-se amb la gent del costat no suposa gaire esforç, només cal que "ens entusiasmem amb els projectes i que fem coses!".

Jornada de debat sobre el futur de Granollers

En aquest sentit, GenT va celebrar aquest el passat diumenge, dia 29 de juny, una jornada de debat titulada 'Parem màquines, hissem les veles', un esdeveniment que exemplifica molt bé el procés dels pobles en transició. "Les persones que van assistir van poder projectar el Granollers de l’any 2030". I la projecció deia que hi hauria d’haver menys cotxes, una horta molt més propera o més comunitats, per exemple. "Llavors, un cop tens l’horitzó on vols arribar, el projectes i el trosseges any a any, posant objectius curts, factibles, per anar caminant cap al nord final del 2030". La clau del procés és anar fent projectes que es vegin, que es toquin, que es palpin, sempre amb un punt d’arribada. "I això ha de ser en un format alegre, divertit, que faci sentir bé a la gent. Si no, la gent deixa de fer-ho. Per exemple, nosaltres sempre estem obligats a celebrar un èxit, i això és clau per a l’automotivació".

Hi ha idees, hi ha objectius, i cada vegada més gent que s’interessa per un canvi real. I GenT comença a treballar des del seu àmbit real: la comunitat, els veïns, el teu poble. Però que ningú s'equivoqui: Granollers en Transició no és cap candidatura política, "no ens interessa gens fer política institucional", afirma, rotund, Guinart. "Ens ocupa molt treballar en xarxa i caminar amb altres organitzacions. No totes les coses 'de transició' que es fan a Granollers tenen el nostre segell: Granollers Pedala o la Magrana Vallesana són transició, per exemple. I una entitat o una associació de veïns també, en certa manera", subratlla. "Simplement cal fer conscient a aquesta gent d’això". Un bon principi per a un bon punt d’arribada. Pel mig, tot un gran canvi de vida que no estpà escrit, encara. "El més important és que aquest projecte és de 'codi obert', que necessitem col·laboracions i que cal l’aportació de tothom". Per això l'Oriol començava dient que el món va cap a la col·laboració, perquè fer un canvi com aquest pot ser realment fantàstic. 


Guinart creu que aquesta crisi no acabarà mai si no hi ha un canvi brusc en l'estil de vida. Foto: Esteve Plantada

 

Participació