CATALANS WANT TO VOTE

Castellejant per Berlín

Crònica de la primera jornada castellera dels Xics de Granollers a Berlín | La colla vallesana ha actuat aquest dissabte al Carnaval de les Cultures que es celebra a la capital alemanya

per Gemma Terés, Berlín, 8 de juny de 2014 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els Xics a Berlín, aquest dissabte Foto: Gemma Terés

Alguns arribats dijous al vespre, d'altres divendres, els darrers dels 195 Xics de Granollers, aterrats dissabte al matí. Els uns més, els uns menys, han passejat amb guia pels racons obligats de tot turista clàssic a la ciutat: Porta de Brandenburg, Gendarmenmarkt, el tros de mur pintat a l'East Side Gallery, l'Alexanderplatz o "plaça de la vil·la" on diumenge aixecaran el castell en el marc de la iniciativa d'Òmnium Cultural Catalans want to vote ... Coincideixen tots en queixar-se pel temps: "fa massa calor", "sembla una sauna", "no portem sandàlies". Allò que diuen dels esterotips i clixés: que són certos sí, a mitges. A Berlín hi fa fred, sí, però justament aquest cap de setmana els termòmetres no baixen dels trenta.


El dissabte és per als Xics un escalfament. I ja no parlo de temperatures. Després de les fotos obligades davant del que queda del mur de Berlín, un grupet d'uns deu castellers fan pedagogia de la tècnica i la pràctica castellera amb el grup de famílies catalanoparlants que es reuneixen regularment a Berlín, els "Catalanets". Al jardí d'un centre cívic de la part est de la capital alemanya, al barri de Friedrichshain, trenquen el gel amb un joc d'atrapar i de fer d'acotxador i anxaneta amb aquests menuts que acostumen a viure les festes i tradicions des de la distància o amb moments puntuals, aprofitant viatges a ca els avis. No tots entenen que en lloc de caure de genolls, cal fer la posició de la granota i que és el gran el que va a sobre, el que fa d'anxaneta, no pas el més petit. Ja introduïts amb els conceptes claus, es passa a l'acció amb petits pilars d'un, amb escalades a petita escala... per concloure el taller amb una pinya i un pilar de dos. El taller pensat en un principi per als menuts "catalanets", acaba resultant una classe magistral per a totes les edats i amb una pluja de dubtes sobre anècdotes i especificitats castelleres dels pares i mares que fa anys que viuen lluny de Catalunya. Es respira nostàlgia i emociona quan la gralla omple l'immens jardí d'aquest centre cívic. De segur, el primer i únic cop que aquest instrument l'ha inundat de notes: pell de gallina.

Amb un cop de metro, els castellers arriben al barri veí, a Kreuzberg, el més cosmopolita i alternatiu de Berlín. Un batibull de gent o una gentada que atabala rep als granollerins que es mostren xocats amb el que s'anomena Carnaval de les Cultures. "On és la cultura?", "on és el carnaval?", es pregunta més d'un, tot queixant-se que la gent aquí sols ve a mamar, a beure fins a la sacietat, a ballar amb el ritme i estil que caracteritza els alemanys i a lligar. Cert: el Carnaval de les Cultures, que pretén ser un festival per celebrar la diversitat cultural de la ciutat s'ha convertit amb els anys en una festa de les barates, aglomerada i -a voltes- desagradable. O potser ja és l'edat, que ja no en tinc 18?

Actuació al "curiós" Canaval de les Cultures

Enmig d'aquesta eufòria etíl·lica banyada de rajos solars, a les sis de la tarda del dissabte, els Xics de Granollers arrenquen amb la seva exhibició castellera: al Carnaval, aquest any, hi ha un estand sobre Catalunya, que porten l'ANC-Deutschland i el casal de Berlín, el Katalanischer Salon. Comencen amb dos pilars de dos i entren en un dels parcs del barri amb un pilar de quatre caminat. Enceten així la sèrie: 3d7, 4d7, 5d6, 4d6a. No triga a aplegar-s'hi una gentada armada amb telèfons mòbils i càmeres que enregistren i immortalitzen cada segon de l'actuació. Se sent molt d'alemany, però també molt de català: a Berlín, des de fa uns cinc anys, s'ha duplicat la presència de catalans. Es repira, de nou, l'alegria de retrobar-se amb allò que es teu que fa temps que no vius; nostàlgia. Entre el públic, constanment algú aclareix algun detall de l'actuació: "the wing" (aleta), "now we listen the... the... 'toc', the song, of the tower"... Divertit és veure com els Xics els responsables de Xics es desesperen quan el públic alemany comença a ovacionar i a aplaudir la colla... quan el castell encara no ha estat coronat. “No, no!!”, criden, “tsssssst!!!” miren d'apaivagar les feres. Però no hi ha manera. No aconsegueixen fer-los entendre que només es pot aplaudir quan l'anxaneta, "the one with the helmet", fa l'aleta. Abans d'un dels castells, la pinya queda massa ovalada... i l'han de tornar a construir. "Repeat, repeat!!", criden. Els alemanys es queden amb les mans a mig camí d'aplaudir i de tornar a la cervesa, dubtant de si això també havia estat una figura castellera.

Trist és escoltar com un dels de l'organització del Carnaval de les Cultures els pregunta quan acabaran, just deu minuts després d'haver començat l'actuació que durarà una hora. "És que tenim un grup de percussió de l'Àfrica que també vol tocar aquí". Els expliquen que fer castells vol concentració i una mica de matemàtiques i de trencaclosques, que no és un pim pam i escalar. "Doncs potser poden tocar amb vosaltres", etziba el de l'organització a un dels timbalers dels Xics. Se'l mira, em mira... i li acabo explicant en alemany que la melodia, el ritme, el significat del toc de gralla no és el mateix que una batucada, que no és un soroll de fons. Ben bé que el Carnaval berlinès sembla haver perdut pel camí, en alguna rua, l'essència de la Cultura, de l'etiqueta que continua penjant-se, en va.

Els Xics a Berlín, entre gran expectació Foto: Gemma Terés

Un membre dels Xics explica als nens com es fan els castells Foto: Gemma Terés

La gent no es vol perdre l'actuació dels Xics de Granollers Foto: Gemma Terés

 

Participació