L'òpera des del cor

Crònica del concert del cor del Gran Teatre del Liceu al Teatre Auditori de Granollers

per Arian Botey Prat, Teatre Auditori de Granollers | 5 de juny de 2014 a les 12:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Moment de l'actuació al TAG. Foto: Arian Botey Prat

És curiós que els programes de mà que ens ofereixen a l’entrar (i que curiosament es van exhaurir ben aviat), a més d’anunciar detalladament tots els fragments corals d’òpera que s’interpretaran, ja anunciïn els bisos que oferiran, així no queda espai per la sorpresa ni per aquesta sensació, tan agradable com prevista, de que som el públic amb els nostres aplaudiment qui obtenim la gracia d’un parell d’interpretacions més. Però el Cor del Gran Teatre del Liceu, amb la seva professionalitat, deu preferir no deixar res a la improvisació. És una opció com una altra.


Professionalitat des del primer moment, perquè el “Che interminabile” de Don Pasquale de Donizetti va sorprendre, no només per la seva pulcra execució sinó per la potencia i claredat d’unes veus acostumades a projectar el so endavant, tal i com ha de ser necessari fer en un Teatre com el del Liceu. Així, amb aquesta sorprenent claredat, vam poder viure perfectament l’enrenou dels servents de Don Pasquale i la seva falsa esposa, gaudint també de la farsa que viuen entre el matrimoni, parents i amics. Quin inacabable anar i venir! Molt bona interpretació, potent, neta i clara, i molt bo l’acompanyament de piano que ens porta (ara i per tot el concert) una esplèndida pianista, Vanessa Garcia.

Seguim amb una altra òpera còmica de Donizetti, “L’Elisir d’amore”, i podem escoltar l’ària que canta Adina per explicar al seu enamorat la història de Tristan i Isolda i del que passar gràcies a un elixir d’amor (Della crudelle Isotta). El cor i l’excel·lent soprano Maria Such ens permeten viure aquest fragment d’una història en que un senzill vi negre fa de fals elixir d’amor. I recordant que en aquesta òpera hi ha una de les més belles àries de la història (Una furtiva lagrima) passem a una altra ària de les més emotives, la famosíssima “Casta Diva” de l’òpera Norma de Bellini. Una ària que tot i aparèixer per tot arreu, cinema, teatre, publicitat, ens emociona cada vegada.


Concert entre "bravos" del públic

Va ser emotiva aquesta ària a la dea Lluna, per la pròpia ària, perquè la pianista va saber expressar la introducció amb mestressa i sensibilitat i perquè la soprano Raquel Lucena es va enfrontar amb valor a una de les àries més difícils de la història de l'òpera. I la recompensa a aquest valor va ser una interpretació prou reeixida que va arrencar els primers “bravo” del públic.


La primera part del concert segueix amb un molt dinàmic “Le veau d’or es toujours debout”, de l’òpera Faust de Gounod, en que podem conèixer millor a Mephisto, que ha aconseguit ja l’ànima de Faust a canvi de l’eterna joventut i l’amor de Margarida. Una vibrant i potent ària per baix que Dimitrv Darlev sap treure perfectament bé, acompanyat pel cor d’homes. Pagliacci i Cavalleria Rusticana posen fi a la primera part del concert de manera molt brillant.

La segona part s’inicia amb la conegudíssima “Barcarola” de Contes de Hoffman d’Offenbach. Les dues sopranos (Raquel Lucena i Àngels Padró) ens van permetre gaudir especialment d’aquest duo entre l’amiga de Hoffman i una meuca veneciana. Deliciosament. Un parell de fragments de Carmen de Bizet van posar color a aquesta segona part, amb una “Havanera” ben resolta encara que a la mezzo Marta Polo, tot i la seva indubtable veu, li va faltar ser una mica més “descarada” pel que fa a la interpretació. O potser és que hem vist ja moltes Carmen…

L'heterogènia segona part encara ens brindaria un moment espectacular, segurament el millor, amb la Cançó d’amor i de Guerra de Martínez Valls, de la qual la excel·lent soprano Maria Such ens va oferir un “En el Vallespir” , sardana amb cor de dones, que va tornar a fer vibrar al públic.

Quedaven, però, els bisos anunciats en el propi programa. Es va cantar el sempre brillant Brindis de La Traviata (per fí Verdi!), Però el que em va agradar i colpir (com sempre ho ha fet) va ser el “Va pensiero” el cor d’esclaus de Nabucco, que jo hauria deixat com a final del concert. Es tracta d’una de les peces més importants de l’història de l’òpera, i d’acceptació més popular. Recordem que va ser cantada espontàniament per la gent que acompanyava les despulles de Verdi en el seu enterrament, però el que volia ressaltar va ser l’emotiu fet que es va produir molt recentment (2011) en una representació del Nabucco a l’Òpera de Roma, en presència de Berlusconi. Després del “Va pensiero”, el públic demanava un bis cridant Visca Itàlia entre altres coses. Ricardo Muti, el director, tot i que opinava que en una òpera no s’han de fer bisos, aquell dia tenia una motivació especial per fer-ho, ja que ara se sentia avergonyit dels governants de la seva Itàlia, per cert, presents a la representació. Es va girar al públic i va demanar que cantessin especialment també i el resultat va ser altament emotiu. No sabem la cara que devia posar Berlusconi, però van començar a ploure fulls patriòtics i l’espectacle del públic dempeus cantant juntament amb el cor i l’orquestra ha de ser dels que no s’obliden per la gent que va tenir la fortuna de ser-hi..

Això recordava quan escoltava el cor d’esclaus, i ara rememoro i aplico al meu país i als nostres governants les paraules de Muti, en el seu cas referides a Berlusconi i les seves retallades culturals; aqui podríem dir el mateix canviant només la paraula Itàlia per un nom molt més proper.

"Ai la meva pàtria, bella i perduda", si seguim així matarem la cultura sobre la qual es va construir la història d'Itàlia. En aquest cas, la nostra pàtria seria realment"bella i perduda”. Es pot veure aquesta sessió històrica en aquest enllaç .

Resumidament, un concert reeixit i emotiu, per recordar.

'L'Òpera des del cor", al Teatre Auditori de Granollers. Concert del cor del Gran Teatre del Liceu. Director: José Luis Basso. Diumenge 1de juny de 2014.

 

Participació