«Un secret per fer cançons és no dir més del que és necessari»

Entrevista a Carles Sanjosé, l'ànima de Sanjosex | El grup presenta el seu darrer disc, 'Festival', en una preestrena exclusiva a la sala NauB1 de Granollers

per Esteve Plantada, Roca Umbert de Granollers, 10 d'abril de 2014 a les 12:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carles Sanjosé repassa les noves cançons de Festival. Foto: Esteve Plantada

Sanjosex
torna a la càrrega amb Festival , un nou disc que és editat per Bankrobber i que compta amb 14 cançons que viuen la seva posada a punt a la sala NauB1 de Granollers. Al llarg de tota aquesta setmana, la sala ubicada a Roca Umbert ha tingut els membres de la banda en residència, seguint el model d’èxit que ja va iniciar amb la preestrena del darrer disc de Manel. L’estada culmina aquest mateix dijous, 10 d’abril, amb un concert exclusiu on es podran tastar els nous temes. Després de Viva!  (Bankrobber, 2005), Temps i rellotge (Bankrobber, 2007), Al marge d'un camí (Bankrobber, 2010) i La viu-viu: Sanjosex en concert (2012), Festival ofereix cançons amb un procés de cocció pausat, un disc que mostra l’eclecticisme de Sanjosé i un ampli ventall d’inquietuds, amb el reforç d’una banda formada per Miquel Sospedra (baix), Pep Mula (bateria) i Xarim Aresté (guitarra) i el teclista Eduard Font.

En una pausa de les intenses sessions d’assaig, ens acostem a la NauB1 i conversem amb Carles Sanjosé, que ens espera en un dels camerinos de l'espai, tranquil i amb ganes d’explicar coses d’un disc molt esperat pels seus seguidors. I li recordo, justament, que a Granollers en té uns quants, de seguidors fidels, sobretot després del recordat concert que va oferir fa uns anys a la Sala de Cultura Sant Francesc, guitarra en mà i tot sol, en una de les memorables sessions del Cicle de Cants i Autors que impulsava l’Esquerda.

A Granollers hi ha molta gent que et va descobrir aleshores, i que encara recorda la teva actuació.  Com recordes aquell concert? 
Sí que el recordo. Sempre que toco sol em sento molt a gust i no és gens fàcil! Però si domines l’instrument i tens unes cançons que funcionen, pot arribar a ser un gran plaer. Tocar amb el grup és diferent, hi ha moments de molta potència.


De fet, tothom destaca una càrrega més elèctrica al nou disc. L’has fet pensant més per a ser tocat amb el grup?
Si les cançons funcionen, funcionen sempre. El que a mi m’agrada més és això, fer cançons. Però sí que és veritat que són temes que estan molt pensats per fer amb el grup i, sobretot, amb guitarra elèctrica.

Ja hem pogut sentir el primer single i un avançament de dos temes més. Cap on volies anar amb el nou disc? Sembla que hi ha un canvi i que Sanjosex mira més cap enfora.
Festival és un disc més comunicatiu que els altres. Volia fer un disc més alegre, i ho és. Però no puc obviar que els meus altres discos tampoc no és que fossin massa alegres. Amb tot, sí que penso que és un disc de cara enfora. Hi podem trobar una cançó sobre la mort, una altra sobre el fet d’estar tancat a caa, però mai no trobem una persona sola que reflexiona, sinó que ara hi ha una espècie de diàleg. I, com que el disc té més energia, força i alegria, també és més elèctric i més de guitarres. De fet, ara que ho penso, tots aquests adjectius que defineixen el disc també defineixen em Quimi Portet, que n’ha estat el productor. Era ideal.

Aquest és un dels altres punts que ens ha cridat més l’atenció, perquè Portet no es prodiga gaire com a productor, i sempre tria bé i amb cura els projectes. Com el vas convèncer?
En Quimi té una actitud típica de músic. És molt intuïtiu, es ràpid, molt divertit i una mica boig. En aquest sentit, suposo que ell deuria pensar que era ideal fer un disc amb Sansojex, igual que jo també pensava que era ideal fer-lo amb ell. El grup funciona, els músics toquen molt bé i li agradaven les cançons. I, a més, hi havia bon rotllo entre ell i jo. Hi havia feeling i crec que, al final, ha estat una col·laboració molt natural.

He llegit alguns comentaris que apuntaven que, a Festival , Carles Sanjosé, "desenvolupa el seu estil quotidià, però amb fondària filosòfica". És així realment? 
Uf! Aquest és un disc actual i que té molt a veure amb el moment que vivim. Ara bé, com tots els que he fet. És quotidià, sí, però no és costumista: és un disc que parla molt en general i de conceptes molt abstractes, on si dic coses concretes no són pas del dia a dia. Les cançons parlen del moment actual i de la vida, però no és un disc com els anteriors, on hi havia més coses casuals. En aquest sentit, a mi em sembla un disc més universal. Però segueix sent comunicatiu, auster, sincer i directe. Això el que més m’agrada.

El disc arriba amb 14 noves cançons. Quina t'agradaria destacar?
Festival és ple de cançons senzilles que acaben funcionant bé. Per exemple, "M’agraden els colors", que és una cançó «patxanguera» i que ha fet que tots –tant jo, com el grup, com Bankrobber– coincidíssim en assenyalar que és un «temazo» (riu). Exemplifica la part alegre i frívola del disc i a mi m’encanta mostrar aquesta faceta meva més amagada. També hauria de destacar "El joc" o "Mirades". Totes funcionen i m’agraden.

El fet de tenir una sonoritat intencionadament diferent ha fet que treballessis les cançons d’una altra manera a nivell de composició? Pensaves més en el so del grup?
L’he fet més o menys com sempre. Composo sol. Però és cert que en tenir una banda estable i conèixer els músics hem pogut anar fent trobades per provar coses. També és veritat que ara, amb el pas dels anys, tinc més experiència i composo millor. Però sí, és un disc pensat per tocar en grup.

Quin so busqueu en directe?
Més de guitarres, més elèctric i més energètic. Nosaltres sempre hem tingut una visió molt senzilla de la música. Existeixen uns músics i uns instruments, doncs anem a buscar què surt amb això. Crec que el grup funciona perquè tinc una gran admiració i respecte per la figura del músic. Això fa que el directe soni molt bé. I ho dic malgrat que el nostre directe sempre és molt lliure. Sanjosex es molt més lliure i improvisador que la majoria de grups!

No deixes de reivindicar el fet de fer música, de no buscar-li tres peus al gat.
És que la meva feina és fer que la gent s’emocioni i s’ho passi bé. De vegades, a Catalunya, al mercat de la música en català, com que tot és una mica petit, els músics ens trobem fent tots els papers de l‘auca. Però, al final, no podem perdre el nord. Fer música vol dir fer música.

Però les lletres de les cançons que hem pogut sentir són molt d’ara, molt arrelades al present i a la situació que vivim.
Crec que aquest disc és molt actual, però no ho és de manera evident. La música no busca una via directa, no podem oblidar que és un llenguatge artístic.

La lletra de "No hi ha mirades", que és el primer single, diu que "no hi ha esperances com les d’abans", "vull creure, vull somiar que un futur meravellós arribarà", o que "no hi ha projectes, no hi ha veritats". Sembla que estiguis parlant del moment que viu la nostra societat, amb un punt de desencís. Era la intenció?
Quan faig cançons em baso en sensacions més que en voler explicar coses. No faig un llibre d’assaig, no soc un filòsof. En aquesta cançó explico la sensació d’estancament en general. I que tothom trobi la seva opció: en una parella, en un instant de la vida, o en un moment de la història. Si aquest disc es diu "Festival" és perquè és, literalment, un festival de composicions, de temes, de cançons, del moment que estem vivint. No crec que un disc hagi de ser un llibre d’assaig, ni de poesia, ni un conte. Són cançons i cada cançó explica el que explica, i prou. Un secret per fer cançons és no dir més del que és necessari. Una cançó equívoca em sembla boníssima! Això obre la porta de les sensacions i del dubte. I de fer-te-la teva com a oient.

També m’ha cridat molt l’atenció la lletra de "Fem música". Trobem un Carles Sanjosé molt àcid i irònic, gairebé al revers de la cançó protesta.
És una cançó que parla dels músics catalans, inclòs jo mateix. I també parlo del públic català, de manera sarcàstica i irònica. Però vull remarcar que no parlo de la "moguda pop", sinó només dels músics, del que fem i del fet d’haver de vendre la nostra música. Em fa gràcia, perquè hi ha músics que m’han dit «per fi algú parla d’això!» (riu). No sé si la gent l’entendrà, la cançó. El que sí sé és que els músics segur que l’entenen!

Com a banda, com valores l’experiència de fer una estada així, d’una setmana, amb temps i amb un concert de preestrena?
Saber que tens aquest espai i que pots fer un "bolo" al final de l’estada ajuda molt. Els primers concerts d’una gira sempre són difícils, i nosaltres ara portàvem un temps sense tocar, sense gaire rodatge. I fer música i fer que funcioni i emocioni és molt complicat. Els qui treballem en el món de provocar emocions, sabem que és una cosa molt exigent. I, per tant, és molt important fer aquest dies d’assaig.

Com heu viscut l’experiència de ser a Granollers, acollits  per la sala NauB1 i a l'espai de Roca Umbert ?
El lloc –Roca Umbert– m’ha encantat! Sobretot perquè no es "pijo". No hi veig diners gastats en va, hi veig una cosa feta intel·ligentment, sent molt realista. És un lloc que ha estat pensat que sigui versàtil, on no han volgut arreglar les coses més del que és necessari. M’ha agradat veure que la fàbrica és tal com era, i que només s’han arreglat els llocs que calia.

Ara t’ha sortit la faceta de l’arquitecte Carles Sanjosé. Com ho compagines amb el fet de fer de músic? Ja t’aclareixes?
De caràcter sóc més arquitecte que no pas músic! El món de la música és un món més bohemi, totalment diferent. Les relacions que estableixes com arquitecte són diferents a les que fas com a músic, i per això els caràcters són també diferents. Jo tinc més caràcter de ser organitzat, tot i que també sóc una mica despistat. És una lluita interna! 

Sanjosex preestrena "Festival", aquest dijous, 10 d'abril de 2014, a les 22 h a la sala NauB1 de Granollers. Venda d'entrades aquí .

Carles Sanjosé, en un moment de l'estada a la sala NauB1 de Granollers Foto: Esteve Plantada

Sanjosex assaja el seu nou repertori a Granollers. Foto: Esteve Plantada

 

Participació