«A la societat d’avui hi ha molta tensió per raons econòmiques, polítiques, culturals i religioses»

Entrevista al coreògraf eslovac Peter Mika, coautor de l'obra 'Wish', en cartell al Teatre Auditori de Granollers

per Esteve Plantada , Teatre Auditori de Granollers, 3 d'abril de 2014 a les 16:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'eslovac Peter Mika, a la porta de sala del teatre Auditori de Granollers Foto: Esteve Plantada

El Teatre Auditori de Granollers estrena aquest divendres 4 d’abril l’espectacle 'Wish'’, de la companyia CobosMika. L’obra, que fusiona la dansa amb d’altres disciplines artístiques, esdevé un viatge físic i sensual "que desafia la gravetat i et transporta a paisatges llunyans a través d’una innovadora escenografia d’arts visuals", tal com defineix la pròpia companyia, creada a Alemanya l’any 2000 per la palamosina Olga Cobos i l’eslovac Peter Mika. "Podem dir que pocs espectacles de dansa tenen la producció que té aquesta proposta", ens cofessa Mika. Vuit ballarins, tres tècnincs, un vídeojoquei, dansa i un gran treball escenogràfic configura una obra que s’inspira en l’atmosfera mística i poètica dels quadres de Nikolai Roerich, pintor, filòsof i escriptor. Una obra que desafia la gravetat i el cos amb coreografies intrèpides, moviments ràpids i sincopats i la incorporació d’elements de la dansa aèria i de les arts visuals. Poc abans de l’estrena a Granollers, parlem amb Peter Mika de tots els elements que han ajudat a crear el món de 'Wish'.


En anglès, la paraula 'Wish' vol dir 'Desig'. Per què vau triar aquest títol en relació amb l’obra de Nikolai Roerich?
L’obra és el resultat del procés de recerca que hem fet sobre el treball de la figura de Roerich, pintor i filòsof de principis del segle XX. Ja fa uns anys, caig poder veure una exposició de les seves obres i em va cridar molt l’atenció. Aquella impressió, viva al llarg del temps, va ser la inspiració que va provocar l’espectacle i la coreografia que ara presentem a Granollers.


Sorprèn aquest transvasament creatiu entre una art estàtica, com la pintura, i una art que es fonamenta en el moviment, com és la dansa.
Abans jo també em dedicava a la pintura. Potser per aquesta formació meva que tenia clar que volia establir un diàleg entre allò que veiem al quadre i allò que expressa la dansa, que també és una art visual, de contemplació. Sempre he intentat reflectir això a les meves obres.


A nivell escènic, com us ho heu fet per crear imatges en moviment a partir de l’obra pictòrica de Roerich?
La seva obra es dividiex en paisatges de l’Himàlaia, en llegendes de la literatura russa o en quadres inspirats en conceptes religiosos. Jo estava estudiant els seus quadres i buscava saber per què pintava allò i, sobretot, d’on venia, on eren les arrels. En els seus quadres es nota que dedicava molt de temps a investigar en la cultura de les nacions del passat.

Nikolai Roerich era un gran viatger. Això determina la seva obra?
Sí, era un viatger molt intens i dedicat, especialment per la zona de l’Àsia Central. En els seus recorreguts passava per molts paisatges, per entre diferents cultures i gent. Ell va aconseguir que les històries que experimentava quedessin perfectament reflectides en la seva obra, cosa que fa que cada quadre tingui un desenvolupament profund i propi. D’aquí en surt el concepte coreogràfic. Per exemple, tot i que per a nosaltres un monjo sigui només un monjo, en realitat no és només un monjo, pot ser un guerrer. Hem creat l’obra com una peregrinació, on les escenes són com els paisatges per on ell passava.

Han definit 'Wish' com un espectacle que és "reflex de la revolució social que ens envolta i de la vanitat dels conflictes humans". Podríem dir que es una obra "indignada"?
'Wish' és una reflexió de com jo veig la societat d’avui en dia. Hi ha molta tensió, per raons culturals, polítiques, religioses o econòmiques. I jo em preguntava, quan creava aquesta obra, quina era la raó d’aquesta tensió.

I has trobat ja la resposta?
No encara. Bé, de fet sí, però me la reservo. Tinc una resposta, però crec que no seria l’adequada per a tothom. Vaig trobar-la en la mateixa obra de Nikolai Roerich. Cal no oblidar que ell també era filòsof i que als seus llibres exposava que hi ha tres grans obstacles en la societat actual, que defineix com "els problemes del materialisme".

Quins són aquests obstacles?
En primer lloc, que la gent vol tenir diners. En segon lloc, que també vol tenir poder: la gent vol dominar i arriben a matar-se pel poder. En tercer lloc, tenim el sexe.

'Wish' desenvolupa i mostra aquesta teoria?
Jo penso que sí. Però el públic potser troba algunes altres històries o conclusions que li agraden més que no pas aquestes. Els tres "problemes del materialisme" van ser la base per a desenvolupar la composició coreogràfica, sempre dins d’aquest concepte de viatge, de "peregrinació".

A nivell corporal, com vau treballar tot això amb la companyia? No sembla fàcil.
Primer els vaig explicar qui era l’autor, perquè és molt desconegut. He intentat amarar-los de la seva estètica, submergir-los en els seus valors i en allò que ell creia. Això sempre en una fase inicial. Després, he treballat molt els conceptes per a mi mateix. I explicava a la companyia la "peregrinació" i el concepte dels tres punts que hem comentat. Llavors, conjuntament i entre tots, començaven a sortir idees. Al mateix temps, vaig anar fent una recerca dels moviments de les cultures que vénen d’aquesta part del món. És per això que l’obra té molts components folklòrics, que combinem amb la dansa contemporània.

Fins on heu arribat en l'experimentació amb la dansa a 'Wish'?
A l’obra de Roerich hi ha moltes coses volàtils i això ens ha empès a utilitzar per primera vegada la "dansa aèria". Hem volgut experimentar la manera de com penjar un ballarí, perquè en la seva obra hauria estat important.

Amb 'Wish' ja acabat, i després d’un any, pots dir que estàs content amb el resultat final?
El món de Nikolai Roerich és molt complex. Te’n pots adonar només consultant la Viquipèdia! No crec que una obra d’una hora pugui resumir tot això.

Creus que tota aquesta feina feta s’ajusta a la idea que tenies quan imaginaves l'espectacle?
Jo crec que sempre es pot millorar. Però sí, estic molt satisfet amb la peça tal i com és. Tenint en compte que ja fa un any que la vam estrenar, em segueix resultant inspiradora.

Series capaç de definiri 'Wish' en una frase?
L’energia que ens fa moure cap endavant és el nostre desig.

De nou el fet de viatjar.
Tots volem "anar a". Ens mou l’ànsia de la peregrinació.

'Wish' es pot veure aquest divendres, 4 d'abril de 2014 a les 21 h al Teatre Auditori de Granollers.

Wish es pot veure a Granollers aquest divendres Foto: Esteve Plantada

 

Participació