Nels Cline, guitarrista de Wilco, exhibint tot el seu virtuosisme Foto: Esteve Plantada
La 24ena edició del Festival de Jazz de Granollers es presentava fa unes setmanes com a una aposta totalment guanyadora, amb la voluntat de donar veu a algunes de les propostes més interessants del panorama internacional del moment. Entre elles, i marcades en vermell al calendari, el concert d'aquest divendres 28 de febrer a la sala Joan Bretcha del Casino, amb la impactant presència de BB&C, un grup que compta amb el gran reclam de
Nels Cline , conegut per ser el virtuós guitarrista de Wilco.
L'expectació era equivalent a l'admiració de molts dels assistents que, minuts abans de començar el concert, feien fotografies al 'set' de pedals que Nels Cline havia deixat, en minuciós ordre, al lloc que ocuparia a l'escenari. Flaixos, observació, fotografies, records i emoció per veure un concert que venia carregat amb una explosió de so i de virtuosisme. L'aparició dels tres en escena va acabar de confegir una sensació d'haver de veure una cosa especial, diferent i embolcalladora.
Així va ser. Des de la primera cançó, el continu de sons –sense pausa, sense pràcticament silenci– va apoderar-se de l'oïda i va crear sorpresa als ulls, veient els impossibles moviments rítmics de
Jim Black a la bateria, amb els ulls fora de les òrbites, amb posat de boig futurista de sèrie B; al saxo, Tim Berne seguia més o menys amb posat estoic, i era l'únic que mantenia els peus a terra, clavats, com unes notes d'increïble precisió i preparada desharmonia amb la guitarra; allà, a la dreta, Nels Cline movent-se amb natura d'anguila, remenant, trastejant cables, botons, peces i sons, i demostrant perquè és considerat un dels millors guitarristes de l'actualitat.
El
continuum del cicle del concert, d'aquesta gran simfonia conceptual, et fa pensar en moltes, moltes etiquetes. Però la música de BB&C és tan gran que no se'n podria trobar una, una de sola, que definís amb precisió i justícia allò que has vist i sentit. Sorollisme post-tecnològic, avantguarda d'espasme, noise-jazz hipnòtic i un llarg etcètera imprecís. Tot per acabar definint-ho com un recital de música autènticament "clàssica", de debò, de petjada i de recorregut. Un luxe que reafirma la gran tasca que fa anys que fa, i molt bé, el Festival de Jazz de Granollers.
Per a saber-ne més: qui són BB&C?
Nels Cline és de Nova York i és popularment conegut com a membre de Wilco, tot i que s’ha anat construint durant dècades un perfil internacional per un estil inclassificable, en què explora els racons del llenguatge musical amb companys com Thurston Moore, John Zorn i també The Nels Cline Singers. Tim Berne, saxofonista, és un músic que ha creat un nou llenguatge musical que segueix ampliant les possibilitats i els límits del jazz. Jim Black és un virtuós baterista, reconegut internacionalment per la seva il·limitada tècnica i els seus innovadors conceptes. Amb una singular i innovadora perspectiva, el seu estil com a bateria s’ha expandit per incloure ritmes balcànics, temes de rock i paisatges sonors amb l’ordinador.
BB&C. Tim Berne, saxo alt; Jim Black, bateria i laptop; Nels Cline, guitarra i efectes. Divendres 28 de febrer de 2014 a les 22 h. Casino de Granollers. 24è Festival de Jazz.
Explosió de so al Casino de la mà de BB&C Foto: Esteve Plantada
Vídeo d'una actuació completa de BB&C: